Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
Francesc Martínez i Martínez
Folklore
Història
Erudit i folklorista.
Vida i obra Llicenciat en dret canònic i civil, exercí l’advocacia durant poc temps i fou jutge d’Altea a partir del 1893, però aviat abandonà el càrrec per dedicar-se a l’administració de les seves propietats agrícoles i a la seva afició predilecta l’estudi de la literatura, la història i els costums valencians, els resultats del qual donà a conèixer en nombroses monografies, publicacions periòdiques i comunicacions en diferents congressos Així mateix, es convertí en un reputat estudiós de Miguel de Cervantes i amb el temps reuní una valuosa collecció de llibres, revistes i…
, ,
l’Albir
Caseria
Caseria del municipi de l’Alfàs (Marina Baixa), situada prop del mar, al límit amb el terme d’Altea.
La cala o racó de l’Albir forma el sector meridional de l’olla d’Altea, l’extrem de la qual és la punta de l’Albir o de la Bombarda , on es troba el far d’Altea
l’Alfàs del Pi

Vista de l’Alfàs del Pi
© Antoni V. Martínez Pérez
Municipi
Municipi de la Marina Baixa estès entre els de la Nucia (al N i a l’W), Altea (al NE), Benidorm (al S) i la mar (a l’E).
La costa es divideix en dos sectors, separats per la punta de la Bombarda o punta d’Albir el sector meridional, que forma part de l’ample promontori de la serra Gelada, i el sector septentrional, la cala o racó de l’Albir, que constitueix el sector meridional de l’olla d’Altea El terme és drenat pels barrancs de Carbonera i de Soler Les aigües de regadiu procedeixen de la séquia major de l’Alfàs i Benidorm i el canal baix de l’Algar, amb dos sindicats de regants El regadiu és dedicat al conreu d’arbres fruiters, principalment tarongers, i d’hortalisses La major part del terme,…
Joan Navarro i Ramon
Pintura
Pintor.
Format a l’Escola de Sant Carles de València i a Madrid Pertangué al segon grup de l’École de París tot mantenint contactes amb Barcelona Exposà per primer cop al Salon Heraldo, de Madrid 1929, i a les Galeries Laietanes, de Barcelona 1930 Participà en el pavelló de la República a l’Exposition Internationale de París el 1938 Exposà individualment a diversos països d’Europa i Amèrica La seva primera obra és figurativa, però molt influïda pel surrealisme i per Picasso i Miró És interessant la seva evolució cap a l’abstracció concreta, que té un cosmicisme molt personal Posteriorment introduí a…
Antoni Moltó i Lluch
Escultura
Escultor.
Participà en diverses Exposiciones Nacionales de Madrid El 1882 anà pensionat a Roma i després residí dos anys a Buenos Aires Des del 1891 fou professor a l’Escuela de Bellas Artes de Granada És autor del monument al general Narváez, a Loja, de dos apòstols a San Francisco el Grande, de Madrid, i d’altres estàtues monumentals
Josep Vicent
Música
Director d’orquestra, percussionista i compositor.
Músic polifacètic i versàtil, combina una dilatada trajectòria com a solista amb la direcció orquestral d’obres de repertori i òpera, la composició i, sobretot, la creació i direcció d’espectacles escenicomusicals per tot el món Ha estat percussionista de l’orquestra de Concertgebouw d’Amsterdam 1992-98 solista i director artístic de l’Amsterdam Percussion Group des del 1993, i director artístic i titular de l’Orquestra Mundial de Joventuts Musicals des del 2005 Es preocupa particularment de la promoció i divulgació de la música contemporània i ha creat, entre d’altres, els espectacles…
Vicent Gadea i Orozco
Història del dret
Doctor en dret.
Estudià a València El 1872 guanyà la càtedra de procediments i pràctica forenses El 1884 fou rector de la Universitat de València i director de la Societat Econòmica d’Amics del País Fou senador per València 1899-1904
Vicent Eugeni Miquel i Madaleno
Literatura catalana
Poeta i comediògraf.
Maçó i republicà, fundà diverses revistes, entre les quals “Las Germanías” Gran orador, arribà a ser president de la Junta Provincial d’Alacant del partit federalista de Pi i Margall De la producció en català destaquen els poemes històrics La guerra de les Germanies i L’expulsió dels moriscos , i el sainet Micos i mones, o L’estreno de la Plaça 1888
riu d’Algar

Vista de les fonts del riu d’Algar
© C.I.C - Moià
Riu
Riu de la Marina Baixa que neix al S del coll de Rates, al límit amb la Marina Alta.
La seva capçalera és la vall de Tàrbena , compresa entre la serra del Carrascar de Parcent al N, la serra de la Xortà i la serra d’Almèdia a l’W i la serra de Bèrnia a l’E Poc abans del despoblat d’ Algar que li ha donat el nom, el riu entra a la vall de Callosa de Segura on, al límit entre els municipis de Callosa d’En Sarrià i d’Altea, rep, per la dreta, el Guadalest Desemboca a la mar Mediterrània al N de la vila d’Altea
Feliciana Sala i Sellés
Arqueologia
Arqueòloga.
Formada sota el mestratge de Lorenzo Abad a la Universitat d’Alacant, on es doctorà l’any 1994 amb premi extraordinari, des del 2002 és professora titular d’arqueologia de la mateixa institució Ha centrat la seva tasca de recerca en el període protohistòric, particularment en l’estudi de la cultura ibèrica a les comarques meridionals del País Valencià Entre les seves publicacions cal destacar La Cultura Ibérica de las comarcas meridionales de la Contestania entre los siglos VI y III aC 1995, El Puntal de Salinas Un poblado ibérico del s IV aC en el valle alto del Vinalopó 1996, en…