Resultats de la cerca

Doctor en sociologia i professor de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, és autor de diversos treballs de recerca sociològica i dels assaigs, centrats en les actituds dels habitants de l’Aragó catalanòfon, Franja, frontera i llengua conflictes d’identitat als pobles d’Aragó que parlen català —en collaboració amb Arantxa Capdevila— 1995 i Urbilatèria 2004, assaig que, corregit i ampliat, s’ha reeditat amb el títol Planeta Franja El trencaclosques del català a l’Aragó 2005

Començà a jugar al Club Tennis Tarragona i també defensà el Club Tennis Barcino Guanyà el torneig ATP Tarbes 1981 i la Copa del Rei 1986 Un cop retirat, exercí d’entrenador Dirigí Arantxa Sánchez i Conchita Martínez Formà un grup de treball amb Manolo Orantes Collaborà en la preparació de Jordi Arrese, Francis Roig, Roberto Carretero i Àlex Corretja Dirigí el Centre Internacional que la federació catalana té a Cornellà i el grup de tecnificació de la federació catalana a Tarragona Combinà la tasca d’entrenador amb la de jugador veterà En aquesta categoria fou campió mundial per…

Germà d’ Arantxa Sánchez i Vicario Jugador del Reial Club de Tennis Barcelona-1899, fou professional des del 1984 Fou campió de Catalunya individual 1986, 1988, 1989, 1993 i de dobles 1986-89, 1992, 1993, 1995, cinc vegades fent parella amb Sergi Casal i una amb el seu germà Xavier També fou campió d’Espanya individual 1983, 1985, 1986, 1988, 1989 i de dobles 1985, 1986, 1988, 1989, sempre amb S Casal En el circuit internacional guanyà un títol de l’ATP Masters Series Roma, 1991 i catorze de l’ATP Tour En dobles guanyà tres títols de Grand Slam –Roland Garros 1988, amb Andrés…

Començà a jugar al Tennis Brisamar de Coma-ruga i també al Masia Blanca, el Club Tennis Vendrell i el Reial Club de Tennis Barcelona En categories inferiors fou campió d’Espanya infantil i cadet 1973, d’Europa cadet 1977 i de l’Orange Bowl 1978 Com a professional guanyà el Challenger d’Agadir 1985 Una lesió l’obligà a retirar-se el 1988 Passà a exercir d’entrenador Dirigí Tomàs Carbonell, Francis Roig, Carles Costa, Fernando Vicente i Beto Martín, però els seus grans èxits arribaren amb Arantxa Sánchez Vicario, a la qual situà com a número 1 del món en les dues temporades que l’…

Com a ciclista amateur guanyà una edició de l’Escalada a Montjuïc i de la Volta a la Vall d’Aran També participà en curses de BTT Llicenciat en INEF l’any 1985, realitzà un màster d’alt rendiment esportiu i fitxà per Nike Athlete Fitness Fou un dels introductors del ciclisme en pista coberta a Espanya l’any 1995 També fou professor de preparació física d’alt rendiment i preparador esportiu del CB Joventut de Badalona, dels tennistes Emilio i Arantxa Sánchez Vicario, i de ciclistes com Roberto Heras o Josep Antoni Hermida És coautor del llibre L’entrenador personal pel fitness i…

Fundat l’any 2000, nasqué com a club esportiu del Centre Eqüestre Les Alforges Fou el club pioner en la introducció del bàsquet a cavall a Catalunya El 1997 formà el primer equip i creà la primera Lliga Catalana, inicialment només amb dos equips més, el Banyoles i l’Osona Organitzà proves de la Lliga Catalana de bàsquet a cavall i de la Lliga transfronterera de bàsquet a cavall femení Organitza anualment l’Obert Alforges Internacional de bàsquet a cavall femení Disposa de deu equips d’aquesta modalitat hípica En destacaren els genets Pau i Adrià Crous, Guillem Puigvert, Josep Salvatella,…

És format per la Residència Joaquim Blume, les installacions esportives del Consell Català de l’Esport, el centre de medicina esportiva del Consell Català de l’Esport i l’Institut Joaquim Blume Té com a finalitat la formació d’esportistes permetent-los compaginar la seva especialitat esportiva amb els estudis El seu precendent fou la Residència Joaquim Blume, la qual, a través del Pla de tecnificació esportiva de Catalunya 1985, juntament amb la resta d’installacions, passà a denominar-se Centre Català de Tecnificació Esportiva d’Esplugues de Llobregat Fins a la inauguració del CAR de Sant…

S’inicià en el Club d’Atletisme Calella, passà al Centre Atlètic Laietània i també competí amb el Futbol Club Barcelona en dues etapes, l’Antorcha de Lleida, el CAVA d’Andorra i el T2 CNB-l’Hospitalet Aconseguí títols estatals júnior i fou seleccionat per algunes competicions internacionals En categoria absoluta, fou campió de Catalunya de salt de llargada 1976, 1981, de triple salt 1976, 1977, 1983 i de decatló 1977, i en pista coberta, també de triple salt 1975 i de salt de llargada 1984 També establí diverses plusmarques catalanes en els dos concursos de salts horitzontals En Campionats d’…

Depèn de la Generalitat de Catalunya i el Consejo Superior de Deportes Nasqué amb l’objectiu de posar a disposició dels esportistes i entrenadors d’arreu d’Espanya tots els mitjans materials, humans, tècnics i científics per aconseguir nivells alts en les grans competicions esportives Disposa d’una residència per a més de tres-cents esportistes, serveis científics i de salut, i installacions específiques per a diversos esports camp de futbol, pavelló de gimnàstica, pistes d’atletisme, pistes de tennis, piscina coberta i descoberta, camp de voleibol de platja, sales d’halterofília, d’esgrima,…

La superfície de la pista pot ser de ciment, terra batuda, gespa, moqueta o material sintètic El joc consisteix a colpejar la pilota amb una raqueta per fer-la passar pel damunt de la xarxa i que boti en la pista de l’oponent, de manera que l’adversari no la pugui tornar El mot prové del francès tenez , imperatiu del verb tenir , que s’usava quan un jugador servia la pilota ‘tingueu’ Les mides de la pista varien si es juguen partits individuals 23,77 m × 8,23 m o bé per parelles o dobles l’amplada s’augmenta als 10,97 m La xarxa s’eleva fins a 1,07 m però al centre de la pista davalla fins…