Resultats de la cerca

Fundada el 1925, dinamitzà la vida social de la ciutat amb vetllades teatrals i culturals, tingué equips de futbol i basquetbol amateurs i una secció excursionista que, entre d’altres activitats, organitzà curses atlètiques A partir del 1929, època de més activitat, fou presidida per Eduard Padrós El 1931 es fusionà amb quatre entitats més per a crear la Unió Excursionista de Barcelona, que el 1933 passà a denominar-se Unió Excursionista de Catalunya

Protegit per JR Becher i B Brecht, conreà la poesia sobre el recent passat polític alemany, a  Erinnerungen an einen Planeten ‘Records d’un planeta’, 1963, Unterwegs nach Utopia ‘Caminant cap a Utopia’, 1977 i Stilleben ‘Natura morta’, 1983 els contes irònics i novelles satíriques com Die Beerdigung findet in aller Stille statt ‘L’enterrament té lloc amb tot el silenci’, 1968 de caràcter policíac, Die geheime Bibliothek ‘La biblioteca secreta’, 1972, Tagträume in Berlin und andernorts ‘Somnis diürns a Berlín i altres llocs’, 1972 i Diesseits des Erinnerns ‘En aquest costat del…

És un dels autors més destacats de la RD Alemanya Escriví, sobretot, novelles que reflecteixen la formació d’una societat socialista, saturades d’elements irònics i humorístics, com Die Aula ‘L’aula’, 1965, Das Impressum ‘El peu d’impremta’, 1972 i, amb alguns trets de novella picaresca, Der Aufenthalt ‘L’estada’, 1977 També publicà  Der dritte Nagel  ‘El tercer clau’, 1981,  Bronzezeit  ‘Edat de bronze’, 1986, Die Summe  ‘La suma’, 1987,  Kormoran  ‘Corb marí’, 1994, Die Sache und die Sachen  ‘La cosa i les coses’, 2007 i  Kennung  ‘Identificador’, 2010, entre d’altres

Publicà el seu primer volum Poems , el 1940 Serví a la Royal Navy durant la Segona Guerra Mundial, alhora que publicava els volums de poesia, The Middle of a War 1942 i A Lost Season 1944 Canvià, però totalment el seu estil en Epitaphs and Occasions 1949 i Counterparts 1954 La publicació de Collected Poems 1936-1961 1962 li comportà ésser considerat com un dels millors poetes contemporanis La seva primera novella The Second Curtain 1953 s’acosta al gènere d’intriga From the Joke Shop 1975 és un volum de 63 poemes irònics sobre el fet d’envellir També és autor d’una antologia de…

Bossuet l’introduí a la cort de Versalles, on tingué el càrrec de preceptor del duc de Borbó Els Caràcters 1688, la seva única obra, recullen les seves observacions sobre els costums del segle a la cort de Lluís XIV i a París Segons La Bruyère, ambdues capitals del reialme són antagòniques i poblades per persones de raça distinta El llibre, presentat com a adaptació dels Caràcters de Teofrast, presenta una galeria de retrats gairebé caricaturescs, irònics, de vegades cruels, i unes observacions de moralista que l’enriqueixen i li donen la seva veritable dimensió Malgrat que…

Estudià filosofia i ciències del teatre a la facultat de filosofia i a l’Escola de Cinematografia i Televisió de Viena Des del 1965 viu i treballa a Madrid Amb J Navarro Baldeweg, A Schlosser i el filòsof P Bulnes, creà la revista experimental Humo La seva producció reflecteix un gran interès pels materials mercuri, gel, marbre, sorra, parafina, plom, etc, amb els quals realitza jocs irònics La seva obra reflexiona entorn de diversos motius la idea de circuit, de rastre, de polaritat, de proliferació, la memòria perduda, etc El seu treball s’expressa a través de diversos…

El seu treball és molt heterogeni i consisteix en films, llibres, fotografies, escultures, objectes, dibuixos, gravats, installacions, obra teòrica i literària A més d’escriptor, s’inicià en el camp plàstic l’any 1964 sense deixar mai de mostrar passió pel text Tota la seva obra és una reflexió irònica sobre l’estatus de l’art i del museu en la societat contemporània, per mitjà de ficcions, allusions a la cultura oficial, de la utilització d’objectes insignificants i de dibuixos que són alhora irònics i depriments L’any 1968 fundà el Musée Départamental des Aigles, que tancà…

Alumne de Llotja i de Francesc Labarta, que influí molt en la seva formació artística El 1917 li causà forta impressió la gran Exposició d’Art Francès celebrada a Barcelona, i formà amb uns companys el grup Els Evolucionistes , amb els quals exposà Seguí en principi un realisme sec El nàufrag , 1918, propi de l’estètica típica del grup, però molt aviat derivà, a partir de la influència de Cézanne i orientat per Josep Dalmau, cap al cubisme Freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc, i el 1923 s’establí a Sitges, atret per la personalitat de Joaquim Sunyer allà tingué molt contacte amb el…

Professor de literatura, es dedicà posteriorment a la crítica cinematogràfica, i formà part del grup que donaria lloc a la Nouvelle Vague El 1950 fundà amb Jean-Luc Godard, Jacques Rivette i el crític André Bazin Cahiers du Cinéma , del qual fou redactor en cap de 1957 a 1963 Guionista de tots els seus films, després de rodar alguns curtmetratges, el 1959 estrenà el migmetratge Le signe du lion , el primer film d’una certa importància, tot i que la seva obra no aconseguiria notorietat fins a mitjan anys seixanta Part de la seva producció és organitzada en cicles Els seus films, meticulosos,…

Rebé una educació erudita al monestir de Fontenay-le-Comte i amb els benedictins de Maillezais El 1527 abandonà la vida monàstica i com un goliard recorregué totes les universitats importants de França Estudià medicina a Montpeller i exercí a Lió, on publicà 1523 les Horribles et épouvantables faicts et prouesses du très renommé Pantagruel Pantagruel Acompanyà el bisbe Jean du Bellay a Itàlia i de tornada publicà el segon volum Vie inestimable du grand Gargantua, père de Pantagruel 1534 Ambdues obres tingueren molt d’èxit, però foren condemnades per la Sorbona Es doctorà a Montpeller 1537 i…