Resultats de la cerca
Es mostren 145 resultats
nodrir
Donar a un ésser viu les substàncies que li són necessàries per a viure.
depredador
Ós atrapant un peix
© Fototeca.cat-Corel
Ecologia
Animal que captura uns altres animals per nodrir-se.
El depredador sol ésser més gros que no la seva presa Atès que en un hàbitat determinat el depredador acostuma a actuar sovint sobre unes preses d’espècies concretes, hom pot considerar la relació depredador/presa com un sistema de dues poblacions entre les quals s’estableix una dependència recíproca
servei militar
Militar
Sistema de prestació personal per a nodrir les institucions militars.
Durant la història ha tingut diferents organitzacions A Europa, quan els estats nacionals no podien completar els seus exèrcits mercenaris, recorrien a les lleves o a les quintes per aconseguir soldats La Revolució Francesa posà fi a aquesta situació en considerar el servei militar una obligació fonamental de tots els ciutadans Els partidaris de l’Antic Règim, d’altra banda, preferien que els exèrcits fossin mercenaris i fins i tot estrangers al servei de l’Estat Aquesta polèmica transcorregué al llarg d’un segle formant part de la lluita per constituir l’estat liberal El triomf de la…
circulant
Economia
Conjunt de moneda que circula en un país.
El circulant es nodreix, principalment, de la moneda de curs legal, però també pot nodrir-se de numerari exterior, admès o no pel poder públic, però acceptat pel mercat
pantà de Siurana
Vista aèria del pantà de Siurana
© Fototeca.cat
Embassament
Pantà del terme de Cornudella de Montsant (Priorat), que embassa les aigües del riu de Siurana
, a la seva confluència amb el barranc de l’Argentera.
Construït en 1965-74 pels regants del pantà de Riudecanyes per nodrir-lo aquests dos pantans són comunicats pel canal de Siurana , per sota de les muntanyes de la Garranxa i del coll de la Teixeta, té 12 300 000 m 3 La resclosa té 51 m d’altitud i 260 m de llargada
gripau d’esperons
Herpetologia
Nom donat als amfibis anurs de l’ordre dels anomocels que pertanyen al gènere Pelobates
.
Atenyen uns 7-9 cm de llargada, tenen la pell verrucosa i presenten un fort esperó a cadascun dels metatarsos de les potes posteriors De dia habiten colgats en sòls arenosos i fangosos i surten de nit per nodrir-se N'hi ha a Europa i Àsia Les espècies Pelobates fuscus i Pelobates cultripes són comunes als Països Catalans
pteranòdon
Paleontologia
Gènere de pterosaures, de la família dels pteranodontidae, format per individus amb el crani molt llarg, punxegut i aixafat, boca enorme, mandíbules llargues i a manera de tisores i una cresta llarga, comprimida i punxeguda, que prolongava el crani cap enrere a fi de servir de contrapès a les mandíbules.
El cos era petit en relació amb el cap, i les ales, molt grosses, podien assolir fins 6 m de punta a punta El vol, rapidíssim, els permetia de nodrir-se de peixos, que capturaven cabussant-se a la mar eren aquàtics, com ho testimonien els sediments marins del Cretaci, on hom n'ha trobat fòssils
creixement zero
Economia
Expressió que designa la hipòtesi d’una taxa (renda per habitant) nul·la, corresponent a l’estat estacionari de l’economia.
La noció fou vulgaritzada a partir del report The Limits to Growth realitzat el 1972 per DL Meadows per al Club de Roma Els límits serien uns recursos limitats i no renovables i una contaminació creixent, fet que comportaria l’existència d’una política conservacionista i no natalista creixement zero amb la qual la població podria nodrir-se tot reduint la pollució Els economistes defensors d’aquesta política són denominats “catastrofistes”
saba
Botànica
Líquid que circula a través dels teixits vasculars de les plantes i que consisteix en aigua amb substàncies minerals i orgàniques dissoltes.
La saba ascendent o bruta va, a través del xilema, des de les arrels fins a les fulles i altres òrgans conté les sals minerals absorbides del sòl La saba descendent o elaborada va, a través del floema, de les fulles i òrgans fotosintetitzadors a tot el cos de la planta conté els glúcids resultants de la fotosíntesi, que serveixen per a nodrir les cèllules de la planta