En el territori ocupat per les comarques de la V Catalunya central es troben diverses necròpolis corresponents a l’antiguitat tardana. La major part formaven part d’un hàbitat rural dispers, tal com ho demostra la seva situació, gairebé sempre al cimi als vessants de turonets situats al costat d’antics camins. D’aquesta tònica generalitzada s’escapen unes quantes necròpolis: per exemple, la de Guissona, de caràcter eminentment urbà, fet que s’explica per la presència d’un antic nucli de població d’origen ibèric fortament romanitzat (lesso). A més, aquesta necròpoli presenta una peculiaritat que la fa única dins el conjunt de cementiris de la Catalunya central, com és el seu caràcter marcadament cristià. L’aparició d’epigrafia amb formulari cristià així ho indica, juntament amb la més que probable presència d’una antiga església en el lloc avui ocupat pel temple de Santa Maria. Dins de la mateixa línia trobem la necròpoli dels Prats de Rei (Sigarra)(*), tot i que a partir dels elements arqueològics aportats per l’excavació, no tenim la certesa absoluta que sigui cristiana. Això mateix succeeix amb la necròpoli de l’antiguitat tardana de Llívia, formada per un mínim de 27 tombes identificades. Sí que és cristiana, en canvi, la necròpoli associada a l’anomenat martyrium de Sant Eudald, un molt probable temple rural de l’antiguitat tardana situat en el lloc on avui es troba l’església de Santa Maria de Sorba (Berguedà), tot i que en aquest cas ja ens trobem fora de contextos urbans.
L’arquitectura funerària d’aquestes necròpolis és extremament senzilla. En la majoria dels casos es tracta de caixes de lloses o de tègules, amb seccions quadrangulars i triangulars. Dins d’aquest grup cal destacar, per la seva raresa, les tombes de llosa de secció triangular, presents sobretot en jaciments de l’àrea del Bages (les Marcetes, Puig Cardener, els Comdals, la ciutat de Manresa, can Paleta). Les tombes excavades directament sobre les plataformes rocoses són també molt abundants però alhora molt difícils de datar, ja que totes les que es coneixen han arribat buides. S’han documentat alguns sarcòfags exempts a Guissona i a Sant Eudald de Sorba, modalitat d’enterrament que pot representar un poder adquisitiu considerable.
En la majoria dels casos acostumen a ser necròpolis petites, amb un nombre de loculi que oscil·la entre dos i sis o set, tot i que en alguns pocs casos aquest nombre pot ser més alt(*).
El gran problema d’aquestes necròpolis és que moltes han estat classificades com a medievals d’acord amb estudis superficials i amb criteris exclusivament tipològics avui ja caducs, quan una acurada revisió demostraria que la major part tenen moltes probabilitats de pertànyer a l’antiguitat tardana. De fet, excavacions efectuades en els darrers anys, demostren que moltes d’aquestes necròpolis comencen a aparèixer a partir dels segles IV-V (per exemple, la necròpoli del Serral a Santa Maria de Miralles, Anoia), i les trobem disseminades pel territori fins que la definitiva organització parroquial, a partir dels segles XI-XII, aconsegueix de reagrupar els enterraments al voltant de les esglésies.
A propòsit de la presència d’esglésies, cal tenir present la possibilitat que algunes d’aquestes necròpolis de l’antiguitat tardana haguessin tingut un temple funerari de fusta, el qual no hauria deixat cap testimoni a causa del caràcter efímer d’aquest material constructiu, tot i que en aquests casos una acurada excavació arqueològica hauria de permetre detectar les rases o els forats dels pilars mestres de l’edifici. Aquest és un fenomen que s’ha pogut constatar a França i a Suïssa, on acurades excavacions han evidenciat la presència freqüent d’aquest tipus d’església durant l’antiguitat tardana. Al marge d’aquestes consideracions, dins l’àmbit territorial que estem estudiant, disposem de dues necròpolis associades, de manera clara, a esglésies paleocristianes de caràcter rural. Es tracta del temple i necròpoli localitzats a la Plaça Vella d’Artés (Bages), dels segles VI-VII, i de l’anomenat martyrium de Sant Eudald de Sorba (Berguedà), amb la mateixa cronologia.
Les necròpolis de Maians i de Can Paleta, al Bages, es poden datar amb tota seguretat dins de l’antiguitat tardana, com també la necròpoli del Puig Cardener, a Manresa. Fora d’aquesta comarca trobem altres necròpolis, per exemple a Osona (la Muntanyeta, Roda de Ter, etc.). A la resta de comarques la informació és molt fragmentària i parcial, la qual cosa segurament és deguda a una mancança en la investigació.
Aquest ample grup de cementiris destaca, respecte de les necròpolis romanes precedents, per la manifesta pobresa quant a la presència d’aixovar i elements d’indumentària personal. Entre aquests darrers, però, disposem d’alguns exemplars en bronze que en la major part dels casos són els que permeten atribuir una datació al jaciment, la qual sempre està al voltant dels segles VI-VII, tot i que les tipologies de les tombes que contenen aquests elements d’indumentària personal comencen a aparèixer a partir del segle IV i perduren, com a mínim, fins als segles X-XI. A continuació, doncs, donem una relació d’aquestes peces, tot comentant el context arqueològic dins del qual foren trobades.
Al turó de la Muntanyeta, a la Plana de Vic, van aparèixer dues sivelles de bronze en dues tombes diferents. Tot i que l’estat de conservació de les peces fa difícil aportar una cronologia precisa, cal catalogar-les dins del món d’influència germànica. A la tomba del Turó de l’Osona, també a la Plana de Vic, es va trobar un anell de bronze amb decoració incisa en forma d’espiral.
A la necròpoli de la Païssa (Monistrol de Calders, Bages), excavada l’any 1983 i composta per onze sepultures de cista de secció quadrangular, en una de les tombes va aparèixer, juntament amb una dena de collaret de pasta vítria, un cap d’agulla de bronze amb la cabota plana i perforada al centre, tot plegat datable dins dels segles VI-VII.
Aspecte de la necròpoli del Collet del Cargol (Sant Mateu de Bages).
Arqueociència S.L.
Sivella de bronze de placa rígida, datable al segle VII, trobada en una tomba de lloses de la necròpoli del Collet del Cargol.
Arqueociència S.L.
Un altre dels pocs jaciments d’aquest període històric que ha proporcionat un exemple de bronze d’indumentària personal dins del marc d’una excavació arqueològica amb garanties científiques, és la necròpoli del Collet del Cargol (Sant Mateu de Bages, Bages)(*). Aquesta necròpoli, excavada el 1992 i situada en un petit promontori prop de l’església de Sant Mateu de Bages, està formada per quatre tombes, tres de les quals estan fetes amb lloses, mentre que la quarta és excavada a la roca. En una de les tombes de lloses, la més gran, es va localitzar una sivella de bronze de placa rígida i amb llengüeta en forma d’espina que els arqueòlegs responsables de l’excavació han situat al segle VII(*), comparant-la amb un exemplar trobat en una tomba de tègules corresponent a la necròpoli de Valldoreix (Vallès Occidental), com també amb exemplars del sud de la Gàl·lia.
Al jaciment de Salabernada (Artés, Bages), durant les obres d’eixamplament d’un camí, van aparèixer diverses tombes, avui desaparegudes. Malauradament, no es va excavar la necròpoli però en una de les tombes es va poder recuperar un bell exemplar de placa de sivella visigòtica, de tipus liriforme, datable al segle VII(*). La decoració, incisa i feta al burí, representa dos animals fantàstics, potser unes aus o unes serps marines, emmarcats per dues línies puntejades.
En resum, en comparació amb altres àrees peninsulars, o fins i tot de la mateixa Catalunya, podem constatar una marcada pobresa en les necròpolis de l’antiguitat tardana de les comarques de la Catalunya central pel que fa a la presència d’elements d’indumentària personal de bronze, pobresa que segurament és deguda a l’incipient estat en què es troba la investigació arqueològica d’aquest període en l’àmbit territorial que tractem. De la mateixa manera, cal valorar el mal estat de conservació dels jaciments arqueològics, que han patit successives actuacions clandestines motivades, precisament, per la recerca de les peces metàl·liques descrites.
Bibliografia
- Sales, e.p.: Bastardes-Riu, 1981: Fabre, Mayer. Rodà, 1985; Ripoll, 1985; Ollich-Raurell. 1989. 11, pàgs. 223-250; Julià-Kliemann, 1992, pàgs. 37-74; Ripoll, 1993-94, VII-VIII. pàgs. 187-250; Sales, 1993-94, 14-15, pàgs. 317-336; Pera, 1994*. pàgs. 323-324; Daura, Galobart, Pinero, 1995; Roig-Roig, 1995, 51, pàgs. 41-47; Sales, Enrich, Serra. 1996. 17, pàgs. 419-433; Pera, 1996-97, XXXVII. pàgs. 1117-1129: Sales. 1996-97, XXXVIII, pàgs. 1265-1279; Sánchez-Olivares, 1998, 5, pàgs. 2-3.