Resultats de la cerca

Muller d’Agamèmnon, s’uní a Egist, i ambdós assassinaren el marit d’ella quan tornà a Argos El seu fill, Orestes, induït per Electra, la filla, matà els adúlters Apareix en algunes tragèdies de grans autors grecs Agamèmnon i Les coèfores d’Èsquil, Electra de Sòfocles, Electra i Ifigènia a Àulida d’Eurípides

Pel fet d’haver-se oposat a la introducció, a la seva ciutat, del culte de Dionís, suscità la ira del déu, que el feu trossejar per les mènades, dirigides per la mateixa mare de la víctima Èsquil tractà aquest mite en una obra homònima avui perduda i Eurípides l’emprà com a argument de les Bacants

Fou amic de Tennyson que li dedicà Tiresias ,Thackeray, Spedding i WB Donne A part el diàleg platònic Euphranor 1851 i una collecció d’aforismes Polonius , 1852, publicats com a anònims, traduí Èsquil, Sòfocles, Calderón i els poetes perses Giamī i Farī ad-din ‘Atār La seva obra capital és The Rubáiyát of Omar Khayyám 1859, adaptació lliure del persa

Professor de grec i d’hebreu a la Universitat de Pàdua Traduí Èsquil i Demòstenes i, d’una manera força lliure, Ossian 1763-72 i Homer La morte d’Ettore , 1786-94 Es mostrà racionalista i renovador en el terreny lingüístic a Saggio sulla filosofia delle lingue 1785 i Saggio sulla filosofia del gusto 1788 Escriví el poema Pronea 1807 en honor de Napoleó

Filla d’Urà i Gea, pertany a la raça dels titans i, com a deessa de les lleis eternes, figura entre les esposes divines de Zeus Una tradició, representada només per Èsquil, la fa mare de Prometeu Personificació de la justícia i de la llei, és una de les poques divinitats de la primera generació que ha estat associada als olímpics Hom li atribueix molts oracles i un gran coneixement dels secrets de l’art de l’endevinació

Fill del Tàrtar i de Gea i germà dels gegants , es rebellà contra Zeus aquest, però, amb el seu llamp, el precipità al Tàrtar, on continua turmentant eternament la terra que el cobreix Segons Èsquil, la seva sepultura es troba a l’interior de l’Etna Diverses llegendes li atribueixen també la paternitat d’altres monstres i gegants L’art antiga l’ha representat sovint en pintures de vasos amb forma humana a vegades alada i amb extremitats de serpent

Residí a Roma 1787-94, on estudià l’antiguitat i el Renaixement i fou fortament influït per les teories de Winckelmann A Roma illustrà obres d’Homer, Èsquil i Dant Tornà a Londres i féu els monuments sepulcrals de lord Howe, de J Reynolds i de H Nelson 1808-16, a la catedral de Sant Pau Fou el representant principal del neoclassicisme a la Gran Bretanya, però el seu classicisme no és fred, gràcies a la forta espiritualitat romàntica que donà a les seves obres

Era fill del també actor Manuel Giménez i Iroz Barcelona 1840 — 1925 Fou primerament escultor, però des del 1894 treballà en teatre català, on assolí una gran anomenada com a intèrpret de traduccions catalanes de clàssics, com la d' Espectres , d’Ibsen 1896, la de J Maragall de la Ifigènia a Tàurida de Goethe 1898, d’obres d’Èsquil, Sòfocles, Eurípides, Molière, Goldoni, G Hauptmann, Bjørnson, Gor'kij, etc Actuà als teatres barcelonins Novetats 1894-97, 1900-01 i 1935, Romea 1899, 1909 i 1918-23, Principal, Orfeó Gracienc, etc

Fill de l’advocat i polític Carles Trias Bertran, es llicencià en dret, però mai exercí aquesta activitat El 1972 publicà El juego del lagarto , la seva primera novella Posteriorment aparagué Hoy he decidido 1974, Qué son las organizaciones marxistasleninistas 1976, El círculo de la luz 1985, El encuentro 1990, Viaje a Delfos 1994 i El ausente premi Juan March de novella breu, 2001 També féu diverses traduccions, entre les quals destaca la de L’Orestiada d’Èsquil, que també adaptà per a un muntatge teatral de Mario Gas 2004

Acudí a Troia per ajudar Príam en la contesa contra els grecs, i occí Antíloc, amic d’Aquilles Aquest, delerós de venjar l’amic, l’occí en un combat Però, a precs de la mare, que suplicà Zeus amb plors —que són les gotes de la rosada matinal—, obtingué del deu la immortalitat La seva figura inspirà obres —avui perdudes— d’Èsquil i de Sòfocles La tradició ha donat el seu nom a dos  colossos   colossos de Mèmnon , unes estàtues de Karnak que, en realitat, representen Amenofis III