Resultats de la cerca

El 1739 entrà al convent de Santa Maria dels Àngels de Jesús de Palma, Mallorca, on estudià filosofia amb Ginebró Serra i, més tard, el 1743, fou ordenat de sacerdot Sis anys després, amb aquest i d’altres companys d’estudis, també mallorquins, anà a Amèrica per treballar-hi com a missioner El 1750, al gener, arribà al Colegio Apostólico de Misiones de San Fernando de la capital de Nova Espanya Cinc mesos més tard de la seva arribada, Palou, Serra, i vuit missioners més, foren enviats pel pare Velasco, custodi del collegi de San Fernando a les missions de la Sierra Gorda, a Querétaro, entre…

Membre de la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors des del 1955, fou ordenat de prevere el 1964 Estudià teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on es doctorà amb la tesi La atracción del Padre y la fe en Cristo 1970 En aquesta mateixa universitat es llicencià el 1968 en història de l’Església Es doctorà en història el 1985 a la Universitat de les Illes Balears amb la tesi Orígens del cristianisme balear i el seu desenvolupament fins a l’època musulmana , primer estudi exhaustiu d’aquesta matèria, que fou publicat en 1991-92 El 1984 rebé el premi Josep Sanabre per l’obra…

Exercí de sacerdot i es dedicà a l’ensenyament Publicà diversos escrits sobre temes populars mallorquins, entre els quals Taula de ditxos, frases i refrans mallorquins 1899, Diccionari de sinònims mallorquins 1899, Sopes escaldades i pancuit 1899, Agranadures, espigolades i axarnons 1899 i Nociones de Historia Sagrada 1916

Vida i obra Doctor en dret 1817 per la Universitat Lulliana Exercí d’advocat a Binissalem, d’on fou alcalde 1822 Durant el trienni constitucional, dirigí a Palma diferents publicacions periòdiques de caràcter liberal i constitucionalista com el Setmanari Constitucional, Polític i Mercantil de Mallorca  1820-22, Es Prat i sa Bufera  1822, que substituí l’anterior i, probablement, Es Deixondidor  1822 Al Setmanari  publicà articles de fons, poesies i un bon nombre de diàlegs, expressius i acolorits Amb el retorn de l’absolutisme, patí un procés de depuració i hagué de deixar la seva professió,…

Vida i obra Fill de pares mallorquins, la seva vida professional i literària ha estat sempre vinculada a Mallorca i, secundàriament, a Barcelona, on es llicencià en biologia 1969 i en ciències de la informació 1977 Responsable de la secció de ciències biològiques de la Gran enciclopèdia catalana 1972-80, director d’"Ucronia" d’Iniciativas Editoriales 1977-80, collecció literària vinculada a la revista alternativa El Viejo Topo , i també cap del Servei de Comunicació, Recepció i Enllaç de la Universitat de les Illes Balears 1984-1996 Membre de diversos moviments de renovació dels anys setanta…

Fundat per iniciativa d’Enric Alzamora i Guillem Sampol, era imprès a la casa Amengual i Muntaner, que aviat en fou propietària Els seus directors, successivament Joan Lluís Oliver, el seu fill Miquel dels Sants Oliver 1897-1905, Jeroni Amengual i Gaspar Reynés i Amengual li donaren un to moderat A més de tractar els temes balears, sobresortí per la secció literària, bilingüe, on collaboraren bona part dels escriptors insulars

És fruit de la confluència entre Convergència per les Illes , la Lliga Regionalista de les Illes Balears, el Nou Partit d’Eivissa i Unió Menorquina, que el novembre del 2012 presentaren la formació Es defineix com a autonomista, centrista, obert a la societat i amb vocació interinsular, i cerca ocupar l’espai polític de l’extinta Unió Mallorquina En l’assemblea constituent del partit celebrada el 16 de març de 2013 a Lloseta Mallorca fou elegit un comitè executiu compost per catorze membres de Mallorca, set d’Eivissa i set més de Menorca Jaume Font i Barceló, president de la Lliga…

Es doctorà a Barcelona el 1806 A Palma es relacionà amb el comte d’Aiamans, el marquès de la Bastida, Josep Amengual, etc Publicà a El Europeo 1824 fragments de la seva obra Tratado de anatomía , que, igualment com el seu Tratado de Fisiología pictórica i altres obres mèdiques, restà inèdita

La seva finalitat és fomentar l’estudi de la filosofia, fer de nexe d’unió entre les diferents institucions interessades per la filosofia, fer present la filosofia i difondre informació dels cursos, seminaris i bibliografia que es facin a les Illes i fora d’elles Des de la seva fundació han presidit l’entitat Gabriel Amengual 1991-2001, Mateu Cabot 2001-06, José Antonio Marina 2006-09 i Joan Lluís Llinàs, des del 2009 Collabora en la publicació del Journal of Catalan Intellectual History