Resultats de la cerca

Esmentat ja el 957, en la revolta de magnats que occiren el comte Guifré II de Besalú el comte Miró el cedí amb Serinyà a la jurisdicció del monestir de Banyoles

Fill de Príam i d’Hecuba i germà d’Hèctor i de Paris, a la mort d’aquest es casà amb Helena, la qual, la nit de la caiguda de Troia, el lliurà a Menelau i Ulisses, que l’occiren

Governador de la Germània i d’Àsia, fou cònsol i praefectus urbis Morts els dos Gordians Gordià I i Gordià II, fou elegit emperador juntament amb Dècim Celí Calví Balbí Tot seguit, però, entrà en discòrdia amb aquest i ambdós atragueren l’hostilitat de l’element militar i sobretot dels pretorians, que els occiren

Fill d’Èdip i de Jocasta, germà d’Etèocles, la rivalitat amb ell —fruit de la maledicció del pare— desencadenà la guerra dels Set contra Tebes, ja que, havent estat pactada entre els dos germans una alternança anual en el govern, Etèocles expulsà Polinices del regne Finalment, ambdós s’enfrontaren en un combat i s’occiren mútuament

El cos dels pretorians romans —que gaudia de privilegis especials respecte als altres cossos— intervingué decisivament i en diverses ocasions en el desenvolupament de la història de l’Imperi Així, els seus membres occiren Calígula, nomenaren emperadors Claudi, Otó, foren àrbitres en la lluita entre Vitelli i els Flavis, etc Constantí, després d’obtenir la victòria sobre Maxenci, decretà l’abolició d’aquest cos

Mentre assumia un alt càrrec militar de l’Orient, les legions el nomenaren emperador 276 Tot seguit, venjà la mort d’Aurelià i de Tàcit, alliberà dels gots l’Àsia Menor i derrotà els germànics Defensà les fronteres de l’Imperi i mantingué un equilibri just entre la seva autoritat i la del senat Afavorí la viticultura, reorganitzà el sistema d’irrigacions d’Egipte i, a Roma, completà el clos de muralles iniciat per Aurelià Els soldats l’occiren quan preparava una gran expedició contra Pèrsia

Durant el setge de la ciutat pels sabins, Tarpeia s’oferí a obrir la porta de la roca als enemics a condició que li donessin els braçalets i els anells Els sabins, però, l’occiren amb llurs escuts Hom creu que, en els seus orígens, Tarpeia degué ésser una divinitat del mont Tarpeu, o roca Tarpeia , que designava un espadat del Capitoli on eren estimbats, des dels temps més antics fins al s I de l’Imperi, els culpables de delictes contra l’estat

És patró de Ceret Vallespir, on hi ha el santuari de Sant Ferriol , i d’altres esglésies catalanes com la Parròquia de Besalú Una tradició tardana el fa cap d’una colla de lladres que s’havia convertit i que com a penitència s’havia fet tancar dins una bota amb claus clavats que hom feia rodolar per un pendent Una altra versió de la llegenda, estesa per terres gironines, diu que, després d’haver-se convertit, els seus companys l’occiren i l’enterraren sota una bota de vi, que des d’aleshores no deixà de rajar mai la bota de Sant Ferriol Hom el considerava popularment patró dels…

Ja el 1330, per intrigues de la seva mare, que el volia convertir en l’hereu del regne, rebé els marquesats de Tortosa i de Camarasa, a més de molts altres béns al Regne de València, en especial a Alacant i Oriola El 1335, poc abans de morir el seu pare 1336, hagué de fugir a Castella amb la seva mare i el seu germà Joan, davant l’oposició que la seva actitud despertava al país Donà el seu ajut al germanastre Jaume en la lluita per la successió, i, a la mort d’aquest 1347, heretà la pretensió a la successió el rei Pere III, que no tenia encara fills mascles, volia nomenar hereva…

Precedents Com ja hem vist, l’abat del monestir de Sant Esteve era el principal senyor feudal de Banyoles i comarca, malgrat l’existència d’altres senyors i de petits alous pagesos, aquests darrers fruit del repoblament franc, que afavorí el conreu de les terres ermes, les quals en virtut del dret d’aprisió passaven a ser propietat dels colons Altres senyors de l’època feudal eren els possessors dels castells i els castlans o guardians dels castells També tenien importants interessos al Pla de l’Estany els comtes de Besalú i de Girona, el bisbe de Girona, i els monestirs de Sant Pere de…