Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
sedimentar
Dipositar un líquid (les matèries en suspensió), formant un sediment.
sedimentar-se
Dipositar-se les matèries en suspensió en un líquid, formant sediment.
euxínic | euxínica
Geologia
Dit de l’ambient subaquàtic caracteritzat per circulació restringida o estancada i condicions anaeròbiques.
En els ambients euxínics solen sedimentar-se argiles riques en matèria orgànica no oxidada, que poden constituir roques mare d’hidrocarburs en el registre geològic
enllacada
Dipòsit de llot que deixen una avinguda, una riuada, en sedimentar-se.
velocitat de sedimentació globular
Procediment de diagnosi basat en el mesurament de la velocitat de les hematies a sedimentar-se en un tub graduat que conté sang citratada.
Per efectuar-lo, hom diposita la mostra de sang en un tub que consta d’una banda millimetrada, que manté en repòs, en posició vertical, per tal que els glòbuls vermells, pel seu propi pes, descendeixin cap a la part inferior i formin un sediment la magnitud del qual pot ésser determinada observant fins a on arriba en l’escala graduada Hom considera normal una velocitat de sedimentació globular de 15 mm la primera hora per als homes, i de fins a 20 mm per a les dones, tot i que en aquest cas hom també considera normal una xifra superior durant l’embaràs i la menstruació Cursen amb augment de…
sedimentació
Bioquímica
Mètode emprat per a la determinació de pesos moleculars de proteïnes mitjançant una ultracentrífuga, inventada per T.Svedberg, la qual fa sedimentar-les augmentant la força de la gravetat unes 250 000 vegades.
La velocitat de sedimentació és expressada per un coeficient s , que és funció del pes de la partícula
bacil·lariofícies

Bacil·lariofícies: a l’esquerra Asteromphalus hectatis (x600), a la dreta Caloneis amphisbaena (x500)
© Fototeca.cat
Botànica
Classe d’algues del grup dels crisòfits, unicel·lulars (o reunides en colònies), de cèl·lules vegetatives uninucleades i desproveïdes de flagels, envoltades per una membrana pèctica impregnada de sílice, el frústul, dividida en dues meitats encaixades l’una en l’altra i ornamentades de manera diversa.
Posseeixen cromatòfors de color bru groguenc sigui en forma d’una o dues plaques, sigui de forma arrodonida i en gran nombre, els quals tenen clorofilles a i c i un elevat contingut en carotenoides, com la ficoxantina i la diatoxantina No presenten midó, i, a part una petita quantitat d’un glúcid, la crisolaminarina, llur principal substància de reserva es troba en forma de gotes de greix, sovint grosses i abundants, i de glòbuls de volutina Les cèllules de les bacillariofícies, anomenades sovint diatomees , són ben caracteritzades per l’estructura de llur frústul, dividit en dues teques…
Les fosses de Bicorb i de la Canal de Navarrés
Les fosses de Bicorb i de la Canal de Navarrés tenen una orientació ortogonal mútua, ENE-WSW la de Bicorb i NNW-SSE la de la Canal de Navarrés enllacen als voltants de Quesa Ambdues tenen un fons de materials triàsics deformats diapíricament, que integren una banda central a banda i banda de la qual es van sedimentar els materials neògens, fortament deformats pels moviments diapírics Si la fossa de Bicorb és reblerta de materials neògens d’origen…
Poblat de Canyelles (Vilajuïga)
Art romànic
Situació Poble medieval abandonat, situat 2 km al nord-est de la població de Vilajuïga, en un replà de la muntanya, entremig d’oliverars abandonats, sobre la meitat occidental d’un tram del túnel del tren, prop d’un vell camí, just on s’inicia la pujada vers el coll de Campelles Mapa 220M781 Situació 31TEG110880 Des de Vilajuïga cal seguir durant 1 km aproximadament la carretera de Sant Pere de Rodes Després de travessar la riera cal situar-se sobre l’entrada del túnel esmentat al serrat proper al Mas Rabecós hi ha les ruïnes JBH Història L’any 1080, surt esmentat en un document el nom…
Castellbarri (Calonge)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix un dels murs de la fortificació F Baltà Al cim on hi ha el poblat ibèric i romà de Castellbarri, a l’extrem meridional del planell de la muntanya de Can Mont, o del Castellar, hi ha les ruïnes d’una fortificació Des d’aquest indret, a 297 m d’altitud, s’albira una àmplia panoràmica una bona part de la vall de Calonge, i també una extensa zona de les Gavarres Mapa 334M781 Situació 31TEG037342 Per anar-hi cal agafar la pista que porta de Calonge a la masia de Can Mont, al cim de la muntanya Des d’allí cal seguir el planell més elevat, vers migjorn, fins a l’indret…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina