Definició
La dermatitis seborreica és una inflamació de la pell que origina descamació i, de vegades, un envermelliment de l’àrea afectada. Es localitza en àrees del cos on hi ha una secreció sebàcia més elevada, com el cuir cabellut, els plecs de pell entre el nas i els llavis, les celles, darrere les orelles, i en les zones piloses del pit.
La caspa és una forma lleu de la dermatitis seborreica, molt habitual, que provoca una descamació de la pell del cuir cabellut.
Causes
La causa d’aquesta alteració és desconeguda. Tanmateix, s’ha comprovat que hi ha una predisposició individual a patir la malaltia que s’anomena estat seborreic. Les persones predisposades tenen la pell grassa i pàl·lida, amb els orificis dels fol·licles sebacis dilatats i aspecte de pell engruixida, sobretot a la cara. Hom suposa que es tracta d’un estat congènit, però aquesta hipòtesi no ha pogut ésser demostrada. En les persones predisposades, la dermatitis seborreica es pot desenvolupar espontàniament, però de fet hi ha diversos factors capaços de precipitar-la: cansament físic, estrès emocional, infeccions cutànies o canvis de clima. La infecció és, de fet, més habitual a l’hivern.
Símptomes i evolució
Les manifestacions consisteixen en la producció d’escames seques o grasses, envermelliment de l’àrea afectada i picor d’intensitat variable a la zona. L’evolució és crònica, és a dir, de llarga durada, i pot persistir amb oscil·lacions durant tota la vida des del moment en què s’inicia. En general, hi ha períodes de gran millora, de vegades prolongats, i èpoques en què els símptomes són molt evidents.
La dermatitis seborreica es pot manifestar durant els primers dies de vida, de manera que es produeixen abundants escames groguenques i grasses que cobreixen el cuir cabellut, en la forma que hom anomena crostes de llet, que de vegades s’estenen cap al front i la resta de la cara. Més endavant, en poden resultar afectades les parpelles, de manera que se n’envermelleix l’extrem i apareix caspa a les pestanyes. Aquesta manifestació rep el nom de blefaritis seborreica.
L’alteració es pot localitzar també als plecs del cos. En els nodrissons, afecta els plecs que hi ha entre els genitals i les cuixes, i els plecs del coll. En l’adult, en resulten especialment afectats els de la part posterior de les orelles, l’engonal, les aixelles i els de la part de sota les mames, entre les dones. D’altra banda, una forma habitual de presentació entre els adults és l’afectació de l’àrea sobre les celles; els solcs nasogènics, que són els que van de les aletes nasals als extrems de la boca; la zona del centre del tòrax, i l’àrea corresponent a la columna vertebral a l’esquena. En aquests casos, la dermatitis seborreica es manifesta amb l’aparició de plaques eritematoses de límits mal definits que es descarnen i provoquen picor d’intensitat variable.
Pot resultar-ne afectada més d’una zona del cos, però l’alteració es limita en general a aquestes zones. Estranyament, arriba a estendre’s per tot el cos.
La forma de presentació més lleu de la malaltia, la caspa, és la més freqüent. Consisteix en la descamació de petites plaques blanquinoses del cuir cabellut, que pot anar acompanyada de picor.
Diagnosi i tractament
La diagnosi s’estableix a través de la inspecció de les lesions, tant pel tipus de descamació com per les localitzacions que presenta. En el cas de la caspa, cal comprovar que la descamació no sigui deguda a d’altres causes, com podria ser una psoriasi, i que no es tracti simplement de la descamació normal de l’epidermis del cuir cabellut.
El tractament de les lesions en la cara i els plecs del cos es realitza amb l’aplicació tòpica de fàrmacs corticoides d’acció feble, de vegades combinats amb antisèptics.
Per al tractament de la caspa hom utilitza substàncies ceratolítiques, com el sulfur de seleni o el pitirionat de zinc, presentats com a xampús.
Com que la dermatitis seborreica és un trastorn crònic, el tractament ha de ser continuat i prolongat perquè sigui efectiu.