Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Mishima

Mishima
© Noemi Elias
Música
Grup de rock fundat el 1999.
És format 2013 per David Carabén veu i guitarra acústica, Marc Lloret veu i teclats, Xavi Caparrós baix, Alfons Serra bateria i percussions i Dani Vega guitarra elèctrica En etapes anteriors del grup n’havien format part, entre d’altres, Òscar d’Aniello bateria i percussions i Dani Acedo baix i veus Molt influïts pel pop anglosaxó, s’iniciaren cantant en anglès amb els àlbums Lipstick Traces 2000 i The Fall of Public Man 2003 Passaren a cantar majoritàriament en català en els discs següents Trucar a Casa Recollir Les Fotos Pagar la Multa 2005, Set tota la vida 2007, Ordre i aventura 2010,…
Mishima
Ciutat
Ciutat del ken de Shizuoka, a l’illa de Honshū, Japó, a la península Izu, al contrafort occidental del mont Hakone.
Yukio Mishima
Literatura
Pseudònim del novel·lista i dramaturg japonès Hiraoka Kimitake.
Estudià a la Universitat de Tòquio i durant la Segona Guerra Mundial, i sota la influència de l’escola romàntica japonesa, publicà un recull de narracions breus, Hanazakari no mori ‘El bosc en flor’, 1944 Després de la guerra es consolidà com a escriptor de gran èxit amb Kamen no kokuhaku ‘Confessió d’una màscara’, 1949, a la qual seguiren Ai no kawaki ‘Enuig de l’amor’, 1950 i Kinshoku ‘El color prohibit’, 1951-53 Construí un món detallat amb una metodologia molt rigorosa, però anà evolucionant de l’esteticisme vers la recerca de l’equilibri clàssic, que culminà amb Kinka kuji ‘Pavelló…
Motoo Kimura
Biologia
Genetista japonès.
Llicenciat a Kyoto 1947 i doctorat a la Universitat de Wisconsin i a Osaka 1956, fou capdavanter de la genètica de poblacions Construí un model matemàtic de tot el procés de canvis de freqüències gèniques en poblacions finites És autor de Diffusion Models in Population Genetics 1964, An Introduction to Population Genetics Theory 1970, amb JFCrow i The Neutral Theory of Molecular Biology 1983, i fou editor de The Future of Man from the Standpoint of Genetics 1974
Juan Antonio Vallejo-Nájera Botas
Psiquiatria
literatura castellana
Psiquiatra i escriptor asturià.
Doctorat en medicina 1951, s’especialitzà en neuropsiquiatria Fou catedràtic de psiquiatria i professor de psicopatologia de la Universitat Complutense de Madrid, director de l’Instituto Nacional de Psicología Terapéutica, de l’Hospital Psiquiátrico Nacional de Leganés Madrid i del Centro de Investigaciones Psiquiátricas de la Dirección General de Sanidad És autor d’obres de divulgació Psiquiatría clínica 1958, Introducción a la Psiquiatría 1960 i Ante la depresión 1987 i de creació literària Concierto para instrumentos desafinados Locos egregios 1981, Mishima o el placer de…
Paul Schrader
Cinematografia
Guionista i realitzador cinematogràfic nord-americà.
Graduat a la Universitat de Califòrnia, com a director i guionista de les seves pellícules ha desenvolupat un món caracteritzat per personatges tortuosos i obsessius American Gigolo 1979, Mishima 1985, premi a la millor contribució artística del Festival de Cinema de Canes, Light Sleeper 1991, Witch Hunt 1994, Forever Mine 1999, Auto Focus 2002, etc Darrerament, ha estrenat la trilogia First Reformed 2017, The Card Counter 2021 i Master Gardener 2022 Ha estat també guionista de Martin Scorsese Taxi Driver , 1976 Raging Bull , 1980 The Last Temptation of Christ , 1988 Bringing…
Kon Ichikawa
Cinematografia
Director cinematogràfic japonès.
Després d’acabar la seva formació en animació en una escola tècnica d’Osaka 1930, s’incorporà als estudis cinematogràfics Toho La seva primera pellícula fou la història de titelles Musume Dojoji ‘Una noia al temple Dojo’, 1946, perduda arran de l’ocupació dels EUA Posteriorment dirigí nombroses produccions d’una estètica molt influïda pels còmics, sovint dominades per l’humor negre i les situacions inversemblants Sobresurten Pu-san ‘El senyor Pú’, 1953 Okuman Choja ‘El milionari’, 1954 Biruma no tategoto ‘L’arpa birmana’, 1956, guardonada amb el premi San Giorgio del Festival de Venècia Nobi…
Toshiro Mayuzumi
Música
Compositor japonès.
Deixeble de Tomojirō Ikenouchi i Akira Ifukube, es graduà el 1951 a la Universitat Nacional de Belles Arts i Música de Tòquio Amplià estudis a París amb Tony Aubin, on entrà en contacte amb Olivier Messiaen i Pierre Boulez, i també amb l’anomenada música concreta, de la qual es considerat un pioner al Japó El 1953 fundà el grup Sannin no Kai ‘Grup dels Tres’, i introduí al Japó els corrents de l’avantguarda musical occidental música concreta i electrònica, serialisme, etc, que emprà en diverses composicions Ektoplasm , per a orquestra, 1955 A partir del 1958 adoptà un llenguatge més arrelat…
,
Philip Glass
Música
Cinematografia
Compositor nord-americà.
Vida Format a la Universitat de Chicago i a la Juilliard School de Nova York 1956-61, tingué els primers contactes amb el món musical a la botiga de reparacions de ràdio del seu pare, gràcies al qual es familiaritzà amb les obres més importants de L van Beethoven, F Schubert i D Šostakovič Si bé a la Universitat de Chicago s’interessà en un primer moment per les tècniques dodecatòniques, quan es traslladà a la Juilliard School es decantà pel llenguatge de compositors nord-americans, com A Copland i W Schuman A París, estudià amb N Boulanger 1964-66 Llavors ja havia publicat unes quantes obres…
,
Ko Tazawa

Ko Tazawa
© La Galera
Lingüística i sociolingüística
Catalanòfil i traductor japonès.
Llicenciat en sociologia per la Universitat de Hitotsubashi 1976, el 1979 anà a Barcelona becat pel banc on treballava per aprendre castellà En tornar al Japó es doctorà en estudis hispànics per la Universitat d’Osaka 1986 Posteriorment, tornà a Barcelona i fou el primer professor de japonès de l’Escola d’Idiomes Moderns 1993-96 de la Universitat de Barcelona, per la qual el 1999 obtingué el doctorat en filologia catalana Catedràtic del departament d’Estudis Interculturals de la Universitat de Hosei Tòquio, en fou impulsor de cursos de català 2013 Publicà, en japonès, una Introducció a la…