Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
Joaquim Sarret i Arbós

Joaquim Sarret i Arbós
Autor desconegut (Arxiu Comarcal del Bages)
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Arxiver i historiador.
Autodidacte, collaborà amb Leonci Soler i March en l’ordenació dels arxius manresans, i el rellevà en la direcció efectiva de l’arxiu municipal, del qual fou nomenat oficial el 1893 Publicà una trentena de llibres i opuscles de tema històric local, entre els quals Lo sometent de Manresa y son districte 1894, Etologia de Manresa 1901, La séquia de Manresa 1906 i els cinc volums dels Monumenta historica civitatis Minorisae 1921-25, i centenars d’articles Fundador i president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, acadèmic corresponent de Bones Lletres i cronista de la ciutat de…
Jaume Arbós i Tor
Química
Químic.
El 1857 installà una fabrica de gas a Mataró, i cinc anys després patentà el primer gasogen d’aspiració L’anomenat gas Arbós , que es feu servir a diferents punts de Catalunya, és una barreja de gas d’aigua amb un hidrocarbur que dóna brillantor a la flama Féu treballs, alguns dels quals foren publicats, sobre temes químics, i d’altres d’interpretació de la ciència, des d’un punt de vista teològic
Joaquim Sarret i Arbós
Historiografia catalana
Arxiver, cronista i historiador.
Vida i obra Procedent d’una família originària d’Igualada, aprengué els secrets de la paleografia de la mà de l’arxiver municipal de Manresa, Leonci Soler i March, que ho era des del 1882 El 1896 fou nomenat arxiver adjunt, i finalment el 1899, arxiver titular, fins a la seva mort Fou un investigador nat, un arxiver exemplar premiat per la tasca realitzada als arxius de Manresa l’any 1914 i un historiador extraordinàriament prolífic Concepció Llorens n’ha comptabilitzat una trentena llarga de llibres i fullets publicats, 148 manuscrits inèdits i una dotzena de manuscrits autobiogràfics,…
Miquel Serra i Arbós
Pintura
Pintor.
Perdé molt jove el seu pare i el seu primer padrastre Fugí de casa i anà a la cartoixa d’Escaladei, on versemblantment fou deixeble de Joaquim Juncosa, que se l’emportà a Roma 1670-75 En aquest sojorn, mal conegut, probablement treballà en un taller romà i passà per Nàpols i per Gènova abans d’installar-se a Marsella el 1676 Des d’aleshores la seva vida professional, familiar i social restà ben orientada S'imposà a la ciutat quan aquesta era en plena fase d’expansió urbana, portuària, militar i religiosa Dotat d’una gran rapidesa d’execució, efectuà grans decoracions de sostres, cicles de…
Lluís Ripoll i Arbós
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura
Escriptor i editor.
És autor de nombrosos opuscles de divulgació d’història, etnografia i art de Mallorca i d’articles publicats en la premsa mallorquina El 1949 es feu càrrec de la impremta Mossèn Alcover Com a editor cal destacar la seva collecció de fullets Panorama Balear , les reproduccions de premsa L’Ignorància , La Roqueta i d’obres d’història de Mallorca del segle XIX Cronicon Mayoricense de Campaner i llibres de folklore, cuina i història mallorquina Llibre de cuina mallorquina 1973, Nuestras costumbres Mallorca, Menorca, Ibiza, Formentera y Cabrera 1980, Baleares y sus pintores 1836-1936 1981, etc
Ramon Xuriguera i Parramona
Literatura catalana
Escriptor i traductor.
Vida i obra Estudià lletres a la Universitat de Barcelona Entre el 1926 i el 1928 dirigí la revista Lleida El 1928 es traslladà a París, on fou corresponsal de La Publicitat i redactà l’obra biogràfica Els exiliats acusen 1930 El 1930 retornà a Lleida com a director del diari La Jornada El 1931 s’establí a Barcelona i collaborà sobretot a Mirador , La Rambla i L’Horitzó Publicà, seguint el model psicològic, les novelles Volves grises 1932, Desordre 1936 i Destins 1938, i els contes Espills dormits 1932 Així mateix és autor d’assaigs polítics com Casanovas 1933 i La repressió contra els…
,
Orquestra Simfònica de Madrid
Música
Formació orquestral fundada a Madrid l’any 1903 pels components de la Societat de Concerts i presentada en públic per primera vegada el 7 de febrer de 1904 sota la direcció d’Alonso Cordelás.
El 1905 Enrique Fernández Arbós n’esdevingué el director titular, càrrec que ocupà durant més de trenta anys Fernández Arbós marcà com a objectius de l’orquestra la renovació del repertori, el suport a la música espanyola i la creació de nou públic mitjançant els Concerts Populars, criteris que en continuen regint encara avui la línia d’actuació Succeïren Fernández Arbós C del Campo, JM Franco, E Jordá i V Spiteri, aquest darrer del 1958 al 1977 A més dels directors estatals més importats, han estat al capdvadant de la Simfònica de Madrid P Maag, P Steinberg, K Sanderling i K…
La Revolución Social
Setmanari
Setmanari òrgan de la Federació Palmesana de l’AIT que aparegué a Palma (Mallorca) pel gener del 1871.
El consell de redacció era format per Francesc Tomàs, Joan Sánchez, Guillem Arbós, Miquel Fornés i Joan Rotger Volgué continuar la tasca d' El Obrero , però els seus exemplars foren sistemàticament recollits per les autoritats
Manel Lacambra Cirera
Ciclisme
Dirigent esportiu vinculat al ciclisme.
Entrà a la Federació Catalana de Ciclisme FCC durant el mandat de Miquel Arbós i, amb el temps, en fou nomenat vicepresident Lligat al cicloturisme, fou coordinador general de l’àrea de lleure i president de la Comissió de Cicloturisme de la FCC, i també presidí la Comissió Nacional de Cicloturisme de la Federació Espanyola, des d’on treballà en la pro-moció i la reglamentació d’aquesta especialitat