Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
dolicocèfal
Antropologia física
Dit d’un individu que té el diàmetre anteroposterior màxim del crani més llarg que el diàmetre transversal màxim i que, per tant, presenta un crani allargat.
L’índex cranial horitzontal d’un dolicocèfal és de 74,9 o menys Predomina en les races mediterrànies, germàniques, nòrdiques i africanes
raça làguida
Antropologia física
Raça indígena de l’Amèrica del Sud, antigament molt escampada per l’extrem meridional de l’Amèrica del Sud, la Terra del Foc i les illes veïnes i integrada avui dia només per dues petites tribus (alacaluf i yahgán).
Els primers indicis foren trobats a Lagoa Santa, Minas Gerais Brasil Els trets físics dels làguids són molt primitius curta alçada, crani dolicocèfal, front estret, nas ample i curt, prognatisme accentuat, i llur cultura és la més primitiva de tot Amèrica Els seus recursos són la pesca, mitjançant procediments molt rústecs, i la recollecció
raça esquímida
Antropologia física
Raça del grup xantoderm integrada per individus de pell groguenca, als quals la taca pigmentària mongòlica no manca gairebé mai.
La talla és curta 1,58 a 1,63 m, el cos és massís i llarg, el pit ample, els membres curts el cap sol ésser dolicocèfal, amb la volta alta i carenada la cara és molt ampla, el nas curt i camús, els ulls i els pòmuls són clarament mongòlics, els cabells negres i llisos Ocupa tots els litorals àrtics d’Amèrica
iberoinsular
Etnologia
Individu d’una raça euròpida mediterrània.
Es caracteritza per una curta alçada d’1,63 a 1,65 m, un cos esvelt i ben format, cap dolicocèfal, amb cara allargada i oval, nas prim i recte i de punta fina, ulls grossos i negres, llavis lleugerament gruixuts, pell blanca bé que sovint també bruna i cabells negres, sovint molt arrissats Aquests tipus humà s’estén pel sud de Rússia i per totes les illes de la Mediterrània
raça austràlida
Antropologia física
Raça de caràcters morfològics primitius, d’afinitats no gaire ben establertes amb els troncs racials actuals.
És integrada per individus de cap dolicocèfal amb volta i front baixos, arcades superciliars prominents, ulls i base del nas ensorrats, nas ample i camús, cos esvelt amb pelvis estreta, i cames llargues Els individus de la raça austràlida quasi mai no pertanyen al grup sanguini B, i constitueixen la població aborigen del continent australià australià 4 2 Des de l’arribada dels euròpids s’ha produït un mestissatge més o menys intens entre ambdues races
home de Mechta-el-Arbi
Antropologia física
Paleontologia
Individu pertanyent a una varietat d’Homo sapiens que habità al Magrib en un període aproximadament comprès entre el final del Paleolític superior i el Neolític.
N’han romàs nombrosos testimonis fòssils, d’entre els quals es destaca l’esquelet descobert per G Arambourg el 1928 Caracteritzats per un crani massís, generalment dolicocèfal, de volta elevada, arcs superciliars pronunciats, cara ampla i ortògnata i considerable alçària entre 1,72 m i 1,80 m, crearen nombroses indústries, entre les quals hi ha la iberomauritànica de l’Àfrica septentrional Per la seva similitud amb l’ home de Cromanyó , hom els suposa un origen comú, possiblement localitzat a la Mediterrània oriental Hom creu que foren desplaçats progressivament cap a l’E per…
índex

Índex antropomètrics més importants
©
Antropologia
Relació antropomètrica feta entre dues magnituds del cos humà.
És emprada en els estudis antropomètrics Els índexs emprats amb més freqüència són l' índex cefàlic , consistent a dividir l’amplada del cap per la seva llargada, l' índex facial , que hom obté dividint l’amplada per la llargada de la cara, i l' índex nasal , en què hom duu a terme la mateixa operació entre l’amplada i la llargada del nas En tots tres casos el quocient obtingut és multiplicat per 100 Hom situa els valors d’aquests índexs en una classificació de cadascun d’aquests trets antropomètrics, característics de les diverses subraces o tipus humans Així, un índex cefàlic de menys de 75…
tasmanià | tasmaniana
Etnologia
Individu d’un poble, avui extingit, considerat una subraça dels pobles melanèsids, que habitava l’illa de Tasmània.
Fou un dels primers pobles melanesis que arribà a Oceania A causa del seu aïllament, la seva cultura evolucionà molt poc Físicament eren de talla curta i pell fosca, crani dolicocèfal, mandíbules prògnates i dents prominents, front fugisser i nas ample d’arrel deprimida, ulls enfonsats, cabell negre i cresp Vivien de la caça i de la recollecció Llurs armes eren toscs instruments de pedra tallada Desconeixien el foc i la ceràmica Els seus refugis eren paraments d’escorça S'agrupaven en tribus i subtribus, que mantenien entre elles contínues hostilitats Per raó del baix bagatge cultural, el xoc…
cabra

Cabra
© Lluís Prats
Mastologia
Ramaderia
Nom donat globalment a tots els individus de la subfamília dels caprins, pertanyents a diversos gèneres, i més especialment a Capra.
Son animals de peu forcat, de dimensions mitjanes, de constitució forta i d’extremitats nerviüdes, amb la cua molt curta i aixecada cap amunt i amb el cap de perfil recte A diferència de les ovelles, que els són pròximes, no tenen glàndules lacrimals, i les banyes, existents en ambdós sexes i més grosses en els mascles, solen ésser rugoses o anellades, surten plegades del cim del cap i s’encorben cap amunt i cap endarrere, tot divergint entre elles a vegades es cargolen en espiral Els mascles, anomenats bocs , cabrons o cabrots , presenten gairebé sempre, a la mandíbula inferior, una barba,…