Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
lavendulana
Mineralogia i petrografia
Mineral cloroarsenat hidratat de calci, sodi i coure, NaCaCu5(AsO4)4Cl·5H2O.
Pertany al grup dels arsenats que cristallitza en el sistema monoclínic, de lluïssor vítria i greixosa, de transparent a translúcid, i de color blau violeta Apareix en forma de cristalls tabulars en escames, o radials, també en agregats fibrosos o en crostes Rep el seu nom amb referència al color de la lavanda
amanitàcies

Amanita muscaria
Bernard Spragg. NZ (CC0)
Micologia
Família de basidiomicets de l’ordre de les agaricals, integrada per bolets de barret sovint umbonat i amb marge pectinat, peu proveït de volva i sovint d’anell, làmines lliures i espores blanques o rosades.
Comprèn espècies generalment micorríziques Amanitàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Amanita caesarea reig , oriol, ou de reig immatur, cocou, auriola, rovell d’ou, bolet d’or Amanita muscaria reig bord , oriol foll, matamosques, reig foll, reig vermell Amanita ovoidea farinera , fariner, forner, cul-gros, cogomella, cogoma, cul-blanc Amanita pantherina pixacà Amanita phalloides farinera borda , cogomella borda, fariner verinós, pixacà Amanita rubescens cua de cavall Amanita solitaria farinera d’escames Amanita verna cogomassa Amanitopsis vaginata pentinella , candela, pimpinella…
fredolic metzinós

Fredolic metzinós
David Rust (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de més de 7 cm d’alt i un barret de color gris de fins a 20 cm en exemplars madurs.
Provoca intoxicacions greus, però rarament mortals, caracteritzades per trastorns gastrointestinals, amb vòmits i diarrea, que es presenten al cap de poca estona d’haver consumit els bolets Es pot confondre amb el fredolic Tricholoma terreum aquest és més petit i propi de la terra baixa, mentre que el fredolic metzinós és més gran i es dóna en boscos de bastant altitud A més, el Tricholoma pardinum té la superfície del barret amb escames més grans que les del fredolic, i la seva carn té olor farinosa, mentre que la del fredolic desprèn un olor suau, no farinós
Ictiosi
Patologia humana
La ictiosi consisteix en una alteració del procés de ceratinització de la pell, de manera que la pell s’asseca i es clivella, i es cobreix d’escames adherents i planes, semblants a les dels peixos Hi ha diversos tipus d’ictiosi, alguns dels qual són molt estranys La forma més habitual és la ictiosi simple o ictiosi vulgar , causada per una alteració genètica hereditària Generalment es presenta entre 2 anys i 5 i va progressant a poc a poc fins a la pubertat Les manifestacions són variables i, de vegades, inapreciables En aquesta presentació, la pell és rugosa i seca, amb una descamació…
els Casots
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic del Miocè inferior, datat en uns 17 milions d’anys, situat al terme municipal de Subirats (Alt Penedès).
Fou descobert l’any 1989 fruit d’uns rebaixos per a la plantació de vinya El context geològic correspon a un antic llac miocènic, en el qual s’han trobat una gran quantitat de restes de vertebrats fòssils Destaquen dues comunitats faunístiques, l’una vinculada a zones humides, com les aus limnícoles, petits cocodrils i rinoceronts d’hàbits aquàtics, com el Brachipotherium , i l’altra d’origen africà, com els proboscidis del grup dels mastodons, Gomphotherium , dinoteris, Deinotherium , i un pangolí, el Teutomanis , mamífer insectívor cobert d’escames D’altra banda, hi trobem…
El que cal saber de la dermatitis seborreica i la caspa
Patologia humana
La dermatitis seborreica és una inflamació de la pell, d’origen desconegut, que provoca una descamació de plaques seques o grasses de color blanquinós o grogós, i que de vegades es presenta amb picor La forma més lleu i habitual de presentació d’aquesta malaltia és la caspa, que es localitza al cuir cabellut La dermatitis seborreica és una malaltia crònica de llarga duració El tractament aconsegueix una millora temporal, però no la guareix de manera definitiva Per aquesta raó, encara que s’arribi a una millora de la situació, convé continuar el tractament per evitar que les manifestacions…
Dermatitis seborreica i caspa
Patologia humana
Definició La dermatitis seborreica és una inflamació de la pell que origina descamació i, de vegades, un envermelliment de l’àrea afectada Es localitza en àrees del cos on hi ha una secreció sebàcia més elevada, com el cuir cabellut, els plecs de pell entre el nas i els llavis, les celles, darrere les orelles, i en les zones piloses del pit La caspa és una forma lleu de la dermatitis seborreica, molt habitual, que provoca una descamació de la pell del cuir cabellut Causes La causa d’aquesta alteració és desconeguda Tanmateix, s’ha comprovat que hi ha una predisposició individual a patir la…
Psoriasi
Patologia humana
Definició La psoriasi és una malaltia cutània que es caracteritza per la formació de pàpules o plaques vermelloses ben delimitades i cobertes d’escames blanquinoses que es desprenen de manera espontània Des del moment d’aparició, la psoriasi és persistent, sovint durant molts anys, al llarg dels quals alterna períodes de millora de vegades molt prolongats i d’altres en què les lesions s’exacerben Causes Les alteracions que produeix aquesta malaltia són degudes a un trastorn del procés de regeneració de l’epidermis, la causa íntima del qual no és coneguda Les cèllules que componen l’epidermis…
El que cal saber de la psoriasi
Patologia humana
La psoriasi és una malaltia crònica de la pell, de causa desconeguda, que es caracteritza per la formació de pàpules o plaques vermelloses ben delimitades i cobertes d’escames blanquinoses que se’n desprenen Tot i que hom ha detectat una predisposició hereditària a patir la malaltia, per tal que es desencadeni cal que actuïn diversos factors, alguns dels quals és possible d’evitar Per exemple, les infeccions de les vies respiratòries, sobretot quan no s’hi aplica un tractament immediat un consum d’alcohol excessiu, els traumatismes, les cremades o les irritacions de la pell i les situacions d…
terra armada
Construcció i obres públiques
Geologia
Sistema constructiu que utilitza la terra com a material, associant-la per fregament amb les armadures i disposant el parament exterior amb escames de formigó.
Hom l’utilitza sovint en murs de contenció, sobretot si es preveuen assentaments diferencials importants del terreny de fonamentació