Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Francesc Ferrando
Arts decoratives
Ceramista.
Es formà a Llotja, i posteriorment es llicencià a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi 1956, on tingué com a mestre de dibuix Francesc Labarta Com a ceramista, fou deixeble d’Angelina Alòs a l’Escola del Treball Feu murals decoratius en els quals disposa jocs de colors sobre formes geomètriques Estació Marítima de Barcelona, Collegi de Farmacèutics de Girona, església de Sant Josep Obrer de Castelló de la Plana, etc També és molt abundant la seva producció de peces de forma A partir del 1971 exposà repetidament de manera individual a Barcelona, Figueres, Palma, Lleida,…
Vicenç Bou i Geli
Música
Instrumentista de cobla i compositor de sardanes català.
Vida Durant els seus anys de joventut formà part de la Cobla La Lira, i el 1902 fou admès com a fiscorn a la Cobla Els Montgrins El 1909 assumí la direcció d’aquesta formació i deixà de tocar el fiscorn per dedicar-se al flabiol i el tamborí fins el 1936 Fou a partir del 1909 que començà a compondre les primeres sardanes, de gran acceptació gràcies a la seva melodia fàcil i encomanadissa, algunes de les quals són referents del repertori sardanístic, com per exemple Cants de maig , L’anell de prometatge , Llevantina , Record de Calella , El saltiró de la cardina , Angelina ,…
Francesc Batet Pellejero

Francesc Batet Pellejero
© Família Batet
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Il·lustrador i pintor.
Estudià dibuix i pintura a l’Acadèmia Tàrrega i a l’Acadèmia de Belles Arts Treballà amb l’editor Germán Plaza com historietista, i feu aportacions aïllades a Cuentos Pilarín 1942, Cuadernos selectos 1943 i Tom Clark 1944 Illustrà portades i interiors de novelles populars com Misterio 1943, Novelas del Oeste 1943, El Coyote 1944, Cliper 1945, Mc Larry , El encapuchado , Mike Palabras i El corsario azul El 1945 dibuixà l’àlbum de cromos d’ El Coyote , i el 1947 en creà gràficament les pàgines del còmic del mateix nom, on a partir del 1950 elaborà les historietes d’ El corsario azul El 1951…
Joan Baez
Música
Cantant nord-americana.
Cantant de folk compromesa amb la defensa dels drets humans Els anys seixanta fou un dels exponents de la renovada popularitat del folk nord-americà D’origen mexicà i escocès, es donà a conèixer l’any 1959 al Festival Folk de Newport El seu primer disc, Joan Baez 1960, aportà qualitat als temes populars del folk Ja aleshores era una defensora pública dels drets humans i de la igualtat racial D’aquesta època és la versió de Pete Seeger We Shall Overcome , que ella popularitzà Tingué una intensa relació musical i personal amb Bob Dylan, i feu versions d’algunes de les seves composicions, cosa…
Lady Gaga
Música
Nom amb el qual és coneguda la cantant i actriu nord-americana Stefani Joanne Angelina Germanotta.
De molt jove començà a compondre cançons, influïda per David Bowie , Freddie Mercury , Madonna i Michael Joseph Jackson , entre altres, i l’any 2004 ingressà a la Tisch School of the Arts de la Universitat de Nova York, on estudià música El 2007 aconseguí el primer èxit amb un espectacle musical en què adoptà el seu nom artístic L’any 2008, després del single Just Dance , enregistrà el seu primer disc, The Fame , al qual seguí The Fame Monster 2009, que es convertiren en els discs més venuts arreu del món, i el 2011 publicà Born this Way Parallelament, i tant o més que els enregistraments,…
Joan Baez

Joan Baez
© Fototeca.cat
Música
Cantant i activista pels drets humans nord-americana.
De mare escocesa i pare mexicà, participà en el sorgiment de la cançó protesta nord-americana dels anys seixanta, juntament amb Bob Dylan, Pete Seeger, i altres, i des d’aleshores la seva activitat artística ha estat indissociable de la seva lluita en suport del pacifisme, de les causes humanitàries i la defensa dels drets humans Tot i que el gènere folk constitueix la base del seu estil, al llarg dels anys ha anat incorporant influències diverses, i interpreta també cançons tradicionals i folklòriques de tot el món Es donà a conèixer el 1959, al Folk Festival de Newport El 1965 fundà a…
Madola
Ceràmica
Pseudònim de la ceramista Maria dels Àngels Domingo Laplana.
Formada a l’Escola Massana 1960-66, a l’Escola del Treball 1966-69, a l’Escola d’Arts i Oficis Llotja de Barcelona 1971 i a la Facultat de Belles Arts, on es doctorà amb la tesi La influència de Joan Miró en la ceràmica contemporània espanyola 2006, treballà amb Llorens Artigas i Angelina Alòs Partí d’una tradició terrissaire catalana, d’arrel medieval, per evolucionar i ajudar a desenvolupar la creació ceràmica contemporània Començà a exposar l’any 1966, activitat que ha continuat individualment i collectiva Les seves peces, de formes irregulars, presenten protuberàncies i…
Domènec Pruna i Ozerans
Cinematografia
Director i ajudant de direcció.
Vida Estudià química a l’Escola Industrial de Barcelona, que abandonà per anar-se’n a París, on vivia des del 1920 el seu germà Pere, decorador i pintor Allí feu de corresponsal de la revista Popular Film i s’introduí en els ambients artístics i cinematogràfics collaborant amb directors com ara Alberto Cavalcanti o Jean Renoir Tornà a Barcelona, on escriví a les revistes El Día Gráfico 1927 i Mirador 1929-30 i entrà a treballar a les oficines de la Metro-Goldwyn-Mayer El 1930 es traslladà a Mèxic, com a administrador de la MGM, si bé l’any següent tornà a Barcelona com a cap de propaganda…
La punyalada
Cinematografia
Pel·lícula del 1989; ficció de 115 min., dirigida per Jordi Grau i Solà.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IPC - Ideas y Producciones Cinematográficas Enric Viciano, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1903 de Marià Vayreda GUIÓ JGrau, Gustau Hernández, EViciano FOTOGRAFIA Carlos Suárez Agfacolor, panoràmica, Xavier Camí 2a unitat AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Pietro Mascagni, Joan Albert Amargós SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Luis Fernando Alves Albert, Christian Vadim Ibo, Sophie Renoir Coral, Fernando Guillén Arbós, Fermí Reixach Rafael, Josep Maria Cañete Bilot, Patxi Bisquert Pep, Achero Mañas Arbosset,…
Suso Cecchi d’Amico
Cinematografia
Nom amb el qual és coneguda la guionista de cinema italiana Giovanna Cecchi.
Filla de l’escriptor Emilio Cecchi , s’educà en un ambient de gran cultura En la seva joventut treballà com a secretària a la direcció de comerç exterior mentre collaborava amb el seu pare en traduccions literàries de l’anglès Casada amb el musicòleg Fedele d’Amico, durant la Segona Guerra Mundial s’adherí a la lluita antifeixista i edità el diari clandestí Voce Operaia Acabada la guerra, s’inicià com a guionista amb alguns dels grans noms del neorealisme i del cinema italià posterior, del qual esdevingué una dels principals guionistes Treballà per a Luigi Zampa Vivere in pace , 1947 L’…