Resultats de la cerca

Filla del protosebast Joan Comnè, nebot de l’emperador Manuel I Fou casada el 1167 amb el rei Amalric I de Jerusalem mort el 1174, de qui fou segona muller, i el 1177 amb Balian d’Ibelin mort el 1193

El 1152 fou coronat, i posà fi al govern de la seva mare Assumí la regència del comtat de Trípoli Conquerí Ascaló 1153 Resistí els atacs de Nūr-al-Din Es casà amb Teodora, neboda de l’emperador de Bizanci mort sense fills, el succeí el seu germà Amalric I

A la mort de Balduí IV, i pel seu casament amb Sibilla, filla d’Amalric I, fou reconegut rei de Jerusalem Fou vençut i fet presoner per Saladí a Hattin 1187 aquesta derrota significà la pèrdua de Jerusalem Una vegada alliberat, organitzà el setge d’Acre 1188 El 1192 rebé de Ricard I Cor de Lleó el reialme de Xipre, on establí una dinastia que durà fins al s XV

Tingué com a preceptor Guillaume, arquebisbe de Tir, i com a regent Ramon III, comte de Trípoli S'oposà a l’ofensiva de Saladí contra Síria i Palestina 1177, 1182, però no pogué evitar que aquest encerclés el regne de Jerusalem gràcies a la unió de Síria i Egipte

Filla d' Amalric I de Jerusalem i d’Agnès de Courtenai, es casà amb Guillem de Montferrat, de qui enviduà al cap d’un any i de qui tingué, pòstum, Balduí, el qual, coronat com a successor de Balduí IV de Jerusalem 1185, morí al cap de poc sense arribar a la majoria d’edat Llavors Sibilla, casada mentrestant 1180 amb Guiu de Lusignan, obtingué la corona de Jerusalem Ambdós menaren un govern desafortunat i Sibilla morí durant el setge contra l’exèrcit de Saladí

Germà de Simó IV de Montfort Senyor de La Ferté-Alais Participà en la tercera croada a Palestina i en la quarta, però acudí en ajut del seu germà en la croada contra els albigesos Pel fet d’haver-lo defensat en el concili IV del Laterà, obtingué una senyoria als territoris del riu Tarn, exclosa la ciutat d’Albí Assistí el seu nebot Amalric VI en el govern del comtat de Tolosa Cedits els drets d’aquest comtat al rei de França, morí combatent a favor d’aquest contra el deposat comte Raimon VI

L’any 1095 el prevere Ramon Amalric donà aquesta església al priorat de Lledó Aquesta possessió és confirmada per dues butlles del papa Calixt II, del 1120 i el 1123, respectivament En els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle XIV apareix com a “ capella sancti Christophori, in parrochia sancte Marie de Stella” Les restes de la capella es troben al costat del mas anomenat de Sant Cristòfol o de Cal Magre, ara deshabitat i, en part, en ruïnes Per les seves característiques semblen pertànyer a una construcció de planta rectangular dels segles XIV o XV, la qual devia…

Església desapareguda, situada al lloc dit Candell , al nord-est del poble, a la riba dreta del Rard L’any 946 fou venuda juntament amb altres béns, per una dona anomenada Ermetruita l’arxipreste Amalric d’Elna Poc després va passar a dependre del monestir de Sant Andreu de Sureda, que encara la conservava en el moment de redactar-se l’acta de consagració d’aquest cenobi de l’any 1121 Al segle XII es documenta sota la doble advocació de sant Miquel i sant Salvador 1173 Per raons que desconeixem Sant Miquel de Candell passà al segle XIII a dependre de Sant Salvador de…

Es trobava prop de la canònica augustiniana de Sant Tomàs de Riudeperes i les seves propietats s’estenien vers el cantó de ponent del monestir Els primers senyors coneguts de la domus , Berenguer Amalric i el canonge sagristà de Vic, Ricard, varen construir i dotar l’església de Sant Tomàs, consagrada el 1095 Vers l’any 1260 la pubilla Guillema de Ruideperes es casà amb Berenguer de Taradell, castlà del castell de Taradell, i així la castlania de Taradell es vinculà al llinatge fins al 1353 El llinatge passà al Vallès, a la domus d’Olivet, de Canovelles, i es va extingir al final del segle…

Fill natural del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona Abat de Montaragó i bisbe de Lleida, el 1179 fou ambaixador del seu germanastre Alfons I de Catalunya-Aragó prop de Lluís VII de França per tal d’evitar la croada contra els albigesos Assistí al III Concili Laterà 1179, que tractà dels heretges occitans El 1191 la clerecia de Narbona l’elegí com a arquebisbe i fou confirmat pel papa Durant el concili provincial de Narbona 1195 el legat pontifici Arnau Amalric li ordenà que excomuniqués els encobridors d’heretges davant el perill d’una possible intervenció de França afavorida…