Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
Metapont
Localitat
Antiga ciutat de la Lucània, corresponent a l’actual localitat de Metaponto (Basilicata).
Fundada, probablement, pels aqueus del Peloponès, al s VIII aC, fou també habitada per altres pobladors grecs beocis, foceus, etolis Aliada de Síbaris i de Crotona, acollí Pitàgores quan fou exiliat d’aquesta darrera ciutat Entrà dins l’òrbita de Tàrent i, més tard, s’alià amb Roma Ocupada per Anníbal ~210 aC, fou reconquerida pels romans i mantingué una esplendor notable fins a l’època imperial Conserva dos temples d’Hera i d’Apollo Lici, d’ordre dòric, hexàstils i perípters, i restes de l’àgora, d’un teatre i d’una necròpoli
Georges C. Miles
Numismàtica i sigil·lografia
Numismàtic nord-americà.
Historiador i orientalista, fou conservador, durant més de 25 anys, de l’American Numismatic Society Nova York Desenvolupà una notable labor en el camp de la numismàtica i de l’arqueologia Fou director de les excavacions de l’àgora d’Atenes al principi dels anys cinquanta Publicà dos treballs fonamentals per a la numismàtica medieval de la península Ibèrica The Coinage of the Umayyads of Spain 1950 i The Coinage of the Visigoths of Spain Leovigild to Achila II 1952 L’any 1962 donà a conèixer un nou tipus de mancús barceloní de Bonhom, amb lectura Madīna Barsinuna , en caràcters…
Alejandro Amenábar

Alejandro Amenábar
© Acadèmia del Cinema Europeu
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic castellà.
Amb el seu primer llargmetratge, Tesis 1996, aconseguí quatre premis Goya Posteriorment ha dirigit Abre los ojos 1997, premiada amb un Goya, The Others 2001, pellícula protagonitzada per Nicole Kidman i produïda per Tom Cruise, i Mar adentro 2004, retrat del tetraplègic Ramón Sampedro i la seva opció pel suïcidi assistit, que guanyà 14 premis Goya i l’Oscar al millor film de parla no anglesa El 2009 estrenà Ágora , film històric que el 2010 guanyà set premis Goya Posteriorment ha dirigit Regression 2015 i Mientras dure la guerra 2019 i la sèrie de televisió La Fortuna 2021
Micó
Pintura
Pintor grec, actiu en 470-450 a C.
Collaborador de Polignot, participà en la decoració del temple dels Dioscurs i del de Teseu També pintà el pòrtic de l’àgora d’Atenes i hi representà el combat de les amazones i Teseu i la batalla de Marató, obres que no han estat conservades, com la resta de la seva producció Sembla que el seu estil era molt afí al de Polignot, tant en la composició com en l’ús dels quatre colors fonamentals Resta, encara, una base de l’estàtua de bronze de Càllies signada amb el seu nom, la qual cosa fa suposar que també exercí l’escultura
Diego Pisador
Música
Violista de mà i compositor castellà.
L’any 1526 rebé els ordes menors, però no continuà la carrera eclesiàstica La seva contribució musical més important és la publicació d’un volum dedicat a arranjaments d’obres polifòniques en tabulatura per a viola de mà, titulat Libro de música de vihuela agora nuevamente compuesta Salamanca, 1552 La collecció inclou algunes composicions originals de l’autor -especialment fantasies- i, sobretot, arranjaments de vuit misses de Josquin Des Prés, motets de diversos autors -Josquin Des Prés, J Mouton, A Willaert, N Gombert, J García de Basurto, C de Morales- i com posicions profanes castellanes…
propileu

Els propileus de l’Acròpolis d’Atenes
© Corel / Fototeca.cat
Art
Entrada d’honor d’un edifici públic o d’un conjunt monumental.
El propileu a l’antiguitat era una mena de construcció que servia per a introduir, a manera de vestíbul, en un santuari o en una àgora Al món asiàtic, a Persèpolis, els anomenats propileus eren situats al cim de l’escalinata d’accés a l’apadana A Egipte foren construïts només en època tardana Contràriament, a Grècia, existiren ja en els períodes minoic i micènic i arribaren a adquirir la grandiositat i la monumentalitat a l’Acròpolis d’Atenes, a Eleusis, a Lindos, etc Segurament amb els propileus hi estigué vinculat el culte d’alguna divinitat Al segle XIX, a imitació dels antics…
Jamelão
Música
Nom amb el qual fou conegut el cantant brasiler José Bispo Clementino dos Santos.
De família molt pobra, treballà en oficis diversos A partir dels anys trenta, començà a cantar com a amateur en sales de ball de Rio El 1947 guanyà un premi en un concurs de cançó que li permeté professionalitzar-se Entrà aleshores a l’escola de samba Mangueira, la més important de la ciutat, de la qual es convertí en el primer cantant Conreà un estil que ell mateix qualificà de “samba romàntica”, caracteritzat per un gran dramatisme, i que popularitzà amb cançons com “Fechei a porta”, “Folha morta”, “Matriz ou filial”, “Exaltaçao a Mangueira”, “Eu agora sou feliz”, “Quem samba fica”, etc El…
Pedro de Loyola Guevara
Música
Teòric musical espanyol del segle XVI.
Sembla que fou sacerdot, actiu a la catedral de Sevilla Publicà un tractat sobre el cant pla on s’intentava adaptar la pràctica musical als nous postulats del breviari i del missal reformats per Pius V Arte para componer canto llano, y para corregir y emendar la canturia que esta compuesta fuera de arte, quitando todas las opiniones y difficultades que hasta agora á avido, por falta de los que le compusieron Sevilla, 1582 En aquest llibre s’emeten judicis crítics sobre l’obra d’altres teòrics anteriors com Juan Bermudo, Gonzalo Martínez de Bizcargui o Luis de Villafranca i se’n mencionen d’…
José Cardoso Pires
Literatura
Escriptor portuguès.
Integrat en el realisme social, es mantingué sempre allunyat de qualsevol simplicitat pamfletària Publicà el seu primer recull de contes el 1949 Os caminheiros e otros countos Escriví les novelles O Hóspede de Job 1963, O delfim 1968, Balada da Praia dos Cães 1982, Premi de l’Associació Portuguesa d’Escriptors i Alexandra Alpha 1989 Autor també d’assaigs Cartilha do Marialva , 1960, sobre el llibertí com a figura típica del s XVIII portuguès, i E agora, José , 1977, entorn de la nova situació política a Portugal i teatre O render dos Heróis , 1960, basada en la revolta dels camperols de…
plaça

Porxos de la plaça Gran de Calaf
© CIC-Moià
Urbanisme
Lloc ample i espaiós, a l’interior d’una població, on solen confluir diversos carrers.
A l’antiguitat fou el centre de la vida política i comercial a Grècia era anomenada àgora, i a Roma, forum i era el lloc on es concentraven tots els edificis públics importants A l’edat mitjana continuà tenint la mateixa funció i aparegueren les places quadrades i porticades Aquest tipus de plaça continuà durant el Renaixement, bé que en aquest moment aparegué un nou concepte de plaça monumental oberta i amb efectes de perspectiva, efectes molt més rebuscats durant el Barroc, com n'és un exemple la plaça de Sant Pere del Vaticà Amb el neoclassicisme tornaren les places tancades i…