Resultats de la cerca

L’obra, de caràcter psicològic i eminentment ciutadana, narra a través de la ment de la protagonista la seva primera experiència amorosa Fanny és una noia antiromàntica i antisentimental, provinent de la burgesia barcelonina, convertida en ballarina del Parallel, arran de la fallida econòmica de la seva família Soldevila utilitza la tècnica del monòleg interior, més inspirat en La senyoreta Elsa de Schnitzler que no pas en Joyce, i una protagonista jove, elements que aposten per la modernitat i la renovació novellística La influència de Gide és evocada per la presència d’una protagonista jove…

De família jueva, culta —el seu avi era el filòsof  Moses Mendelssohn— i rica, rebé una formació artística i científica de qualitat Des de la seva infantesa compartí amb el seu germà Felix l’interès i el talent excepcional per la música El 1829 es casà amb el pintor Wilhelm Hensel Encara que els respectius matrimonis impediren que els dos germans es continuessin veient amb freqüència, la influència que cadascun tenia en l’altre fou sempre molt important Si bé al començament fou Felix qui era sota l’influx de Fanny, en esdevenir aquest un músic de fama mundial fou la germana qui depengué de…

Estudià al Conservatori de Lieja i debutà el 1910 amb Ivan le terrible , de R Gunsbourg, al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles, on romangué fins el 1912 Entre el 1914 i el 1918 feu diverses representacions a l’Òpera de Montecarlo El 1917 debutà a l’Òpera Còmica de París amb La Traviata i tres anys més tard ho feu a l’Òpera Garnier amb Romeu i Julieta , de Ch Gounod El 1923 fou sollicitada per A Toscanini per a les interpretacions de Pelléas et Mélisande , de C Debussy, al Teatro alla Scala de Milà Tres anys més tard interpretà Manon , de J Massenet, al Covent Garden de Londres Novament…

Deixebla de Jean Aumer, perfeccionà el seu art a Itàlia Assolí un gran èxit amb el ballet Le diable boiteux 1836, de Casimir Gide La seva especialitat eren les danses populars, com la cracoviana Actuà fins el 1851 arreu d’Europa i als EUA

Debutà al teatre San Carlo de Nàpols l’any 1830 Actuà a Roma, Viena, Londres, París i Peterburg El seu art era a mig camí entre el ballet romàntic i el virtuosisme de l’escola vienesa La seva gran popularitat es basava més en la gràcia personal que en el rigor tècnic Com a coreògrafa creà Rosida 1845, del qual escriví el llibret, i Gemma 1854

FTruffaut, que fou el seu company, aconseguí eliminar la seva fredor i la dirigí a La femme d’à coté 1981 i Vivement le dimanche 1983 Treballà després amb directors com AResnais La vie est un roman , 1983, VSchlöndorff Un amour de Swann , 1984, EScola La famiglia , 1987 i Mvon Trotta Paura e amore , 1988 També ha intervingut a Afraid of the Dark 1990, de MPeploe, Ridicule 1996, de PLeconte, Elisabeth 1998, de SKapur, La Cena 1998, d’EScola, Augustin, roi du Kung-fu 1999, d’AFontaine, La Débandade 1999, de GBerri, Le Fils du Français 1999, de GLauzier, Le Libertin 2000, de GAghion, Sin…

El 1778 publicà anònimament la novella de tècnica epistolar Evelina , i el 1782, Cecília , sempre amb gran èxit La seva vida agitada —quan serví la reina Carlota 1786-91, quan residí a París, etc— resta reflectida en el seu diari

Doctora en filologia romànica i professora titular de literatura a la Universitat Complutense de Madrid S'inicà com a poeta amb Primeros poemas 1976 i continuà amb Retracciones 1982 i En re menor 1990, entre d’altres Després obrí una trajectòria de narradora amb les novelles La casa del halcón 1995, El dios dormido 1998 i El hijo del aire 2001

Detingué el rècord mundial de curses llises de velocitat, tanques, relleus, salt d’alçada i longitud Als Jocs Olímpics de Londres 1948 guanyà quatre medalles d’or