Situació
Poble medieval abandonat, situat 2 km al nord-est de la població de Vilajuïga, en un replà de la muntanya, entremig d’oliverars abandonats, sobre la meitat occidental d’un tram del túnel del tren, prop d’un vell camí, just on s’inicia la pujada vers el coll de Campelles.
Mapa: 220M781. Situació: 31TEG110880.
Des de Vilajuïga cal seguir durant 1 km aproximadament la carretera de Sant Pere de Rodes. Després de travessar la riera cal situar-se sobre l’entrada del túnel esmentat; al serrat proper al Mas Rabecós hi ha les ruïnes. (JBH)
Història
L’any 1080, surt esmentat en un document el nom Canyelles (“Cannellis”). Ja al segle XIII, l’any 1229, tal com figura en el Cartoral de Carlemany, un home anomenat Guillem Alió va retre homenatge al bisbe de Girona per la meitat del delme de Canyelles i d’altres llocs del comtat de Peralada. El 1316, s’esdevingué la redempció del bovatge que s’havia de pagar al comte d’Empúries pel lloc de “Canellis”. L’any 1362, hi ha una referència al “territorium de Canellis”, que era dins el terme de la parròquia de Vilajuïga. Aquest poble, format segurament a l’alta edat mitjana, amb la crisi dels darrers segles medievals, al segle XIV o el XV, es degué abandonar. (JBH-JBM)
Ruïnes
Vista de les ruïnes, molt amagades.
J. Badia
El conjunt de ruïnes del poblat medieval de Canyelles, en una esplanada en lleuger pendent vers ponent, són molt espectaculars, amb tot un conjunt de murs escampats. Sens dubte és per aquest aspecte que les ruïnes són anomenades la ciutat de Canyelles pels habitants de la contrada.
Tanmateix, aquest aspecte és una mica enganyós, ja que els edificis antics han estat molt destruïts i els materials han estat reaprofitats per a les feixes de vinyes i oliverars avui abandonats. El gran conjunt que hi ha és format, doncs, per restes d’edificis antics, però també per parets agrícoles molt més tardanes i per clapers grossos; a voltes és fa difícil de destriar-los. Alguns dels apilaments de pedres poden amagar vestigis de construccions antigues.
Les restes d’edificis medievals poden ésser ben identificades, malgrat tot, en diferents punts, sobretot als sectors central i de llevant. Amb seguretat hi havia unes vuit o deu cases, potser algunes més, però el nucli era reduït. Hom pot esbrinar que aquests edificis tenien una planta rectangular o trapezial, amb un parell otres de compartiments a l’interior; les seves dimensions devien ser força reduïdes. L’agrupament era força compacte, però sense cap distribució urbana mínimament ordenada. Hi havia passadissos estrets entre alguns casalots, però també esplanades àmplies, potser a manera d’eres.
Actualment, els paraments antics tenen llargades i alçades molt diverses. Al sector de ponent destaquen les restes d’un edifici amb un mur conservat gairebé en tota l’alçada, que acaba en doble vessant, i al parament interior té un petit armari quadrangular encastat. Cap a llevant hom pot veure la planta completa d’una casa, amb tres petites habitacions i portes molt estretes. A la part central del conjunt es conserven les parets més altes, d’uns 2,5 m. El gruix de les parets sol ésser, arreu, d’uns 60 cm.
Les construccions han estat fetes amb pedres sense treballar, en general lligades amb fang i, en alguns casos, posades en sec. També hi ha un parell de murs fets amb morter. Hi predomina el granit, però també foren utilitzades pissarra i quarsites, tot de la mateixa contrada. Els aparells, generalment, són molt irregulars i rústecs. Les lloses tendeixen a sedimentar-se horitzontalment. Vers ponent, un mur que sobresurt poc del sòl, de pedres i fang, presenta una sèrie de filades d’opus spicatum.
Hom pot afirmar que l’extensió del poblat, per les restes identificables, era d’uns 80 m de llevant a ponent i uns 50 m de nord a sud.
A l’indret s’observa una estesa de fragments de terrissa grisa i negrosa, probablement de l’alta edat mitjana, en gran part. (JBH)
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1981, pàg. 425.