Resultats de la cerca
Es mostren 185 resultats
Els isòtops estables, una nova eina per a estudiar l’ecologia dels ocells
Mostreig de plomes d’un gavià argentat Larus michahellis capturat durant l’estació reproductora L’obtenció de plomes mudades en diferents moments i la seva anàlisi isotòpica posterior han permès conèixer l’ús que fa aquesta espècie oportunista dels abocadors urbans al llarg de l’any i estimar la importància d’aquest recurs en diferents colònies nidificante a la costa mediterrània Carola Sanpera Aspectes de l’ecologia dels ocells com són l’alimentació, l’ús de l’hàbitat o els moviments migratoris constitueixen alguns dels objectius més importants d’estudi dels ornitòlegs La major part de la…
espectròmetre de massa

Espectròmetre de massa i l’espectre de masses del neó
© fototeca.cat
Física
Química
Aparell destinat a separar els diferents isòtops d’un element.
Es fonamenta en l’acció dels camps elèctric i magnètic sobre les partícules amb càrrega elèctrica En tot espectròmetre hi ha dues parts un selector de les velocitats de les partícules, que només deixa passar partícules d’una velocitat determinada, i el separador de les partícules de massa diferent El primer espectròmetre de massa fou dissenyat per Thomson, el qual l’utilitzà el 1913 per a separar els dos isòtops principals del neó, i efectuà la primera separació d’isòtops no radioactius de la història aquest espectròmetre utilitzava només l’acció de camps elèctrics…
anàlisi isotòpica
Química
Determinació de l’abundància relativa dels diversos isòtops d’un cert element en un producte donat.
L’anàlisi isotòpica utilitza, bé les propietats que depenen només de la diferència de massa entre els isòtops mesura de densitats, mesura de conductibilitat tèrmica de gasos, espectrometria de massa, mesura de les freqüències espectrals característiques en els espectres atòmics i moleculars, bé les propietats intrínsecament nuclears ressonància magnètica nuclear i, en el cas dels isòtops radioactius, detecció i mesura de la radiació emesa
gadolini
Química
Element químic pertanyent al grup dels lantànids, de nombre atòmic 64 i de pes atòmic 157,25; té set isòtops naturals.
Fou identificat el 1886 per PEL Boisbaudran, que li donà aquest nom en honor del científic finlandès Gadolini actua amb una valència de +3 i es diferencia dels altres lantànids per la seva estructura electrònica, Xe4f 7 5d 1 6s 2 , en la qual tots set orbitals dels nivells f són ocupats per un electró desaparellat, que confereix a aquesta configuració una estabilitat particular En l’estat metàllic es presenta amb una estructura cristallina del tipus hexagonal compacte, que a alta temperatura es transforma en la varietat cúbica centrada És l’únic metall del grup dels lantànids que és…
isòtop
Física
Química
Cadascun dels àtoms d’un mateix element químic els nuclis dels quals tenen el mateix nombre de protons però diferent nombre de neutrons.
L’existència d’aquests àtoms fou descoberta com a conseqüència de l’estudi sobre les substàncies radioactives naturals Fou F Soddy qui, el 1911, proposà el nom d’ isòtop i constatà la igualtat de les seves propietats químiques La majoria dels elements naturals són formats per diversos isòtops que només poden ésser separats per procediments físics difusió, centrifugació, espectrometria de masses, destillació fraccionada i electròlisi Hom classifica els isòtops en estables , amb una vida mitjana de l’ordre de 3000 milions d’anys, i inestables o radioactius , que emeten…
meitneri
Química
Element químic de nombre atòmic 109 i nombre màssic 268, aprovat per la IUPAC a l’agost del 1997.
Fou descobert l’any 1982 al laboratori de la Societat per a la Investigació en Ions Pesants GSI de Darmstadt, Alemanya S’aconseguiren uns quants àtoms de Mt en una fusió amb isòtops de ferro 58 i bismut 209, en una reacció que produeix un neutró, però es descompongué en poc temps en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa El seu nom és en honor de la científica Lisa Meitner
flerovi
Química
Element químic de nombre atòmic 114 i nombre màssic 285.
Descrit al gener del 1998 per investigadors de l’Institut Nuclear de Dubna, se’n crearen tres àtoms mitjançant reaccions nuclears amb isòtops de plutoni 244 i calci 48 El flerovi es descompon en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa La vida mitjana de l’isòtop de flerovi 289 és de 30 segons, i la del flerovi 288, de 2 segons L’actual nom es posà en honor del físic Georgij Nikolajevic Fl’orov 1913-90, descobridor de la fissió espontània de l’urani
seaborgi
Química
Element químic de nombre atòmic 106 i nombre màssic 266.
Fou descobert el 1974 al Lawrence Berkeley Laboratory i al Livermore National Laboratory Es tracta d’un element creat artificialment en un accelerador de partícules Els isòtops del seaborgi tenen una vida mitjana de menys d’un segon Els experiments russos usaren isòtops de plom i de crom 54, mentre que els americans obtingueren resultats amb ions d’oxigen 18 i californi 249 El seu nom definitiu, aprovat per la IUPAC a l’agost del 1977, es deu al químic nuclear Glenn T Seaborgi, premi Nobel el 1951
bohri
Química
Element químic de nombre atòmic 107 i nombre màssic 264.
Fou descobert el 1981 al laboratori de la Societat per a la Investigació en Ions Pesants GSI de Darmstadt, Alemanya S’aconseguiren uns quants àtoms de Bh en reacció nuclear usant isòtops de plom 209 i de crom 54, però es descompongué en poc temps en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa Els seus descobridors proposaren el nom de nielsbori i símbol Ns en honor de Niels Bohr, teòric de l’estructura atòmica L’agost del 1997 la IUPAC establí bohri com a nom definitiu
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina