Resultats de la cerca

Transcripció del mot grec προςωδία acompanyament del cant, qualitat i accent prosòdic, es refereix a les particularitats de la pronunciació, com ara l’entonació, la quantitat, la intensitat l’equivalent llatí ad cantus és el que dóna origen al mot accent Vinculada estretament amb la mètrica, la prosòdia consisteix especialment en l’estudi de la quantitat o de la intensitat de les síllabes En les literatures clàssiques és, doncs, la ciència que permet de distingir les vocals llargues de les breus i que estudia d’altres particularitats pertanyents als elements constitutius dels…

A l’antiguitat clàssica, fou un accent melòdic que progressivament fou substituït per un accent d’intensitat La prosòdia musical consisteix en l’aplicació d’una música a un text determinat, tractant d’establir una correspondència entre les síllabes fortes del text i els temps o parts de temps forts del compàs, o entre les síllabes febles i els temps o parts de temps febles del compàs

Publicà Syntaxeos compendia 1677 i De prosodia et poetica 1682

Fill dels impressors Joan Mei i Jerònima Galès De molt jove dirigí la impressió de la Crònica de Ramon Muntaner feta per la seva mare 1557 i en redactà la dedicatòria S’establí, el 1577, com a impressor a Tarragona, sota la protecció de l’arquebisbe Antoni Agustí, de qui imprimí diverses obres Mort aquest, retornà a València 1588, on continuà exercint la professió Des del 1589 fou professor de prosòdia llatina de la universitat, i a partir del 1592, catedràtic des del 1604 fou, a més, catedràtic de grec És autor d’una traducció castellana, en octaves, de les Metamorfosis d’Ovidi…

Fou un notable promotor i animador d’activitats musicals al seu país La seva obra, que comprèn nombroses òperes, música de cambra i sacra, està lligada a les tradicions i a la història de Polònia i constitueix una aportació decisiva a la creació d’una òpera nacional És autor també del tractat Ritme i prosòdia de la llengua polonesa 1918

Aquest grup era fruit de l’escola de cant pla de Catí, un dels mestres més distingits de la qual fou Miquel Sales 1742 L’escola proveí de músics moltes esglésies, i també de llibres de cant que revelen l’alta habilitat gràfica dels escriptors Des del punt de vista estrictament musical, però, els himnaris procedents de Catí desvirtuaven el gregorià primitiu a partir d’una concepció errònia de la prosòdia llatina, i canviaven els neumes d’unes síllabes a les altres a fi de donar més quantitat de notes a les accentuades

El grup sorgí de l’escola de cant pla de Catí, de la qual Miquel Sales fou un dels mestres més importants L’escola no tan sols proveí de músics les esglésies valencianes, sinó que també contribuí a enriquir les colleccions de llibres de cant que aquestes conservaven Els himnaris procedents de Catí, però, desvirtuaven el cant gregorià a partir d’una concepció errònia de la prosòdia llatina, i canviaven els neumes d’unes síllabes a les altres a fi de donar més quantitat de notes a les accentuades

El seu component bàsic és grec, la prosodia daseia , que una vegada modificat serveix per a designar les notes que componen el tetracord bàsic de l’escala que utilitza aquest tipus de notació re2-mi2-fa2-sol2 els signes que representen les notes dels dos tetracords i mig superiors i del tetracord inferior són els mateixos que els del tetracord bàsic, però girats cap a un costat o l’altre Els signes de la notació dasiana es colloquen alineats verticalment a l’esquerra, i les síllabes del text que es canta, en línies horitzontals o trencades, a la seva dreta

Catedràtic de poesia a la Universitat de València, el 1589 anà a Roma com a catedràtic de retòrica hi fou preceptor del nebot del cardenal Juan de Mendoza Tornà a València, on fou catedràtic de retòrica i d’oratòria 1594 el 1603 assumí també la càtedra de retòrica, vacant per mort de Pere Joan Nunyes És autor de Versos en honor de Felip II de Castella 1585, d’una comèdia, representada pels seus deixebles el 1586, de nombrosos tractats de retòrica, d’elogis i d’oracions panegíriques, en part publicats a València, de Diálogos de prosodia 1578, d' Orationes Romanae 1603 i d’un tractat d’…

Per extensió, s’aplica a la música amb el significat semblant d’accent mètric -especialment l’accent corresponent al nivell mètric del compàs, anomenat sovint ’temps fort', tot i que pot referir-se a qualsevol nivell del metre-, no necessàriament coincident amb l’accentuació del text