Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
bulb raquidi

Situació del bulb raquidi: 1, hipotàlem; 2, hipòfisi; 3, protuberància; 4, bulb raquidi, 5, cerebel; 6, òbex; 7, vèrtebres cervicals (seccionades), 8; medul·la espinal
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Protuberància de l’extremitat superior de la medul·la espinal, entre la protuberància anular i el forat occipital.
La cara anterior descansa a la base del crani, i la posterior forma, amb la protuberància, la base del quart ventricle Al bulb raquidi radiquen els centres vitals més importants per a la regulació de les funcions respiratòria, circulatòria i de l’equilibri, i també els centres reflexos de la tos, l’esternut, la deglució, la fonació, el vòmit, el mastegament i l’oclusió palpebral, a més dels automàtics del ritme respiratori, cardíac i vascular També hi són localitzats els centres nuclears de diversos nervis cranials
Líquid cèfalo-raquidi, meninges i ventricles
Anatomia humana
El sistema nerviós central és protegit i aïllat per unes capes de teixit no nerviós, anomenades meninges, entre les quals passa un fluid que esmorteeix els moviments sobtats del cos, anomenat líquid cèfalo-raquidi A l’interior mateix de l’encèfal hi ha unes cavitats on s’elabora la major part d’aquest líquid i que n’estan plenes, anomenades ventricles Les meninges es componen de tres capes diferents que són anomenades, de dins a fora, piamàter, aracnoide i duramàter La piamàter és una membrana fina íntimament adherida a tota la superfície del sistema nerviós central, que penetra en totes les…
meningocele
Patologia humana
Bossa meníngia plena de líquid cefalorraquidi, sovint closa i situada a la cara externa del crani.
És una varietat d’encefalocele Si la bossa és al llarg del conducte raquidi, constitueix aleshores una varietat d’espina bífida
oliva
Anatomia animal
Nom donat a diversos nuclis de substància grisa del sistema nerviós central; és anomenada també cos olivari
.
Al bulb raquidi hi ha les olives bulbars , a la protuberància les olives protuberancials , i al cerebel les olives cerebelloses o nuclis dentats principals
metencèfal
Anatomia animal
Part de l’encèfal embrionari situada al romboencèfal.
Constitueix el romboencèfal anterior i és originari de la quarta vesícula cerebral Forma, al voltant del quart ventricle, la protuberància, el bulb raquidi i el cerebel
Sistema nerviós perifèric
Anatomia humana
El sistema nerviós perifèric és la part del sistema nerviós formada pels nervis i els ganglis nerviosos que es troben fora de l’encèfal i la medulla espinal Només hi ha una dotzena de nervis a cada costat del cos que emergeixen directament del cervell o el tronc de l’encèfal, els parells cranials Són molt més nombrosos els nervis raquidis , és a dir, els que surten de la medulla espinal Cada nervi raquidi es compon de dues arrels l’arrel anterior i l’arrel posterior L’ arrel anterior surt de la part anterior de la medulla, i la formen els axons de les neurones de la prominència…
romboencèfal
Anatomia animal
Conjunt d’elements de l’encèfal que es desenvolupen a partir de la vesícula cerebral posterior en dividir-se en dues vesícules secundàries.
La més posterior dóna lloc al mielencèfal , que al seu torn formarà el bulb raquidi, i l’anterior dóna lloc al metencèfal, que al seu torn formarà el cerebel L’òrgan deu el nom al fet que el quart ventricle pren una forma romboidal en el transcurs del desenvolupament
laringoplegia
Patologia humana
Paràlisi dels músculs de la laringe.
Pot ésser conseqüència de lesions cerebrals o del bulb raquidi o de lesions perifèriques dels nervis laringis inferiors o recurrents Provoca afonia quan la lesió afecta els nervis de tots dos cantons, amb paràlisi de les cordes vocals i disfonia, amb veu bitonal, si la lesió és unilateral
substància de contrast
Medi de diferenciació visual en el diagnòstic clínic, emprat generalment per a l’anàlisi d’estructures cavitàries radiotransparents.
Per a l’exploració visual simple hom utilitza colorants blau de metilè, iode, fluoresceïna, els quals permeten de visualitzar els trajectes fistulosos, la circulació limfàtica, l’eliminació renal, etc Per a les exploracions radiològiques hom empra contrasts radioopacs a base de iode bufeta i vies biliars, bronquis, urèters, vasos, conducte raquidi i bari, bismut tub digestiu
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina