Resultats de la cerca

El mot prové del ‘capell vermell’ usat pels membres d’un orde de dervixos sorgit entre una federació de tribus turcmanes d’Ardäbil que ajudaren Ismā'īl Safawī a conquerir l’Iran ~1488

Seguí el seu pare a l’exili d’Iconi 1229, on fundà un orde de dervixos mawlawiyya , molt estès a Turquia El seu Maṯnawī-i ma'nawī , tractat teologicodidàctic, és una gran obra de la literatura mística universal És autor també d’un divan

 Se’ls coneix també com a dervixos dansaires o giradors, per com executen la dansa meditació dita sema , en què ballen girant sobre ells mateixos Tenen el centre a la ciutat turca d’Iconi Durant l’imperi Otomà, l’ordre mevlevi cultivà, a banda de l’ordre espiritual, l’excellència cultural i artística Es considera que són progressistes i liberals

Generalment, els dervixos formaven part d’una confraria religiosa i vivien en monestirs ribāt o ḫānqāh , molt abundants i rics, sobretot a l’Egipte de l’època dels mamelucs tanmateix, viatjaven també individualment com a monjos mendicants Actualment són majoria els exclaustrats, provinents de la classe baixa, i sovint es lliuren a actes exhibicionistes, possibles gràcies a l’estat hipnòtic, no sempre d’acord amb l’Alcorà

Psicològicament parlant, és un estat extraordinari de la consciència determinat pel sentiment i acompanyat d’embadaliment En la història de les religions l’èxtasi significa sovint la forma màxima d’unió amb el diví Són coneguts estats extàtics entre els berserkers , guerrers furibunds de la mitologia escandinava, les bacants i mènades dionisíaques, els dervixos del sufisme, els addictes a l’haixix en el món aràbic, els xamans entre els tungús i els ioguis de l’Índia Bé que Jesús i els seus deixebles no seguiren mai camins d’èxtasi, el cristianisme els féu seus ja des d’antic —…

Llur nom deriva de Safī al-Dīn, fundador d’un orde de dervixos a final del segle XIII A partir del seu nucli inicial a Ardābīl el domini safàvida s’expandí per tot Pèrsia i l’Iraq actual derrotes dels Ak Koyünlü i dels uzbeks amb la collaboració de tribus turques convertides a l’islam, dels armenis i, més tard, dels europeus russos i britànics, amb l’ajuda dels quals ‘Abbās I renovà l’exèrcit amb tecnologia moderna Els enfrontaments amb els sunnites provocaren la revolta afgana sota Husayn i la proclamació del seu cap Nūr Mahmūd a Eşfähān 1722 Després d’un curt restabliment de la…

Hom no coneix res de la primitiva música turca anterior a la conquesta musulmana i a l’arribada dels seljúcides a Anatòlia Teòrics com al-Fārābī i Avicenna segles IX-XI estudiaren la música grega i bizantina i l’adaptaren als usos de l’islam Gràcies a ells hom coneix nombrosos instruments antics, com el kanūn instrument de corda, el mizmar mena d’oboè, etc A partir del segle XIII, per influència de Safieddin Abdul Mumin, es generalitzà l’ús de l’octava l’escala pentatònica grega, tot i ésser reconeguda com a tradicional, pràcticament desaparegué, que hom dividí primer en 17 graus i després en…

A diferència de la música de l’Àfrica negra, la cultura musical de l’Àfrica musulmana ha de ser analitzada en els plans tradicional folklòric i culte, i també religiós i popular originada per l’aculturació urbana i la influència d’altres cultures musicals D’aquests factors es desprèn que la configuració musical de l’Àfrica musulmana actual és fruit de la simbiosi de les cultures berber, àrab s’inclouen les aportacions perses, andalusina, turca i sefardita A tot això cal afegir la influència occidental, sobretot des del segle XIX Marc històric i antropològic L’any 1000 aC, després d’un període…