Resultats de la cerca

Se situa als vessants orientals de les serres prebètiques valencianes, centrat per lavalldeGallinera, drenada per la rambla deGallinera anomenada després el Calapatar o riu Bullent, que corre entre els vessants septentrionals de les serres dela penya del Capellà, dela roca Foradada 861 m alt, del Cavall, de Gellibre i de Segària i els costers meridionals dela serra…

Entre aquesta alineació i la serra dela penya Foradada s’estén lavalldeGallinera , drenada per la rambla deGallinera , que neix al coll de Benissili i desguassa a les marjals costaneres del terme d’Oliva Safor A l’extrem oriental dela serra, a 476 m d’altitud, s’alça el castell deGallinera , un dels que prengué al-Azraq en la seva revolta de 1245-58 contra Jaume I…

Antic lloc de moriscs 56 focs, amb Alpatró, el 1602, fou dela senyoria del duc de Gandia Des del 1535 depèn eclesiàsticament d’Alpatró

Forma una vall, anomenada vall d’Alcalà , situada entre la penya Foradada al N que la separa delavalldeGallinera, la serra de Capaimona al S que la separa delavallde Seta i la serra de Llombos a l’W que la separa delavallde Planes És drenat pel barranc dela…

De població morisca, fou atribuït, el s XVI, a la parròquia de Benirrama Aquest antic llogaret es conservava encara habitat al s XIX

Durà fins a l’exclaustració del 1835, després de la qual s’arruïnà i el solar fou convertit en un calvari públic

Un dels penyals que dominen la valldeGallinera Ramon Dolç Les valls deGallinera i Alcalà 27, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Enmig de les serres que caracteritzen l’accidentada comarca de la Marina Alta hi ha valls recòndites que trenquen la feréstega aspror del paisatge muntanyenc Gallinera i Alcalà en són bons exemples La presència morisca perviu com un fantasma en aquestes valls Els musulmans, desplaçats de les zones més fèrtils per la conquesta…

Ocupa un eixamplament vall d’Ebo cobert pel Miocè margós, separat per falles de les serres cretàcies d’Almiserà 757 m alt i del tossal Pelat 693 m al nord, i la del Cirerer 832 m —contrafort de la d’Alfaro— al sud l’eminència principal, la serra de la Carrasca o serra d’Ebo 945 m, és nummulítica El barranc de la Fontblanca, que ve de la vall d’Alcalà, recorre la vall des del pla dels Corralets fins a la fenedura epigènica i càrstica en baioneta del barranc de l’Infern, de 200 m de profunditat, a comptar del qual s’anomena riu Girona o Bolata Una pluviositat prou favorable uns…

Comprèn part de la vall mitjana del riu d’Alcoi la vall de Vilallonga , que s’inicia al congost de l’Orxa i que es continua per tot el sector meridional del terme fins prop de la vila, on comença la plana alluvial Aquest sector, molt muntanyós, és accidentat per la serra d’Ador al NW 680 m alt i les de la Safor 1 011 m i de Gallinera al S i al SE Tres quartes parts del territori són ocupades pel matollar 2 200 ha i les pinedes 800 ha Els conreus ocupen els vessants muntanyosos més baixos i el sector de la vall ampla del riu hi ha 570 ha de secà oliveres, ametllers, garrofers i…

Serveix d’unió entre la Safor, la Marina Alta i el Comtat, entre lavall del riu d’Alcoi i lavalldeGallineraLa separació occidental dela resta dela cadena muntanyenca és marcada pel tall de l’estret de l’Orxa, per on el riu d’Alcoi travessa la serra i entra a la Safor, on desemboca a la mar Vers el NE descendeix ràpidament en una sèrie de…