Resultats de la cerca
Es mostren 1177 resultats
art canadenc
Art
Art desenvolupat al Canadà per les poblacions d’origen europeu que s’hi establiren.
Al segle XVII es perfila ja un art plenament afrancesat, que es manifesta en retratistes com Claude François, dit Frère Luc 1614-85 L’arquitectura religiosa, molt austera, s’enriquí al segle XVIII amb les talles, entre les quals sobresurten les dels membres de dues dinasties d’escultors els Levasseur, originaris de Normandia, el més important dels quals és Pierre Noël Levasseur 1690-1770, i els Baillargé, del Poitou, amb l’escultor, pintor i arquitecte François Baillargé 1678-1781 sobresurt també Philippe Lièbert 1732-1804 François Ranvoyzé 1739-1819 i Laurent Amyot 1764-1839 inauguraren una…
mequitarista
Cristianisme
Membre d’una congregació religiosa armènia fundada el 1701 a Constantinoble pel vardapet Pere Manuk o Mequitar, amb una regla inspirada en part en la de sant Benet, raó per la qual els mequitaristes han estat comptats a vegades com una congregació benedictina.
El 1703 els monjos s’establiren al Peloponès, però el 1715 n'hagueren de fugir, davant la invasió turca, i s’establiren a l’illa de San Lazzaro, a Venècia, on encara subsisteix el monestir Aquest ha estat, des d’aleshores, un centre espiritual i cultural, on és estudiada i difosa la tradició literària, musical i religiosa del poble armeni El 1773 en sorgí una altra branca, que s’establí a Viena, i que manté les mateixes característiques
francoamericà | francoamericana
Història
Dit dels canadencs de parla francesa que al s XIX s’establiren als EUA (fonamentalment a Nova Anglaterra).
Una part dels descendents dels francoamericans conserven actualment la llengua francesa i tenen una literatura pròpia
escita
Etnologia
Història
Individu d’un antic poble nòmada de les estepes de l’Àsia central i del SE d’Europa durant el primer mil·lenni aC.
Hom comença a tenir-ne documentació quan, després d’atacar els cimmeris cimmeri a les estepes pòntiques, feren incursions al Pròxim Orient i arribaren fins a Egipte, on el 611 el faraó Psammètic I els hagué de pagar tribut per tal que es retiressin Atacats pels medes, que acabaven d’ocupar Nínive el 612, travessaren el Caucas i s’establiren al sud de Rússia i bona part entraren a la vida sedentària Establiren relacions amb les colònies gregues del nord de la mar Negra regne del Bòsfor , a través de les quals es desenvolupà un comerç grecoescita important, controlat…
Li
Dinastia del Vietnam (1010-1225), fundada per Li Cong-nân.
Els Li establiren la capital a Thanglong actualment Hanoi, iniciaren l’expansió cap al sud i organitzaren el país
Mauguiò
Població del Llenguadoc, Occitània, al departament d’Erau, França, prop de l’estany de Mauguiò, a l’E de Montpeller.
Coneguda antigament sota les formes Melgor o Melgueil , el 1060 s’hi establiren, procedents de Sostançon, els antics comtes de Magalona
Aïn Taia
Localitat
Localitat del departament d’Alger, Algèria, vora la Mediterrània.
Creada el 1855 per 967 emigrats menorquins que s’hi establiren com a colons agrícoles, ha esdevingut un centre turístic i de vacances
la Guàrdia Lada
Vista general del castell de la Guàrdia Lada, al municipi de Montoliu de Segarra (Segarra)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Montoliu de Segarra, situat a l’E del cap del municipi, al peu d’un turó (780 m alt.) coronat per les ruïnes de l’antic castell de la Guàrdia Lada, esmentat el 1075, que pertanyia a la línia troncal dels Cervera.
Passà als hospitalers, que hi establiren la comanda de la Guàrdia Lada De l’església parroquial de Santa Maria depenia la de Cabestany
belend | belenda
Història
Individu d’un poble cèltic que sembla tenir l’origen entre els indoeuropeus de la cultura dels camps d'urnes i que, en emigrar cap al sud, a la primeria del darrer mil·lenni aC, s’establí a la vall baixa de l’Arieja (Occitània).
Hom diu que dels belends belendi sortiren els pelèndons, els quals entraren a la península Ibèrica i s’establiren a la conca del Duero
Fertília
Agregat del municipi de l’Alguer (Sardenya), a la costa, a la badia de l’Alguer, l’W de la ciutat.
Sorgí com a centre rural el 1936 Després de la Segona Guerra Mundial s’hi establiren uns 400 italians de Pula en passar Ístria a Iugoslàvia