Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
braça
Natació
Estil de natació, el més elemental de tots.
La seva pràctica exigeix que tot el cos, llevat del cap, resti submergit horitzontalment, alhora que els braços s’estenguin en un moviment semicircular fins a l’altura de l’espatlla, es pleguin sobre el pit i siguin llançats novament endavant sincrònicament, i que les cames s’obrin i es tanquin tot efectuant un moviment d’impulsió auxiliar
amortidor
Electrònica i informàtica
Dispositiu emprat per a evitar les pertorbacions que es produeixen en les màquines elèctriques síncrones per dissimetries magnètiques i elèctriques que tendeixen a distòrcer el camp magnètic longitudinal.
Els amortidors proporcionen, de més a més, estabilitat durant els períodes transitoris derivats dels curts circuits o de la marxa en parallel de diverses màquines i, en molts de casos, faciliten l’engegada dels anomenats compensadors Generalment, és constituït per un enrotllament, disposat en forma d’unes barres de secció adequada, allotjades tot al llarg d’uns orificis fets en les expansions de les peces polars del rotor En ambdós extrems del rotor uns anells metàllics curtcircuiten les diverses barres, formant una gàbia que cobreix la perifèria En el camp que gira sincrònicament amb la…
polisèmia
Lingüística i sociolingüística
Propietat d’un signe lingüístic de tenir més d’un significat, per exemple, ull, corona, banc, cap
.
D’una banda, polisèmia s’oposa a monosèmia, semblantment a com un mot del vocabulari general s’oposa al terme d’un vocabulari científic o especialitzat, amb un significat únic D’altra banda, polisèmia s’oposa a homonímia, tot i que la línia diferencial entre totes dues és sovint molt fluïda En tot cas, la distinció pot sorgir de la consideració diacrònica dels mots un mot polisèmic, a partir d’una etimologia concreta, ha anat prenent diversos significats més o menys analògicament dos mots homònims iguals d’aparença, fònica o gràfica, però ben distints de significat provenen d’etimologies…
nadiu digital
Sociologia
Individu que, havent nascut després del 1990, forma part de la primera generació que ha crescut en un entorn tecnològic i digital normalitzat.
El nadiu digital ha interactuat amb la tecnologia digital des de les primeres etapes de la infantesa i té un coneixement i un domini notable de les seves aplicacions Els nadius digitals estan plenament familiaritzats en l’ús de les eines i demostren un bon domini intuïtiu de les tecnologies pròpies de la societat de la informació Segons Marc Prensky hi ha una singularitat dels membres d’aquesta generació que els diferència de les generacions anteriors Als nadius digitals —en contraposició als immigrants digitals—, se'ls atribueix una nova habilitat la de saber entendre millor l’ús de la…
La formació de la Serralada Pirinenca
Des d’un punt de vista geològic, els Pirineus corresponen a l’orogen que s’ha desenvolupat al llarg de la zona de contacte entre les plaques ibèrica i eurasiàtica En aquest sentit són molt més extensos que la serralada ístmica La seva llargada supera els 1500 km i s’estén des de la Provença, a tocar dels Alps, a l’E, fins més enllà de Galícia, al llarg de la plataforma cantàbrica, a l’W Les estructures pirinenques més occidentals es troben al mig de l’oceà Atlàntic, on queden esborrades per l’escorça oceànica jove, posterior a l’edificació de la serralada pirinenca, generada a la dorsal…
polimetria
Música
Textura en què les parts presenten simultàniament metres diferents.
El fenomen polimètric, característic de la polifonia medieval i de gran part de la música del segle XX, pot donar lloc a passatges rítmicament intensos i fins i tot inestables ex 1 La polimetria pot situar-se en diferents nivells mètrics metre compàs afectant la relació entre compàs i temps, temps de compàs afectant la relació entre temps i divisió, divisió del temps, etc Amb tot, l’ús imprecís del llenguatge ha fet que la polimetria situada en el temps de compàs escrit per exemple, dues corxeres contra treset de corxeres en un compàs de 2/4 acostumi a considerar-se com una polirítmia…
cinerama
Cinematografia
Sistema de rodatge i projecció cinematogràfica que utilitzava sincrònicament tres cambres i tres projectors, patentat per Fred Waller el 1950 i comercialitzat el 1952.
Les inevitables deficiències tècniques del sistema feren que hom el substituís per la projecció de films de 70 mm sobre pantalles de gran format
Lluís Graner i Arrufí
Cinematografia
Empresari i pintor.
Vida Estudià a l’Escola de la Llotja de Barcelona i al taller de Simó Gómez Anà a Madrid i a París 1886, on practicà la pintura d’estil naturalista i el retrat Aconseguí premis a l’Exposició Universal de Barcelona 1888, Berlín 1891, Barcelona 1896, Madrid 1895, 1897 i 1901 i París 1899 Membre de la Societat Nacional de Belles Arts de París, el 1904 interrompé la seva carrera artística per posar en escena la unió de les arts visuals i auditives Per aquest motiu creà la sala Mercè a la rambla dels Estudis de Barcelona, decorada per Antoni Gaudí S’inaugurà al final del mateix any amb una sèrie…
orgue electrònic

Orgue electrònic
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument electromecànic o electrònic de teclat, amb una consola similar a la de l’orgue tradicional, que genera sons de forma mecànica (discos o llengüetes) o electrònica (generadors d’ones en dent de serra).
Les oscillacions produïdes es filtren, s’amplifiquen i s’emeten amb altaveus En la classificació Hornbostel-Sachs ampliada per Mantle Hood 1971, és considerat un instrument electròfon Els orgues de generació mecànica del so se subdivideixen en electromagnètics o inductius Hammond, electroestàtics o capacitius Wurlitzer i electroòptics Welte-Lichtton L’orgue Hammond, creat pel nord-americà Laurens Hammond el 1933, fa servir un eix que gira sincrònicament, on es troben muntats noranta-un discos metàllics semblants a rodes dentades, la qual cosa correspon a set octaves i mitja…
ortografia
Gramàtica
Part de la gramàtica que ensenya la recta escriptura de les paraules i dels altres signes gràfics, com els d’accentuació i puntuació.
El concepte d’ortografia suposa l’acomodació de l’escriptura de la llengua a unes normes establertes segons criteris etimològics, com també d’evolució i d’ús lingüístic, en relació amb les quals hom jutja correcta o incorrecta la transcripció de les formes orals dels subjectes parlants, susceptibles potser d’ésser escrites de més d’una manera, segons els usuaris Així, en les diverses èpoques de la història de les llengües hom parla més aviat de grafies que d’ortografies dels diversos estadis sincrònicament considerats Pel que fa a les llengües romàniques i, per tant, al català, a…