Resultats de la cerca
Es mostren 142 resultats
premsa
Xil·lografia en boix de Gillaume le Roy (1529), que representa una premsa plana d’impressió, de cargol (s XVI)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Oficis manuals
Màquina constituïda bàsicament per dos elements plans o cilíndrics, generalment l’un fix i l’altre mòbil, disposats de tal manera que per accionament mecànic, hidràulic o pneumàtic poden agafar entre ells i estrènyer una cosa per subjectar-la, esclafar-la, esprémer-la, estampar-la, imprimir-la, etc.
Les premses poden ésser classificades segons el nombre de parells d’elements actius premses d’efecte simple, de doble efecte o de triple efecte, segons la manera d’ésser aplicada l’energia a l’element mòbil premses d’excèntrica o d’excèntriques múltiples, de palanca, de cargol, d’engranatges, etc, segons l’operació que efectuen premses d’embotiment, d’encunyació de corbar , de punxonar, etc, segons l’accionament premses mecàniques, hidràuliques i pneumàtiques, segons la posició en l’espai de les guies de l’element mòbil premses verticals, horitzontals i inclinades i segons l’agent motor…
premsatge
Indústria tèxtil
Operació d’acabament a la qual són sotmesos els teixits, especialment els de llana i estam, però també els de raió, seda i cotó i els de punt, per tal de conferir-los llustre i donar-los cos, augmentant-ne, a més, la fixació de dimensions.
El premsatge sol ésser efectuat en premses hidràuliques verticals o en premses de cilindres
premsa d’impressió
Disseny i arts gràfiques
Nom donat genèricament a totes les màquines d’imprimir (impremta).
Són constituïdes fonamentalment per la forma, un tinter amb el seu sistema de tintatge, un dispositiu de forniment de paper, un òrgan de pressió que aplica el paper contra la forma tintada o contra un cilindre intermedi que conté la imatge, i un mecanisme d’evacuació del paper imprès Segons la manera com és exercida la pressió del paper contra la forma o el cilindre portador de la imatge hom pot classificar les premses en planes, planocilíndriques i cilíndriques En les premses planes , la pressió és exercida per una superfície plana contra una altra superfície plana, i el paper és aplicat…
tinta d’impremta
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Tinta emprada en les arts gràfiques.
Les tintes d’impremta, de les quals hi ha diversos tipus diferents, són especialment adequades a cadascun dels procediments d’impressió En general, les tintes emprades en les premses cilíndriques són molt més fluides que les emprades en les premses planes, i les emprades en litografia i en òfset són molt més espesses que les que hom utilitza en tipografia Les emprades en rotogravat, fetes a base d’alcohol i de dammar, s’assequen per evaporació del vehicle, mentre que les emprades en les rotatives d’impressió de diaris, fabricades a base d’hidrocarburs i àdhuc d’aigua…
embotició

Fases del procés d' embotició
© Fototeca.cat
Tecnologia
Procediment per a treballar metalls basat en la deformació plàstica de fulls o planxes per mitjà d’una matriu i un punxó.
L’embotició té lloc normalment en premses hidràuliques, bé que hom pot produir la deformació mitjançant una explosió, per pressió pneumàtica o per forces electromagnètiques
gravació
Tecnologia
Operació d’imprimir, sobre cuir destinat a marroquineria, calçat, tapisseria, etc, un dibuix que generalment imita la flor natural d’un altre tipus de cuir.
Hom el duu a terme en premses de planxament, on substitueix la placa llisa per una placa que porta gravat el nagatiu de la mostra desitjada
planxament
Tecnologia
Operació d’acabament a la qual són sotmeses les pells o els cuirs, per tal de conferir-los llisor i brillantor.
El planxament pot ésser efectuat treballant la pell amb la pinta o bé premsant-la manualment entre una placa i un corró o entre dos corrons o mecànicament amb premses hidràuliques
Guasp
Família de llibreters i impressors mallorquins, radicats a la ciutat de Mallorca, l’estirp de la qual és Jaume Guasp.
Quatre dels seus fills actuaren com a impressors, principalment Gabriel Guasp i Miquel , entre el 1579 i el 1634 —activitat continuada pel seu fill Jaume Guasp i Esplugues mort el 1652—, i Pere Guasp i Miquel , que morí el 1652 i actuà associat amb els seus germans i amb el nebot esmentat El fill d’aquest, Pere Guasp i Oliver , i la seva muller Margalida Oliver continuaren el negoci 1653-1715, que fou seguit per llurs descendents directes fins el 1958 Assoliren el màxim prestigi, lligat a la publicació del Diario Balear , més tard El Diario de Palma , amb Felip Guasp i Barberí rebesnet de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina