Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
Neogen
Geologia
Subperíode (o subsistema) superior del Terciari, compost pel Miocè i pel Pliocè.
Durant el Neogen la configuració de les mars i els continents, així com la distribució de les muntanyes, s’aproximà a l’actual El clima anà refredant-se progressivament, la qual cosa determinà nombroses migracions en les faunes continentals i la progressiva desaparició de la flora tropical d’Europa Tingué lloc una important regressió marina, que provocà la desaparició de l’estret de Bering, per la qual cosa Euràsia restà unida a l’Amèrica del Nord També probablement l’estret de Gibraltar es convertí en istme Durant el primer període del Neogen la comunicació entre les dues Amèriques…
El cafè de la Marina
Teatre
Poema dramàtic de Josep M. de Sagarra, estrenat el 1933 al Teatre Romea de Barcelona.
L’acció transcorre en un cafè de mariners d’un poble de la costa empordanesa, el propietari del qual és el cafeter Libori, vidu amb dues filles, Caterina i Rosa Caterina, una dona jove amb un secret inconfessable, viu amb preocupació el casament de la germana amb en Rafel i la perspectiva d’un matrimoni de conveniència acordat pel pare amb un senyor rossellonès anomenat Bernat Caterina estima un pescador, Claudi, que vol fer les Amèriques i amb qui voldria compartir el seu somni ideal de llibertat La trama té un desenllaç feliç per a la protagonista Construït amb versos…
Rafael Estrany i Ros
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, aquarel·lista i gravador.
Installat a Barcelona el 1900, es formà a l’Acadèmia Baixas el 1903 anà a París —Académie Julian—, i després a Brusselles, on s’inicià en l’aiguafort Es presentà el 1906 a Barcelona, on feu nombrosíssimes exposicions individuals també exposà sovint a Mataró —on dirigí l’Escola Municipal d’Arts i Oficis i el Museu Municipal—, així com a Madrid 1916, París 1922, Saragossa, València i Tortosa 1952, i collectivament a diverses capitals d’Europa i les dues Amèriques Tingué medalles d’or de l’Exposición Internacional de Panamà 1916 i de l’Acadèmia de Sant Jordi Conreà especialment la…
Alicia Terzian
Música
Compositora, musicòloga i directora d’orquestra argentina.
D’ascendència armènia, estudià composició amb Alberto Ginastera a Buenos Aires, on rebé la Medalla d’Or del conservatori el 1959 Posteriorment estudià música sacra armènia a Venècia amb el pare Leoncio Dayan i direcció amb Mariano Drago Guanyà premis a l’Argentina, França i Armènia, i el 1978 fundà els Encuentros Internacionales de Música Contemporánea Ha estat professora del Conservatori Nacional a Buenos Aires, directora de la Societat per a la Promoció de la Nova Música a les Tres Amèriques i vicepresidenta del Consell Musical de la UNESCO La seva producció inclou obres per a…
Imatges i fets dels catalans
Cinematografia
Sèrie de vuit films en 35 mm per a sales comercials i en 16 mm per a usos pedagògics, produïda i realitzada per l’Institut del Cinema Català (ICC) amb l’ajuda de la Fundació Serveis de Cultura Popular i l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
La sèrie fou escrita per l’historiador Oriol Vergés, i els capítols foren rodats per diversos realitzadors Els títols de cada episodi 12 minuts expliciten els seus continguts "Orígens d’un poble Naixement de Catalunya" 1978-79, i "Corpus de Sang La revolta dels segadors" 1978-79, ambdós de Jordi Feliu "L’aventura de les Amèriques" 1979, de Manel Esteban "El camí de la desfeta" 1979-80, de Carles Jover "Del mall a la màquina" 1979-80, d’Eugeni Anglada "Anys decisius del sindicalisme a Catalunya" 1980, de Josep Maria Forn "Orígens del catalanisme polític" 1980 i "La Mancomunitat de…
Joan Pou i Muntaner
Historiografia catalana
Historiador.
El 1952 es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Com a investigador, centrà els seus estudis en la història de la marina i en la història de Mallorca del s XIX Mereix una especial atenció l’obra Noticias y relaciones históricas de Mallorca 1985, útil per a conèixer dades anuals referents als aspectes relacionats amb l’economia, la producció i l’activitat industrial i comercial de l’illa També ofereix dades sobre la bibliografia que apareixia cada any Collaborà en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana i en altres publicacions científiques També publicà en la premsa diària…
Josep Miquel Sobrer i Barea
Literatura catalana
Filòleg i historiador de la literatura.
Es llicencià a la UB 1966, l’any 1968 es tralladà als Estats Units i es doctorà a la Universitat d’Oregon amb una tesi sobre la Crònica de Ramon Muntaner 1972 Fou professor a les universitats d’Oregon, Puget Sound, Michigan i, des del 1981, a la d’Indiana, d’on fou catedràtic 1992 De la seva primera etapa medievalista cal esmentar L’èpica de la realitatl’escriptura de Desclot i Muntaner 1978, La doble soledat d’Ausiàs March 1987 i La poesia dramàtica de Josep Maria de Sagarra 2011 Posteriorment s’especialitzà en la literatura catalana dels segles XIX iXX, sobre la qual tingué cura de l’edició…
Cuba 2015
Estat
Trobada entre Barack Obama i Raúl Castro durant la Cimera de les Amèriques a Panamà, al mes d’abril © White House Photo L'agenda de l'any va estar molt condicionada pels temes de política exterior, començant per l'inici d'un procés de normalització en les relacions amb els Estats Units, que d'alguna manera va obligar la resta de països que tenen lligams amb Cuba a reconduir la seva política envers l'Havana Després del primer contacte telefònic del desembre del 2014 entre el president Raúl Castro i el president Obama, en el qual van decidir endegar una aproximació entre els dos…
José Serebrier
Música
Compositor i director uruguaià.
Començà els seus estudis l’any 1947 amb J Fabbri i posteriorment ingressà a l’Escuela Municipal de Música de Montevideo, on estudià amb M Pritsch i V Ascone Més tard S Bourdillon i G Santórsola esdevingueren els seus mestres També fou alumne de C Estrada al Conservatorio de Montevideo El 1956 viatjà als EUA, on estudià composició amb V Giannini i A Copland a l’Institut Curtis de Filadèlfia 1958, direcció orquestral amb A Dorati a Minneapolis 1958-60 i direcció amb P Monteux a Maine Fou director de l’Orquestra Simfònica d’Utica 1960-62, ajudant de director de l’Orquestra Simfònica Americana a…
Enric Monjo i Garriga
Escultura
Escultor.
Es formà a Llotja amb Antoni Alsina Treballà als tallers d’Eusebi Arnau i de Josep Llimona Estudià anatomia a la facultat de medicina de la Universitat de Barcelona, on el 1918 esdevingué, per oposició, escultor anatòmic Anà pensionat 1919 a París —on Despiau el prengué en consideració— i a Brusselles Professor auxiliar de l’Escola de Belles Arts de Barcelona des del 1923, esdevingué numerari el 1927 i fou catedràtic del 1943 al 1961 Exposà a París 1954, a Terrassa 1955, a Madrid 1956 i a l’Architecture League de Nova York Obtingué el Gran Premi Internacional d’Escultura Conreà…