Resultats de la cerca
Es mostren 207 resultats
dimorfisme
Biologia
Tipus de polimorfisme en què es donen dues formes distintes per llur morfologia externa dins una determinada espècie vegetal o animal.
Hom parla de dimorfisme sexual quan aquestes dues formes es corresponen amb tots dos sexes Es dóna tant en plantes com en animals, però en aquests darrers els exemples són més característics En moltes espècies animals dioiques el mascle i la femella tenen un aspecte diferent, i això és degut als caràcters sexuals secundaris, els quals es manifesten després de la maduresa sexual, afavorint el comportament sexual Sovint el dimorfisme sexual només es presenta a l’època de zel, i té per objecte de facilitar el reconeixement entre ambdós sexes i la selecció sexual Pot…
dimorfisme
Mineralogia i petrografia
Propietat de certes substàncies que, tenint una composició química definida, poden presentar, des d’un punt de vista estructural, dues ordenacions distintes que donen lloc a cristalls que pertanyen a classes cristal·lines diferents.
És un cas particular de polimorfisme Com a exemples hom pot esmentar el carboni, que cristallitza en el sistema cúbic diamant o bé en el sistema hexagonal grafit, i la calcita CO 3 Ca, que es pot presentar en rombòedres o bé en formes prismàtiques que pertanyen al sistema ròmbic
dimorfisme
Qualitat de dimorf.
parada nupcial
Etologia
Conjunt d’actituds i emissions sonores (generalment vocals) que precedeixen l’acoblament o la formació de parella.
Entre els ocells, poden ésser executades només pel mascle en el cas de les espècies en què només ell té el plomatge brillant o canta o bé pel mascle i la femella quan no hi ha dimorfisme sexual ben marcat o quan la femella és molt semblant a les femelles d’espècies pròximes Les parades nupcials tenen com a finalitat afavorir el reconeixement dels individus i evitar equívocs quant al sexe o l’espècie, reduir l’agressivitat, estimular i sincronitzar les funcions dels òrgans sexuals perquè l’acoblament sigui reeixit, i delimitar el territori Generalment, es limiten a emissions…
tord roquer
Tord roquer
João Encarnação (CC BY-NC)
Ictiologia
Peix d’uns 18 cm de llargària, d’un color verdós, amb una gran taca d’un blau negrós o verdós sota cada ull i una taca negra sota la línia lateral, molt a prop de la cua.
Presenta un gran dimorfisme sexual en època de zel El mascle construeix un niu entre les roques amb algues Espècie atlàntica, és poc comuna a les aigües dels Països Catalans
hidrobàtids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels procel·lariformes de dimensions petites i de plomatge fosc que presenten els conductes nasals soldats en un tub únic, amb septe, i a la vora posterior de l’estern sense escotadures.
Són d’hàbits nocturns, sobretot a l’època de cria, pelàgics i volen rasant l’aigua No tenen dimorfisme sexual Comprèn set gèneres vivents, dividits en divuit espècies, els representants mediterranis de les quals són l' ocell de tempesta, el petrell oceànic i el petrell cuaforcat
salamàndrids
Zoologia
Família d’urodels de grandària mitjana, de cos poc allargat i lacertiforme, les potes anteriors amb 4 dits i les posteriors amb 4 o 5 dits amb la punta arrodonida i mancats de membrana interdigital, cavitat bucal amb dents, fecundació interna, a terra o a l’aigua.
Són ovípars, ovovivípars o vivípars, amb metamorfosi o sense No hi ha dimorfisme sexual Llevat del Pleurodeles waltl , que és exclusivament aquàtic, duen una vida amfíbia, i hivernen a terra Inclou els gèneres Salamandra , amb Ssalamandra salamandra comuna i Satra salamandra negra, Chioglossa , amb Clusitanica salamandreta, i Pleurodeles , amb Pleurodeles waltl
otídids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels gruïformes, de 35 a 135 cm, que tenen el bec curt i lleugerament rom a la punta, els tarsos alts i forts, els peus amb tres dits dirigits endavant, units en la base per una curta membrana i amb les ungles aplanades en l’extrem, i els manca la glàndula uropigial.
Presenten un lleuger dimorfisme sexual, són nidífugs, habiten en zones descobertes i àrides i s’alimenten de fulles, llavors, tubercles, insectes i petits vertebrats Es reparteixen en una vintena d’espècies, que pertanyen als gèneres Otis, Ardeotis, Lissotis, Houbara, Eupodotis i Choriotis Són propis d’Àfrica, Àsia, Europa i Austràlia
làbrids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes, de mida mitjana, amb els llavis molt carnosos i les mandíbules força protràctils.
Tenen colors variats i escates cicloides Presenten dimorfisme sexual Habiten sobre fons recoberts d’algues i praderies de fanerògames L’alimentació es basa en crustacis i molluscs Abunden als oceans Pacífic i Índic, i són també corrents a les aigües marines dels Països Catalans, amb representants com la donzella i el tord
tetraònids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels fasianiformes, de 30 a 88 cm, que tenen els orificis nasals coberts de plomes, les potes parcialment o totalment cobertes de plomes, els tarsos desproveïts d’esperons i el dit posterior rudimentari o absent.
Presenten un acusat dimorfisme sexual, llevat del gènere Lagopus , tant de coloració com de dimensions i formes, nien a terra i habiten a les zones fredes i temperades de l’hemisferi nord Comprèn 17 espècies, repartides entre 10 gèneres, els més importants dels quals són Tetrao , Lyrurus , Tetrastes , Lagopus , Centrocercus i Tympanuchus