Resultats de la cerca

Situació Vista general de l’antiga canónica, que es dreça en un esperó rocós sobre la vall del Bulès ECSA - A Roura Vista de la capçalera de l’església, fruit d’una ampliació del segle XII que es correspon amb l’acta de consagració de l’any 1151 ECSA - A Roura L’antic monestir de Serrabona és situat en una vall afluent del Bulès, al centre de l’actual terme de Bula d’Amunt, en un esperó rocós de 598 m d’altitud Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 48” N - Long 2° 35’ 48,6” E Per a arribar a Serrabona cal prendre la carretera D-618 a partir de Bulaternera A 7 km, un trencall a mà dreta mena fins…

És al límit entre el Rosselló i el Conflent, marcat pel coll de Ternera Hi ha boscs d’alzines i garriga Els conreus, prop del riu, ocupen 304 ha 253 d’arbres fruiters préssec i 147 d’hortalisses la vinya, en regressió, 21 ha El rec de Corbera permet un conreu intensiu Hi ha una pedrera de marbre El poble 728 h agl 1982 200 m alt és esglaonat al vessant del darrer contrafort dels Aspres, a l’esquerra del Bolès És presidit per les restes de l’antic castell una de les quatre torres ha estat transformada en campanar de l’església gòtica de Sant Sulpici, prop de la qual es conserva el…

És centrat en el mas d’Arços i en l’arruïnada església de Sant Joan, sufragània de la de Bula d’Amunt El 1151 constava ja com a possessió del monestir de Serrabona

Vers el 1080 la família del vescomte de Cerdanya Ramon hi edificà una església, i el 1802 s’hi installà una comunitat de canonges augustinians La comunitat, que aconseguí sostreure's del bisbat d’Elna, tenia a mitjan s XII una vintena de membres, quan fou ampliada l’església amb un transsepte, on s’obre l’absis major i dues absidioles en el gruix del mur, una nau a la banda del N, comunicada per dos arcs amb la central, i una galeria al S, a manera d’andana de claustre, amb columnes i capitells esculpits, que donava accés a la sala capitular també s’edificà la massissa torre que servia de…

Tribuna de Santa Maria de Serrabona Bulad’Amunt

Situació Torre de l’angle nord-oest del recinte fortificat, un dels vestigis més ben conservats de tot el conjunt ECSA - J Ponsich La vila de Bulaternera deu el seu nom al fet d’éssersituada a la vora esquerra del Bulès i a la proximitat del coll de Terranera Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 38’ 58,8” N - Long 2° 35’ 13,8” E Hom hi arriba a partir de Perpinyà per la N-116, després d’haver passat Illa PP Història El topònim actual que designa la vila apareix relativament tard en la documentació medieval Els primers esments del lloc utilitzen la forma Bula el 1008 i el 1011, i …

Després de passar per Bula d’Amunt, per sota Casafabre, i per Bulaternera, deixa part de la seva aigua a la séquia de Corbera i continua pel Riberal, gairebé parallelament a la Tet, d’Illa a Millars, passat el qual s’uneixen La vall de Bulès és la més occidental del Rosselló, a la zona de contacte entre els Aspres i el massís del Canigó

És una illa muntanyosa, amb pics que, a la part central, arriben als 3000 m Els seus recursos són l’agricultura arròs, blat de moro, canya de sucre, cocoters i tabac, la pesca i l’explotació forestal Hi ha jaciments petrolífers a la costa NE Bula A partir del 1650 fou ocupada pels holandesos, que hi establiren algunes factories Fou incorporada a la República d’Indonèsia el 1950

Després d’haver trencat amb Vicent Blasco Ibáñez i amb el blasquisme i d’haver estat expulsat de la Unión Republicana espanyola, Soriano intentà des del 1903 fer-se una base pròpia a Barcelona, enfront del lerrouxisme i tot emprant com a tribuna el diari El Diluvio Els pocs adeptes que reclutà, encapçalats per Pau Isart Bula, s’arrengleraren a favor de Solidaritat Catalana per hostilitat envers Lerroux i Blasco, que en foren adversaris

Radicat al barri de la Real El 1398 féu un tabernacle per a l’església de Sant Mateu de Perpinyà, el 1400 un retaule per a la de Ribesaltes i el 1422 uns retaules a Ceret i, el 1426, a Bula d’Amunt Tingué uns altres encàrrecs per a convents de Perpinyà i per al senyor de Bellcaire, al País de Salt 1415 El 1405 era sobreposat de la corporació de pintors de Perpinyà, i el 1408 hi tenia un taller propi Hom no identificà amb certesa cap obra seva, malgrat que algú ha volgut identificar-lo amb l’hipotètic mestre del Rosselló