Resultats de la cerca

Es mostren 22 resultats

Mons

Mons L’església de Santa Waudru

© OPT / Joseph Jeanmart

Ciutat
Capital de la província d’Hainaut, Bèlgica.
Centre d’una rica regió industrial, produeix més de la quarta part del carbó belga, del qual ha sorgit una forta indústria pesant Es desenvolupà al voltant del castell bastit pels comtes d’Hainaut al s X i aconseguí l’autonomia comunal tres segles més tard Conquerida per Felip el Bo de Borgonya 1425, passà als protestants i als espanyols Lluís XIV de França l’assetjà 1691 i, en poder de França, fou fortificada per Vauban Conserva edificis importants, entre els quals l’església de Santa Waudru, d’estil gòtic 1450-1589 També es destaquen el palau municipal i el museu de belles arts…
Gran enciclopèdia catalana

Tournai

Tournai La catedral de Nôtre-Dame

© OPT / J.P. Rémy

Ciutat
Ciutat de la província d’Hainaut, Bèlgica, a la riba de l’Escalda.
Important centre d’indústria tèxtil, té també indústries químiques i mecàniques i adoberies Antiga capital del poble nervi, més tard fou dominada per Roma, que l’anomenà Tornacum Presa pels alans 406 i pels francs salis 431, aquests la feren capital del regne merovingi Seu episcopal segle VI, passà al regne franc arran del tractat de Verdun 843 Més tard depengué del comtat de Flandes El 1187 fou incorporada al reialme francès Part de l’Imperi 1489, el 1518 fou recuperada per Francesc I de França, però l’emperador Carles V la reconquerí 1521 i, pel tractat de Madrid 1526, obligà aquell a…
Gran enciclopèdia catalana

Erquelinnes

Castell de Solre-Sur-Sambre , a Erquelinnes

© OPT / JL Flemal

Localitat
Localitat de la província d’Hainaut (Bèlgica).
Gran enciclopèdia catalana

Anhée

Castell d’Annevoie, a Annevoie-Rouillon, dins el municipi d’Anhée

© OPT / JP Remy

Localitat
Localitat de la província de Namur (Bèlgica).
Gran enciclopèdia catalana

Onhaye

Ruïnes i museu de la fortalesa de Montaigle, a Falaen, Onhaye

© OPT / JL FLEMAL

Localitat
Localitat de la província de Namur (Bèlgica).
Gran enciclopèdia catalana

Florenville

Abadia de Notre-Dame d’Orval, al terme municipal de Florenville

© OPT / J.L. Flemal

Localitat
Localitat de la província de Luxemburg (Bèlgica).
Gran enciclopèdia catalana

cable submarí

Esquema del primer cable submarí de fibra òptica (1988), que opt suportar 40000 canals telefònics

© Fototeca.cat

Cable submergit, emprat en comunicacions intercontinentals.
Els primers cables submarins foren únicament telegràfics, i constaven d’un sol conductor, amb el retorn per la mar El primer cable submarí fou estès al riu Hudson el 1845, i el 1858 fou collocat el primer cable transatlàntic entre Irlanda i Terranova Recentment, hom ha installat cables telefònics coaxials submarins, similars als terrestres, proveïts de repetidors submergits, alimentats pels extrems Atesa la importància dels cables submarins com a mitjans de comunicació entre diferents països i llur elevat cost d’installació i conservació, el 1884 tingué lloc la convenció de París, on foren…
Gran enciclopèdia catalana

Thuin

Campanar de Thuin, del 1639, declarat patrimoni mundial de la humanitat per la Unesco

© OPT / J.P. Remy

Localitat
Localitat de la província d’Hainaut (Bèlgica).
Gran enciclopèdia catalana

Binche

Campanar de Binche, part de l'Ajuntament de la localitat, declarat patrimoni mundial de la humanitat per la Unesco

© OPT / JL Flemal

Localitat
Localitat de la província d’Hainaut (Bèlgica).
Gran enciclopèdia catalana

romanès

Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup oriental, parlada per més de vint milions de persones, a Romania, a Moldàvia i, en graus diversos, a tots els països de la península Balcànica (on constitueix nombroses illes dialectals, disseminades al territori de Grècia, Croàcia, Sèrbia, Montenegro, Macedònia, Albània i Bulgària).
És parlada, a més, a les colònies de romanesos emigrats a l’estranger, sobretot als EUA, a Rússia, Ucraïna i —després de la Segona Guerra Mundial— a França i a Alemanya És llengua oficial de l’estat romanès i a Moldàvia és —sota la denominació oficial de “llengua moldava”, des del període soviètic 1940-90 i fins l’any 2023— la llengua oficial Hi ha quatre dialectes del romanès el dacoromanès , dialecte principal, parlat a Romania és a dir, en un territori que correspon, aproximadament, al de l’antiga província romana de Dàcia i en algunes zones frontereres dels països veïns Ucraïna, Bulgària…
Gran enciclopèdia catalana