Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
fluorapatita
Mineralogia i petrografia
Terme extrem de la sèrie de les apatites, de fórmula Ca5(PO4)3F.
És el mineral més corrent de la sèrie, i per això de vegades hom hi fa referència quan parla d’apatites El Ca pot ésser substituït parcialment per Sr, Mn, Ce i terres rares El color és totalment variable i depèn de les impureses Hom troba fluorapatites com a minerals accessoris en roques ígnies o metamòrfiques, i també com a element detrític en roques sedimentàries
laumontita
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat de calci hidratat, CaAl2Si4O12·4H2O.
Mineral del grup de les zeolites que cristallitza en el sistema monoclínic D’hàbit prismàtic o en masses, és de color blanc i té l’esclat com el del vidre La duresa és 4, i la densitat, 2,25-2,3 Pot perdre amb molta facilitat 1/8 de la seva aigua, la qual cosa la caracteritza Hom la troba en venes i cavitats en les roques ígnies i també en sediments
egirina
Mineralogia i petrografia
Silicat de sodi i ferro (NaFeSi2O6).
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic L’hàbit dels cristalls és prismàtic, acabat en piràmides També es presenta en grans irregulars Té duresa 6 i densitat 3,5-3,6 És de color verd fosc, verd marró o gairebé negre Hom la troba en les roques ígnies, riques en sodi, sobretot les que formen la família de les sienites nefelíniques, i també en els granits i pegmatites
anisotropia de la susceptibilitat magnètica
Geologia
Mesura de l’orientació preferent dels minerals ferromagnèsics que permet determinar de forma quantitativa l’orientació i la intensitat de la deformació d’un magma durant el seu emplaçament en estat viscós.
La susceptibilitat magnètica d’una roca depèn principalment del seu contingut en magnetita i, en menor grau, en minerals ferromagnèsics Així, les roques sedimentàries i ígnies àcides solen tenir una baixa susceptibilitat, mentre que les roques ígnies bàsiques i ultrabàsiques són fortament magnètiques Sovint les roques presenten una anisotropia de la susceptibilitat magnètica En roques sedimentàries el pla de màxima susceptibilitat és aproximadament parallel als plans d’estratificació, i en roques metamòrfiques o magmàtiques és proper als plans de foliació El desenvolupament de les tècniques…
prehnita
prehnita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic, bé que generalment no es presenta en cristalls sinó en masses.
És de color verd clar i de vegades blanc o gris Té una duresa de 6,5 i una densitat de 2,9 L’esclat és de vidre Hom no coneix encara la seva estructura Es troba quasi sempre en cavitats de les roques ígnies bàsiques Els bons exemplars procedeixen del nord de Nova Jersey També n'hi ha a la Selva Negra, a Moràvia, a Escòcia, al Tirol, als Pirineus, a Toledo i al Tibidabo Barcelona
pirrotina
pirrotina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur de ferro, Fe 1 - x
S.
Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal, en cristalls plans o en masses irregulars Té un color groc, una duresa 3,5-4,5 i una densitat 4,58-4,65 L’esclat és metàllic La pirrotina té sempre un petit dèficit de ferro, tal com ho indica la seva fórmula Té un magnetisme variable Hom pot trobar-la en roques ígnies bàsiques i també a les pegmatites i jaciments metamòrfics de contacte Actualment és una mena ferrífera molt rica hom n'extreu també el sofre per a la producció d’àcid sulfúric
esfèn
Mineralogia i petrografia
Silicat de titani i calci, CaTiSiO5
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Els cristalls tenen sovint forma de tascó, amb cares ben desenvolupades, però també es presenta en grànuls o masses Presenta també macles de penetració Té una duresa 6 i una densitat 3,5 És de color normalment marró, a vegades groc, verd o gris Es troba molt difós com a mineral accessori en les roques ígnies àcides o neutres, en les pegmatites associades amb aquestes, i en les roques metamòrfiques Sovint hom empra el mot titanita per a designar l’espècie mineral
dial·laga
Mineralogia i petrografia
Varietat de diòpsid amb una aparença de falsa exfoliació.
Conté sempre Al 2 O 3 i Fe 2 O 3 , per la qual cosa representa el terme de transició cap a l’augita Es dóna en inclusions dins els grans grossos de les roques profundes, com els gabres, les peridotites i les piroxenites És de color gris verd, verd marró i negre marronós, amb les vores més fosques que el centre Sovint conté petites làmines de ferro titanat que originen uns reflexos metàllics És un mineral molt difós en les roques ígnies i que, per alteració, passa a serpentina o a una mescla de serpentina i clorita
wolframita
Mineralogia i petrografia
Mineral, membre intermediari de la sèrie hübneritaferberita, tugnstat (wolframat) de ferro i de manganès, amb impureses de calci, etc.
Cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls que presenten sovint formes prismàtiques Té una duresa de 4,5 i una densitat de 7,1 a 7,5 És de color negre, amb un esclat submetàllic Forma una sèrie isomorfa des de la ferberita FeWO 4 fins a la hübnerita MnWO 4 , amb tots els termes intermedis Es presenta en les roques ígnies pegmatites i roques granítiques, venes hidrotermals, etc Els jaciments més importants són els de Nanling Xina, Boulder i Gilpin Colorado i Cornualla Gran Bretanya Abunda al NW i a l’W de la península Ibèrica
roca

Classificació de les roques
© fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Qualsevol matèria mineral de l’escorça terrestre que presenta uns mateixos caràcters de conjunt.
Totes les roques són formades per diverses espècies minerals, cadascuna amb propietats característiques Així, doncs, en el granit hom troba fonamentalment tres espècies minerals el quars, l’ortosa i la mica La majoria de les roques són coherents i poc deformables, però n'hi ha algunes d’incoherents, com ara la sorra, i d’altres de plàstiques, com l’argila En alguns casos un sol mineral pot originar diferents tipus de roques, com el cas del quars, que forma les sorres, el gres i les quarsites Tots els petròlegs d’avui estan d’acord a classificar les roques en tres grans grups roques …