Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Primera del Riu
Dena del municipi de Morella (els Ports) als voltants del riu Bergantes.
Muixacre
Dena del municipi de Morella (Ports), al sector meridional del terme, centrada pel mas de Muixacre (1 264 m).
Morella la Vella
Dena del municipi de Morella (Ports), al NW de la ciutat, entre el riu de Xiva i el Bergantes.
A més de les restes d’un poblat preromà, hi ha un important grup de pintures rupestres a les balmes de la Galeria Alta de la Masia, de la cova del Roure i de la Vinya, amb escenes de caça i de lluita
la Roca
Dena del municipi de Morella (Ports), situada a l’E del terme i travessada per la carretera de Morella a Vallibona.
Hostalnou
Caseria
Caseria i dena del municipi de Morella (Ports), al S de la ciutat, a la dreta del Bergantes, vora la carretera de Vinaròs a Morella.
els Llivis
Església
Caseria
Dena i caseria del municipi de Morella (Ports), situada uns 6 km al S de la ciutat; hi ha una església dedicada a sant Pere Màrtir.
la Fàbrica d’en Giner
Caseria
Caseria del municipi de Morella (Ports), localitzada a la dena segona del riu Bergantes, 3 km a l’oest de la ciutat, a l’esquerra del Bergantes.
Tingué l’origen en la gran fàbrica de teixits de llana, actualment enrunada, establerta per Joan Giner el 1825 El 1926 l’empresa feu fallida, i els obrers emigraren a Barcelona Actualment és un complex agroturístic
la Vespa
Dena del municipi de Morella (Ports), uns 7 km a ponent de la ciutat, entre les altures de la Venta de l’Aire i el riu Caldes, amb una altitud mitjana de 800 m.
Comprèn una vintena de masos dispersos, i uns quants més d’abandonats El centre religiós és l’ermita de Sant Antoni de la Vespa
el Moll
Sector o indret
Dena del municipi de Morella (Ports), situada al sud de la ciutat, al pla del Moll, que s’estén a la vall alta del riu de Calders (que neix prop de la masia i església de Sant Pere del Moll).
Hi ha nombroses hortes
Arqueologia funerària de la Catalunya central
En el territori ocupat per les comarques de la V Catalunya central es troben diverses necròpolis corresponents a l’antiguitat tardana La major part formaven part d’un hàbitat rural dispers, tal com ho demostra la seva situació, gairebé sempre al cimi als vessants de turonets situats al costat d’antics camins D’aquesta tònica generalitzada s’escapen unes quantes necròpolis per exemple, la de Guissona, de caràcter eminentment urbà, fet que s’explica per la presència d’un antic nucli de població d’origen ibèric fortament romanitzat lesso A més, aquesta necròpoli presenta una peculiaritat que…