Resultats de la cerca
Es mostren 504 resultats
manxa
Manxa de tascó o de falca
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En l’orgue, aparell que produeix, emmagatzema i empeny cap als salmers l’aire necessari perquè l’instrument soni.
Llevat possiblement del cas de l’orgue hidràulic, l’orgue occidental només ha conegut el sistema de manxes que se serveix de l’aire per a produir el vent necessari per al so de l’instrument Al principi, d’una manera similar a la manxa del forjador, l’aire era enviat directament al salmer sense cap dipòsit estabilitzador intermediari Manxa de falca de l’orgue portatiu © Fototecacat/ Studi Ferrer La manxa de falca del petit orgue portatiu, accionada pel mateix organista amb una mà i que perdurà des dels segles X-XI, és d’aquest tipus Altres portatius disposaven de dues manxes, cosa que permetia…
manxa
Transports
Aparell d’accionament manual emprat per a inflar pneumàtics.
Consisteix bàsicament en un cilindre amb un èmbol que impulsa l’aire a través d’una manegueta, la qual hom connecta amb la vàlvula d’entrada del pneumàtic Amb la manxa hom pot assolir només baixes pressions d’aire dins el pneumàtic
manxa
Fotografia
Dispositiu flexible que forma el cos de les càmeres de banc òptic o tècniques o que s’utilitza en macrofotografia per a aconseguir grans ampliacions.
manxa
Tecnologia
Instrument d’accionament manual que serveix per a fer vent, per a fornir aire.
Consisteix en una caixa que té dues cares rígides que poden acostar-se o allunyar-se, les restants essent flexibles, la qual, expandint-se i contraient-se alternativament, pren aire per un orifici o vàlvula i l’expelleix per un altre que és proveït de canó
manxa
Tecnologia
Cadascuna de les barres que, aplicades a un torn, un molinet, etc, serveixen per a fer-lo voltar imprimint-li un moviment alternatiu de dalt a baix i de baix a dalt.
manxa
Música
Aparell que, accionat per pedals o algun altre procediment mecànic, proporcionava aire a l’orgue.
És emprat també amb aquesta finalitat en l’harmònium
la Manxa
Regió de la península Ibèrica que constitueix el sector oriental de la Meseta meridional, compartida entre les províncies de Conca, Ciudad Real, Toledo i Albacete.
És una gran plana d’una horitzontalitat quasi perfecta, trencada solament per alguns turons, que correspon a una gran conca de sedimentació miocènica, on abunden els sòls calcaris Correspon a la capçalera del Guadiana, la xarxa del qual Záncara, Cigüela i el mateix Guadiana, amb llits poc profunds, origina zones pantanoses i llacunes És una regió agrícola i terra de cereals, oliveres i vinya, la qual constitueix l’únic conreu, molt important, de la part occidental Pel seu volum de producció ocupa el primer lloc dins les regions vinícoles de la península Ibèrica els centres principals són…
la Manxa
Despoblat
Despoblat i antic terme del municipi d’Alfés (Segrià).
Juntament amb Vinfaró i Torrepicona, pertangué als Romeu s XIV, als Remolins s XVI i als Riquer s XVII, després marquesos de Benavent
Castella-la Manxa
Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, a la part meridional de la Meseta central i de la regió històrica de Castella; comprèn les províncies d’Albacete, Ciudad Real, Conca, Guadalajara i Toledo; la capital és Toledo.
La geografia La geografia física Des d’un punt de vista morfològic, Castella-la Manxa comprèn dues grans regions la plana de la Meseta, que els monts de Toledo divideixen en dues al N la conca del Tajo i La Alcarria, i al S la conca del Guadiana, i l’orla muntanyenca que voreja les planúries esmentades A l’E, el S i l’W els límits físics de la Manxa coincideixen amb l’orla de terrenys paleozoics i mesozoics Al N, les diferències paisatgístiques entre la plana manxega i els altiplans páramos de La Alcarria són de caràcter morfològic, consistents en la continuïtat a la Manxa del nivell…