Resultats de la cerca

En una vall drenada equival al llit per on corre l’aigua

És un tàlveg hipogeu de 360 m de longitud Al mateix sistema i vers el S s’obre la cova Simanya Petita

En aquest procés, produït per la interacció ciclogenètica d’una depressió o d’un tàlveg en superfície amb una depressió de nivells alts, la pressió atmosfèrica pot disminuir fins a 20 hPa en només 24 hores i produir depressions molt profundes que originen vents molt forts

Té la capçalera entre el pic d’Engaït Encamp, Andorra, la portella Blanca d’Andorra i la serra de l’Esquella Lles, Baixa Cerdanya D’orientació general N-S, forma la vall de la Llosa , de fons planer, pel seu origen glacial, que davalla fins a uns 1 600-1 500 m alt molí de Viliella, on la vall esdevé purament fluvial amb el tàlveg angulós, bé que emplenat pels alluvions Després de passar entre Viliella i Coborriu de la Llosa, alimenta una canalització que rega prats de Prullans, i entre aquest municipi i el de Lles serveix de límit fins a l’aiguabarreig amb el Segre, a la vila de…

El perfil longitudinal representa l’evolució de l’altura del llit d’un riu, des del lloc de naixement fins a la desembocadura o nivell de base principal El gràfic presenta un pendent que disminueix gradualment cap a la desembocadura Però, com que hi ha diferències de duresa de les roques del tàlveg, sorgeixen irregularitats —visibles en la corba— que són en realitat les ruptures de pendent, ràpids, cascades, contrapendents amb acumulacions lacustres, etc El perfil transversal , per contra —sentit de l’amplària de la vall—, és un tall que representa no solament la vall principal —…

Els pendents mitjans d’una regió són representats per una corba corba clinogràfica , en la qual poden aparèixer bruscs canvis de línia anomenats ruptures de pendent Hom parla de pendent d’equilibri quan aquest varia poc, en funció d’unes condicions climàtiques i erosives força estables Hi ha superació del pendent límit quan els materials llisquen o cauen a causa de la força de gravetat

L’interfluvi és constituït per dos vessants, separats o no per una superfície plana al fons de la vall Els vessants presenten un aspecte extremament variat, que depèn de l’estructura i la composició litològica del terreny i també, d’una manera especial, del clima i de la vegetació Hom parla de vessants regulars en el cas de pendents llisos on una capa de regolita emmascara les irregularitats de la roca, i de vessants irregulars quan el coster es barrancós, acinglerat, amb alternança de rosts i escarpaments rocallosos i zones de menor declivitat cobertes de regolita, etc Quan l’agent erosiu…

La part superior de la vall és la capçalera, i la inferior és la desembocadura En una vall cal distingir també dos elements fonamentals, els vessants i els fons o tàlveg L’evolució de la vall s’esdevé a través de l’erosió sobre el fons i sobre els vessants Si l’erosió actua sobre el fons, és a dir, en el sentit vertical, origina les gorges i els canyons si actua sobre els vessants, la vall s’eixampla En funció del desgast, una vall pot presentar tres fases diferents, és a dir, de joventut, de maduresa i de senilitat A la primera fase l’erosió i el transport són molt actius, i la vall té, en…

El seu eix té un gradient de pendent molt petit i en ambdós vessants solen formar-s’hi motes mota submarina o dics naturals

Mapa del carst dels Països Catalans, on s’han destacat les diferents litologies, les àrees de descàrrega i submarina en els carsts litorals, i també la localització de les unitats més interessants Carto-Tec, original dels autors El carst presenta als Països Catalans una gran diversitat, que és determinada per les característiques litostructurals, geogràfiques, orogràfiques i climàtiques Efectivament, si analitzem l’aspecte hidrològic dels carsts actuals des de les zones litorals Garraf fins a les muntanyes Pirineus, Vall d’Aran, es constata fàcilment l’existència d’un gradient de condicions…