Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Can Vallhonrat
Barri
Barri de Rubí (Vallès Occidental), a 2 km del nucli urbà, a la carretera de Molins de Rei.
Sorgí el 1960 per iniciativa privada malgrat el projecte de formar una ciutat jardí, la manca de serveis urbans mínims el convertí en suburbi
Santiago Vallhonrat
Atletisme
Atleta.
Fou campió de Catalunya de salt d’alçada i de llargada 1918 El 1917 millorà el rècord de Catalunya dels 400 m, però la marca no fou homologada com a rècord d’Espanya
Ramon Sala Vallhonrat
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Desenvolupà la seva trajectòria al Club Egara, amb el qual guanyà sis Campionats de Catalunya 1994, 1998-2002, sis Copes del Rei 1993, 1998-2002 i set Lligues 1992, 1993, 1996, 1998-2001 Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, on conquerí la medalla de plata, i Sydney 2000
Joan Vallhonrat i Sadurní
Pintura
Pintor.
Format a Llotja, el curs 1896-97 hi fou condeixeble de Picasso, que en féu diversos retrats El 1898 obtingué una borsa de viatge de Llotja Dedicat al cartellisme, fou deixeble de Jules Chéret a París A Llotja fou després professor auxiliar Féu una notable tasca de documentació artística en copiar fidelment diversos conjunts de pintura medieval catalana
Joan Crexells i Vallhonrat

Joan Crexells
Filosofia
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Humanista, filòsof, traductor i escriptor.
Vida i obra Estudià comerç i dret a la Universitat de Barcelona més per imperatiu familiar que per vocació pròpia Al mateix temps, realitzà estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1913-14 i als Estudis Universitaris Catalans Interessat en la problemàtica del pensament, aprofundí els estudis de grec, de filosofia i de pedagogia Aprofundí els estudis de filosofia i d’estadística a Berlín —on fou deixeble de Rudolf Stammler, professor de filosofia del dret—, Munic, Londres i Madrid El 1925 es llicencià en dret a Barcelona Del seu període de formació universitària cal…
, ,
Francesc Malet i Vallhonrat
Literatura catalana
Assagista, filòsof i historiador conegut amb el nom de religió de Basili de Rubí.
Des de l’orde dels caputxins feu una tasca d’activisme cultural i de normalització del català durant el franquisme El 1948 fundà l’entitat Franciscàlia Fou editor de la revista “Estudios Franciscanos” des de la represa 1948 i director de la segona etapa de “Criterion” 1959-69 És autor de nombrosos articles sobre literatura i filosofia, especialment sobre Llull, Verdaguer, la història dels caputxins, teologia, art, etc Algunes de les seves obres més significatives són Art pessebrístic 1947, La última hora de la tragedia Hacia una revisión del caso Verdaguer 1958, Les corts generals de Pau…
Basili de Rubí
Historiografia catalana
Nom de religió del caputxí Francesc de Paula Malet i Vallhonrat.
Vida i obra Filòsof i historiador Feu servir també els pseudònims F Vallhonrat , Fratello , fray Junípero i Fhater Basilio , i el nom i cognoms civils Estudià als maristes de Rubí fins que ingressà al Seminari Conciliar de Barcelona 1915-24, que abandonà per incorporar-se als frares menors caputxins de Manresa 1924 Enviat a fer els estudis a Roma, obtingué el doctorat en filosofia per la Pontifícia Universitat Gregoriana i el diploma de biblioteconomia per la Biblioteca Vaticana L’any 1940 es doctorà en ambdós drets a la Pontifícia Universitat del Laterà Ordenat capellà 1927, fou…
Basili de Rubí
Historiografia
Cristianisme
Nom de religió del caputxí Francesc Malet i Vallhonrat
, historiador.
Fou fundador de l’entitat Franciscàlia 1948, editor de la revista Estudios Franciscanos des de la represa 1948 i iniciador i director de la collecció “Critèrion” És autor de nombrosos articles en diverses revistes i d’obres com Reforma de Regulares a principios del siglo XIX 1943, Necrologi dels frares menors caputxins de Catalunya i Balears 1945, Art pessebrístic 1947, La última hora de la tragedia Hacia una revisión del caso Verdaguer 1958 i El padre Bernardino de Manlleu 1962, Les corts generals de Pau Claris 1976, Un segle de vida caputxina a Catalunya 1978, Els caputxins a la Barcelona…
X Sporting Club
Futbol
Club de futbol de Barcelona, un dels pioners de Catalunya.
Fou fundat l’any 1902 amb el nom de Football Club X i esdevingué un dels clubs més destacats de la primera dècada del segle A partir de la temporada 1903-04 prengué part en el Campionat de Catalunya de primera categoria En l’edició 1905-06, en suspendre el Reial Club Deportiu Espanyol les seves activitats, molts jugadors d’aquest club ingressaren a l’X, entre els quals hi havia el porter Gibert i Sampere Aquest fet el beneficià de tal manera que acabà proclamant-se campió de Catalunya tres vegades consecutives 1906, 1907, 1908 El 1908 adoptà el nom d’X Sporting Club amb la intenció de crear…