Resultats de la cerca

Segons remarca el subtítol “Catalunya agonitzant”, l’obra vol recrear els orígens de la “decadència” catalana S’ambienta en l’època de l’entronització dels Trastàmara a Catalunya i compagina la crònica dels grans esdeveniments històrics com la derrota dels partidaris de Jaume d’Urgell pels de Ferran d’Antequera, el regnat d’aquest i el final del cisma papal amb Benet XIII amb el relat de les peripècies personals dels protagonistes, en dues línies argumentals no sempre prou travades Hi intervenen altres personatges històrics, com Vicent Ferrer, mossèn Borra, el príncep Alfons i el conseller…

Forma part de la mena de processos coneguts amb el nom de Desarmament, Desmobilització i Reinserció DDR Molts dels conflictes on es desenvolupa aquest tipus de desarmament generalment parteixen d’una oposició violenta al govern mitjançant guerrilles, milícies, etc, que hostilitzen la policia i l’exèrcit o perpetren atemptats indiscriminats o selectius En aquests contexts, el desarmament té lloc unilateralment, és a dir, tan sols es desarma la part opositora, mentre que, en canvi, l’estat ha de mantenir els compromisos pactats en els acords de pau previs Una de les dificultats més grans d’…

En morir el seu pare 1815, un alt funcionari de l’administració a l’Índia, es traslladà a Anglaterra i estudià a Cambridge El segon casament de la seva mare i el distanciament d’aquesta li provocà una malenconia que, combinada amb un gran sentit de l’humor, explica la ironia de les seves obres Deixà Cambridge sense llicenciar-se, i estudià un quant temps a Londres per advocat El 1836 es traslladà a París, on es casà amb una irlandesa pobra i intentà de fer anar endavant un diari que li havia comprat el seu padrastre En fracassar aquesta empresa tornà a Londres, on es convertí en un periodista…

Fill d’un periodista dissident, que fou arrestat i enviat a un camp de treball, i d’una mestra, del 1951 al 1955 serví a l’exèrcit soviètic En 1957-59 estudià a l’Institut Pedagògic de Moscou i, posteriorment, treballà a la ràdio, entre altres ocupacions Juntament amb Aks’jonov, Kazakov i altres, és un dels principals renovadors de la literatura russa dels anys seixanta La seva obra és una sàtira de la vida quotidiana a la Unió Soviètica Cal esmentar les narracions Mij zdes živjom  ‘Vivim aquí’, 1961, Khoču byt Čestnim ‘Vull ser honest’, 1963 i, especialment,  Dvatovarisča ‘Dos companys’,…

El 1126 el comte Ramon Berenguer III de Barcelona i el bisbe de Vic cediren a Beremund, patriarca de Jerusalem, i a Giraud, prior del Sant Sepulcre, l’església dels Prats de Rei amb les seves sufragànies de la Manresana i Sant Ermengol El 1134 la mort d’Alfons I d’Aragó els constituí un dels hereus del regne, i per obtenir-ne la renúncia 1140 hom els féu importants lliuraments El mateix prior Giraud rebé del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona importants viles a Aragó i la facultat d’erigir un convent del seu orde a Calataiud 1149, que fou el centre de les possessions de l’orde a Aragó i de…

El títol complet és Anales de España desde sus orígenes hasta el tiempo presente Presenta una estructura interna homogènia en què cada volum conté un pròleg en el qual l’autor exposa l’objectiu que l’ha dut a escriure’l hi ha una certa escassetat de treballs històrics d’interès, uns llibres o capítols que abracen la cronologia assenyalada, i un índex de matèries i làmines Dedicà el darrer any de la seva vida 1859 a escriure els tres últims volums, més extensos que els anteriors, i referents a les dinasties austríaca i borbònica, les quals ja havien estat tractades per l’autor en un estudi…

Representa la consagració de Soler com a poeta després del seu èxit als Jocs Florals el mateix any El volum recull una poesia clarament narrativa, d’inspiració popular, en què abunden la descripció i el diàleg El prologuista estudia l’aportació del poeta a la poesia catalana i fixa una primera lectura dels seus poemes, que veu com una alternativa renovadora dels corrents floralistes De fet, sembla que l’autor vol configurar un projecte poètic relacionable amb la intenció de formular, amb l’obra teatral, una cultura popular moderna adreçada a un públic més ampli que l’habitual de la literatura…