Resultats de la cerca

La mesura seriada de la concentració sanguínia d’un marcador tumoral és útil per al seguiment de la malaltia, ja que disminueix si hi ha una bona resposta al tractament i augmenta en cas de recidiva de la malaltia o aparició de metàstasi El problema és que no es coneixen marcadors de moltes de les neoplàsies malignes i habitualment es detecta l’augment de concentració quan hi ha una quantitat de massa tumoral important per tant, no són eficaços en el diagnòstic precoç El marcador tumoral ideal seria aquell que només es detectaria en una determinada…

És aplicable a aquells tumors malignes contra els quals hom disposa d’un tractament adjuvant efectiu radioteràpia, quimioteràpia, immunoteràpia, etc A menor massa tumoral o a menor diàmetre de les lesions no extirpades hi ha una millor resposta al tractament adjuvant Els càncers d’ovari són l’exemple més evident de l’eficàcia de la citoreducció

Clínicament hom hi distingeix una fase premicòtica, amb alteracions cutànies inespecífiques, una fase d’infiltració cutània i una darrera fase tumoral, amb ulceracions de la lesió i afectació ganglionar i visceral

La funció normal dels antioncogens acostuma a estar relacionada amb el control de la proliferació i/o el creixement cellular, per la qual cosa s’assumeix que en la seva forma silvestre, no mutada, redueixen la probabilitat que una cèllula d’un organisme multicellular es converteixi en tumoral

És formada per una proteïna catalítica i una cadena d’ARN, motlle que en dirigeix la síntesi És activa només en les cèllules gametogèniques, a les quals confereix immortalitat replicativa També pot ésser una mica activa en determinades cèllules canceroses, però no és l’origen de la seva capacitat tumoral

Estudià literatura a Harvard i es graduà en medicina a la Universitat de Columbia Des del 1970 feu recerca al departament de microbiologia de la Universitat de Califòrnia, on se centrà en l’estudi de la reproducció de les cèllules tumorals i explicà l’origen tumoral dels oncogens, motiu pel qual el 1989 rebé el premi Nobel de medicina amb J M Bishop

Amplià estudis a França i Alemanya, i aprofundí en el camp de la histopatologia cutània Catedràtic de dermatologia de la facultat de medicina de Cadis, passà el 1971 a la de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou rector 1975 El 1976 es traslladà a la Universitat de Madrid Treballà principalment en l’estudi de l’epidemiologia infecciosa, la patologia tumoral i les dermatitis mucinoses

Fou catedràtic de la facultat de medicina de València i hi ensenyà histologia i tècnica microgràfica Realitzà diversos estudis sobre cancerologia i escriví les obres La enfermedad cancerosa y su importancia en la región valenciana 1958 i Anatomía patológica tumoral 1968, entre d’altres A més, publicà diversos treballs sobre la patologia del càncer a l’Estat espanyol i les lesions del sistema nerviós simpàtic, entre d’altres