Resultats de la cerca

Els ministres d’Afers Estrangers de la República Txeca, Jan Kavan, de Polònia, Bronisaw Geremek, i d’Hongria, János Martonyi, signen a la Biblioteca Museu Harry STruman d’Independence Missouri el protocol d’adhesió a l’OTAN dels seus respectius estats La cerimònia és presidida per la secretària d’Estat nord-americana, Madeleine Albright, que recorda en un parlament els seus orígens txecs Són els primers països de l’antic pacte de Varsòvia que entren a l’OTAN

El primer ministre israelià, Ehud Barak, i el president palestí, Iàsser Arafat, signen a la ciutat egípcia de Xarm al-Xaykh un acord per a rellançar el pla de pau de Wye Plantation de l’octubre del 1998 El document, signat en presència del president egipci, Hosni Mubàrak, del rei jordà, Abdallà II, i de la secretària d’Estat nord-americana, Madeleine Albright, preveu l’alliberament de presos palestins, la retirada militar israeliana de Cisjordània, l’obertura del port de Gaza i l’establiment de negociacions per a fixar l’estatut definitiu dels territoris ocupats per Israel

Finalitzen al castell de Rambouillet les negociacions per a aconseguir un acord de pau a Kosovo Tot i la intervenció personal de darrera hora de la secretària d’Estat nord-americana, Margaret Albright, els representants serbis i kosovars només arriben a un acord verbal per a concedir un autogovern per a Kosovo i es comprometen a reprendre les negociacions a partir del 15 de març Les potències occidentals valoren positivament el resultat de la cimera i desestimen la possibilitat d’una intervenció militar de l’OTAN a la regió, però el fracàs real queda palès amb el manteniment dels…

Fill de mare hongaresa i pare afroamericà, estudià al Peabody Institut de Baltimore amb Leon Fleischer i posteriorment a Filadèlfia amb Genia Robiner i Doris Bawden A nou anys debutà al costat de l’Orquestra de Filadèlfia i el 1963 amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York sota la direcció de Leonard Bernstein L’any 1966 es presentà a Londres amb l’Orquestra Simfònica de Londres i el mateix any feu el primer recital en solitari a Nova York El 1988 celebrà el 25è aniversari del seu debut amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York tot interpretant el Concert per a piano número 1 de F Liszt, el…

Fill d’un periodista revolucionari i net de la socialista Flore Tristan Residí amb la seva mare al Perú 1849-54 Casat amb una danesa el 1873, anava a dibuixar a l’ Académie Colarossi Dedicat a la borsa, pintava per gust, i el 1876 el Salon li admeté una obra Des del 1880, introduït per Pissarro, exposà amb els impressionistes El 1883, la crisi borsària l’obligà a viure de l’art Visqué en la indigència, separat de la seva muller El 1886 inicià les seves estades a Pont-Aven fins el 1888, on convisqué amb Émile Bernard , Paul Sérusier, etc En l’endemig viatjà a Panamà i a la Martinica 1887 i el…

Després del període colonial —que dóna nom a un estil arquitectònic funcional que encara perdurà uns quants anys—, amb l’establiment del nou règim independent es desenvolupà un classicisme nacional exemplificat per l’obra arquitectònica del president Jefferson i de Charles Bulfinch, que participà en la construcció de l’exponent més representatiu, el Capitoli de Washington 1792-1869 Tanmateix, la dependència de l’art dels EUA respecte a l’europeu fou molt forta, fins al punt que els grans noms de la pintura del moment —Benjamin West i l’èpic preromàntic JSCopley— moriren a Londres, i altres…

Com a escola representa la consciència més evident d’un estat collectiu d’inseguretat i temor produïts pels canvis i esdeveniments que s’anaven succeint en el país Té lligams amb el barroc i el Romanticisme alemanys i és una mena de renovació del Sturm und Drang Ideològicament representa la voluntat de l’artista de dominar el món exterior, situant-lo en un quadre d’idees abstractes que, expressades, expliquin l’univers tot prescindint conscientment de l’anàlisi dels fets reals El nom donat a l’escola indica l’esperit que s’expressa en la deformació de figures i ambients, per a manifestar la…

2018, l’any sense Nobel Setanta-cinc anys després, l’Acadèmia sueca va tornar a deixar-nos sense premi Nobel de literatura, i aquest cop no va tenir tota una Segona Guerra Mundial com a excusa De fet, les raons van ser força més vergonyoses Arran d’un article al diari Dagens Nyheter , en què es deia que el fotògraf francès Jean-Claude Arnault, marit de l’acadèmica Katarina Frostenson, havia agredit sexualment durant els darrers vint anys almenys divuit dones, incloent-hi dues violacions, el club cultural més famós d’Europa va entrar en fallida Pel que sembla, Arnault va cometre diverses d’…