Resultats de la cerca

La capital és Ajaccio

Fou professor a Ajaccio i Avinyó Es retirà a Serinhan, on es dedicà exclusivament a l’estudi dels insectes, i emprengué un gran nombre d’investigacions, que recollí en la seva obra més important, Souvenirs entomologiques 1870-89 És considerat com un dels fundadors de l’entomologia

El prefecte de Còrsega, Bernard Bonnet, és arrestat i destituït després d’haver estat acusat pels seus subordinats com a responsable de l’incendi d’un restaurant Bonnet va ser traslladat del departament dels Pirineus Orientals a Còrsega perquè apliqués els seus mètodes expeditius contra el terrorisme cors, però la malaptesa amb què uns gendarmes van atemptar contra un restaurant a Ajaccio ha permès descobrir-ne els autors materials, que han denunciat com a responsables els seus superiors

El dialecte cismuntà comprèn les parles de les zones de cap Corso, Bastia, Aleria, Corte i Balanga, i l' ultramuntà , les d’Ajaccio, Vico, Sartena i Bonifacio El cismuntà, a causa de la toscanització intensa a què fou sotmès, pot ésser considerat part integrant dels sistema toscà l’ultramuntà és fortament lligat al sard septentrional, a causa de la probable afinitat lingüística de les poblacions preromanes i de la precoç separació de les dues illes de la resta del món romà

Sampiero d’Ornano Bastelica 1501 — La Rocca 1567 combaté els genovesos a Còrsega 1552-59 i estrangulà la seva dona Vanina perquè intentà de negociar la pau amb aquests El seu fill Alfonso d’Ornano Ajaccio 1548 — Bordeus 1610 fou nomenat coronel general dels corsos i partidari d’Enric III de França, s’uní aviat a la causa del futur Enric IV de França Fou lloctinent general del Delfinat i a partir del 1599 governador de la Guiena El fill d’aquest, Giovanni Battista d’Ornano Sisteron 1581 — Vincennes 1626, comte de Monlaur, fou també coronel general dels corsos

Polític i activista cultural, la seva poesia, escrita gairebé tota en català, variada quant a la temàtica i a la mètrica, reflecteix la preocupació que té l’autor per escriure en un llenguatge literari normatiu, cosa que el convertí en un dels capdavanters, a l’Alguer, del corrent literari que propugnava el retorn a la tradició cultural catalana Escriví, entre d’altres obres, Música de serenades 1951 i  Vida 1951, i fou curador de l’edició  Alguer, Cara de roses 1961 L’any 1959 guanyà el premi Combat amb la poesia El fill llunyà en el jocs florals de maig del 1959 a París Dins l’obra Contes i…

És el nucli industrial cigarrets, productes alimentaris, serradores, i el centre comercial exportació de verdures, castanyes, fusta, carbó vegetal, etc més important de Còrsega, i s’hi practica la pesca corall, seitó La ciutat, fundada pels genovesos el 1313, s’ha estès al voltant d’una petita badia, on és situat el port antic, i, més tard hom creà un nou port dedicat principalment al tràfic comercial Hi ha un aeroport internacional a 23 km de la ciutat, a Poretta A partir del 1453 fou residència del governador genovès i sofrí l’evolució històrica general de Còrsega Passada l’illa sota el…

La capital és Ajaccio   La geografia Situada a la mar Lígur, entre la Rivera italiana i l’illa de Sardenya, de la qual la separa l’estret de Bonifacio, és la més muntanyosa de les illes mediterrànies, i el relleu pot ésser dividit en dues parts una al sud-oest i a l’oest, formada per un bloc hercinià de materials cristallins, aixecat pel plegament alpí, que culmina al Cinto, Rotondo i Incudine la costa és rocallosa, amb grans entrants triangulars, continuació de les profundes valls que tallen aquest bloc L’altra, la part oriental, és formada pels esquists de la serra Castagnicia…

Vida i obra Conegut també com abat Andrés De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare Cursà els primers estudis a Benissa i d’allà passà al Collegi de Nobles dels jesuïtes de València, on estudià gramàtica, retòrica, poesia, història i filosofia, a més d’iniciar-se en el domini del llatí, l’hebreu, l’italià i el francès Ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Passà al Principat cinc anys seguits com a novici a Tarragona 1754-56, estudiant de lletres humanes a Manresa 1756-57 i de filosofia i ciències a Girona 1757-59 Fou ordenat sacerdot a València l’any 1763, on…

Dimarts 1 La UNESCO declara les Falles dels Pirineus patrimoni cultural immaterial de la humanitat En l'assemblea anual celebrada a Namíbia, la UNESCO aprova que s'incloguin les falles dels Pirineus com a nou patrimoni immaterial de la humanitat, al costat d'altres propostes Tot i que la candidatura va ser presentada per Andorra, comprèn també les festes celebrades en pobles de Catalunya i Aragó, a l'Estat espanyol, i de la Catalunya del Nord i Occitània, a l'Estat francès En total, són una setantena els municipis inclosos en la declaració que celebren aquesta tradició Dimecres 2 Matança en…