Resultats de la cerca

Influït pel rock and roll nord-americà, i especialment per Elvis Presley, l’any 1961 aconseguí un gran èxit amb la seva versió de Let's Twist Again de Chubby Checker Obtingué una gran fama a França cantant en aquest gènere en francès, tant originals com versions, a la qual contribuïren l’espectacularitat de les seves actuacions i la seva capacitat d’adaptar-se als diferents estils, tant de rock-and-roll com altres, entre els quals cal citar la chanson Contribuí també al seu renom una biografia especiament agitada, sobretot per la seva unió amb la cantant Sylvie…

A partir d’un incipient rock-and-roll i de la tradició country , aconseguí de revolucionar aquest gènere tradicional amb la seva veu greu i nasal i la interpretació de les seves lletres pessimistes acompanyat de la guitarra acústica Difongué aquest gènere als anys seixanta i setanta, i assolí una gran popularitat Amb un estil proper a Bob Dylan, les seves lletres eren de contingut més directe Aprengué a tocar la guitarra mentre feia de soldat a Alemanya, i entrà al món discogràfic l’any 1955 Des de llavors publicà més de 155 discos, amb èxits com I Walk the Line 1956 o Ballad of a Teenage…

Després de dedicar-se a la música rock , debutà en el cinema amb la pellícula de terror A Nightmare on Elm Street 1984, de W Craven, i obtingué popularitat gràcies a la sèrie de televisió 21 Jump Street Cry Baby 1990, de J Waters, i la pellícula Edward Scissorhands 1990, de T Burton, que l’especialitzaren en personatges de característiques excèntriques, un tipus de paper que ha interpretat molt sovint Ha intervingut a Arizona Dream 1993, d’E Kusturica Benny & Joon 1993, de J Chechick What’s Eating Gilbert Grape 1993, de L Hallström Ed Wood 1994, de T Burton Don Juan de Marco 1995, de J…

La seva família emigrà als EUA poc després de néixer ell Fou el primer a recórrer, el 1922, els 100 m en menys d’un minut 58'6, i el 1923 els 400 m en menys de cinc minuts 4'57'0 El 1924 establí un nou rècord de 100 m 57'4 que restà imbatut durant deu anys Obtingué medalla d’or a París 1922 en 100 m lliures, 400 m i 4×200 m lliures, i a Amsterdam 1928 en 100 m lliures i 4×200 m lliures Immortalitzà, des del 1930, la figura de Tarzan en nombrosos films i esdevingué en aquest temps una de les màximes figures de Hollywood

Conegut pel seu virtuosisme a la guitarra i pel fet de ser albí, fou considerat un dels millors guitarristes blancs de blues Enregistrà el primer disc a quinze anys i tingué certa popularitat entre finals dels anys seixanta i principis dels setanta, època en què rebé molts elogis de grups com The Beatles i The Rolling Stones El seu disc més important fou el directe Johnny Winter And 1970 Participà en el Festival de Woodstock Durant la dècada dels setanta la seva addicció a les drogues l’apartà dels escenaris, però no de la música, ja que es dedicà a promocionar altres artistes,…

A catorze anys començà a tocar el saxo soprano, i més tard s’especialitzà en el contralt Arribà a Nova York el 1924 i tocà en les orquestres de Willie The Lion  Smith, Sidney Bechet, Chick Webb i Walter Johnson L’any 1928 entrà a l’orquestra de Duke Ellington, que ja no deixà fins a la seva mort, tret del període 1951-55 en què dirigí un conjunt propi Fou una de les peces primordials de la música d’Ellington, i enregistrà centenars de temes, entre els quals destaquen Things Ain’t What They Used to Be i Passion Flower , ambdós del 1941 És considerat, juntament amb Benny Carter, el saxo alt més…

Aprengué diversos instruments durant la infantesa, i a tretze anys començà a fer arranjaments Del 1943 al 1953 fou trompetista, i més tard trombonista d’una sèrie d’orquestres, entre les quals les de Joe Venuti, Buddy Rich i Count Basie El reconeixement com a arranjador li arribà quan treballà per a Woody Herman el 1948 A partir del 1953 s’establí a Los Angeles, on realitzà arranjaments per a cantants i músics de jazz Les següents dècades es dedicà a escriure i produir per al cinema, on compongué la seva primera banda sonora per al film I want to Live Robert Wise, 1958, i la televisió, amb…

Començà tocant a la banda de Lionel Hampton 1945-47 Posteriorment s’incorporà a diverses bandes i, al final dels anys cinquanta, acompanyà Thelonious Monk, amb qui gravà Thelonious in Action , i treballà amb els Jazz Messengers d’Art Blakey Formà un quintet amb dos saxos tenors amb Eddie "Lockjaw" Davis Des del 1963 visqué a França, on tocà amb els millors músics i orquestres realitzà gires anuals pels EUA Fou un dels millors saxofonistes tenors del hardbop , de fraseig ràpid i de so càlid i incisiu Entre els seus discos, cal destacar Blowin’ Sessions 1957, Call it Wachawanna…

Pràcticament autodidacte, debutà a la banda de Kid Ory 1911-18 El 1920 deixà Nova Orleans per entrar a la Creole Jazz Band de King Oliver a Chicago i participà en les millors gravacions del grup Després tocà a diverses formacions i dirigí la seva pròpia banda al local Kelly’s Stables 1924-30 Durant aquest període dugué a terme força enregistraments, tant sota el seu nom com collaborant amb altres músics Destaquen els que feu amb els grups Hot Five i Hot Seven de Louis Armstrong Fou el clarinetista líder i el representant més pur de l’estil Nova Orleans Els anys trenta, amb el declivi d’…

Juntament amb el seu germà, el bateria Warren Dodds Nova Orleans 1898 — Chicago 1959, més conegut per “Baby” Dodds, formà part dels conjunts de King Oliver i Louis Armstrong