Resultats de la cerca
Es mostren 176 resultats
baronia de Rebollet
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada al lloc de Rebollet (Fenolleda) i que comprenia, a més, els de Prats, Trevillac i Sequera.
Al s XIV ja pertanyia als Perapertusa, que la posseïren fins el 1676, que passà per herència als Bournonville
Goscons

Escut de la família Goscons
© Josep Regas Ardevol
Llinatge originari de la vall de Goscons, situada en el Montnegre i actualment inclosa en el terme municipal d’Arenys de Munt.
Els membres d’aquest llinatge hi posseïren una antiga casa forta i ostentaren drets jurisdiccionals sobre una extensa zona del Maresme i el Vallès Oriental Està documentat que ostentaren la castellania de la fortalesa de Montpalau, sota el domini dels vescomtes de Cabrera, i que posseïren els senyorius de Sacreu i de la quadra de Goscons La branca troncal d’aquesta estirp s’extingí al segle XIII amb Brunissenda de Goscons, filla de Tomàs i Ferrara de Goscons, en emmanillar l’any 1266 Pere d’Arquer Els seus descendents passaren a anomenar-se Arquer de Goscons ,…
baronia de Rialb
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia els termes de Rialb Sobirà
( el Puig de Rialb
) i de Rialb Jussà
( la Torre de Rialb
), a la Noguera i abans a la vegueria d’Agramunt, que al segle XVI pertanyia als Alentorn, senyors de Seró, de qui, per successius enllaços matrimonials, passà als Rocabertí, senyors de Tagamanent, i als Pinós, senyors de Santa Maria de Barberà, els quals a la primera meitat del segle XVIII la vendrien a Josep Mercader i de Sabater.
Els Mercader després comtes de Bell-lloc la posseïren fins al segle XIX, que es transformà en municipi amb el nom de la Baronia de Rialb, al qual foren agregats Gualter i Bellfort
adelantado de Indias
Història
Títol vitalici concedit pel rei de Castella (o pels seus virreis) als conquistadors de les Índies, pel qual es feien càrrec del govern polític, administratiu, militar i judicial d’una província.
El posseïren gairebé tots els conquistadors el primer fou Bartolomé Colom el 1497 Felip II reglamentà llurs deures i atribucions el 1573, a les Ordenanzas de población , quan ja gairebé no quedaven adelantados a Amèrica
baronia de Querol
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada en el castell homònim que al final del s XIV ja apareix amb aquest nom.
Estigué des de sempre vinculada als Cervelló, dels quals passà, vers el 1528 als Barberà, castlans de Vilafranca del Penedès, i vers el 1597 als Saiol, els quals la posseïren fins vers la fi del s XIX
Pedrís
Llogaret
Llogaret disseminat del municipi de Bellcaire d’Urgell (Noguera), a l’W del poble.
El 1194 l’antiga església parroquial Sant Pere fou donada pels comtes d’Urgell, Ermengol VIII i Eloïsa, juntament amb el castell, als hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que el posseïren fins el 1831 L’església era regida per un prior i després esdevingué santuari
Tisó
Història
Nom de l’espasa famosa documentada entre els anys 1018 i 1026 en poder de Ramon Berenguer I, que a la fi del segle esdevingué propietat del Cid i que tornà a la casa comtal potser amb motiu de les noces de Maria, filla d’aquest, amb Berenguer el Gran.
Consta que la posseïren Jaume II, Pere el Cerimoniós, Martí I i Ferran I, el qual segurament la regalà al seu nebot Joan II de Castella, i per aquesta raó apareix a l’inventari dels béns d’Isabel I de Castella, i és possible que la seva fulla sigui una de les avui conservades a la Real Armería de Madrid
baronia de Rocafort de Queralt
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Rocafort (Conca de Barberà) que al s XV passà, per successió, dels barons de Queralt als Centelles, comtes d’Oliva.
El 1515 fou comprada pel doctor en lleis i del reial consell Joan d’Armengol, senyor de les baronies de Vallespinosa i de Montagut Fou confirmada com a títol del regne el 1747 a Antoni d’Armengol i d’Aimeric mort el 1764, baró de Calabuig Passà per enllaç 1805 als Peguera, marquesos de Foix, que la posseïren fins el 1881 El 1930 fou rehabilitada per Ferran d’Alemany i Milà i es troba vacant des del 1954
Canelles de Segre

Canelles de Segre
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), prop de la confluència del riu de Canelles amb el riu de Perles, afluent del Segre.
Hi ha l’església de Sant Marc i Santa Eulàlia, sufragània de la de Perles, rectangular i coberta amb volta de canó El lloc és citat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Pertangué, fins a la fi de l’Antic Règim, al capítol de la collegiata d’Organyà Tanmateix, els vescomtes de Castellbò hi posseïren alguns drets Al NE del poble es troba el mas dit Santpere , on hi ha l’església de Sant Pere prop Canelles
La Roche
Llinatge borgonyó establert a Grècia amb Ot de La Roche (mort vers el 1234), que fou el primer senyor sobirà d’Atenes.
Posseïren també les senyories d’Argos i Nàuplia en feu dels prínceps d’Acaia El succeí el seu nebot Guiu I d'Atenes , que fou el primer duc d’Atenes Aquest fou pare dels ducs Joan I d’Atenes i Guillem I d'Atenes , i aquest darrer, del duc Guillem II d'Atenes , que fou l’últim del seu llinatge, extingit amb la seva mort, el 1308, el qual fou succeït en el ducat d’Atenes i altres possessions pel llinatge dels Brienne
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina