Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
Mare de Déu del Guilar (Argelaguer)
Art romànic
El topònim de puig del Guilar o l’Aguilar apareix esmentat en un document datat l’any 1004 com a “ serra de Aguilare ” A la carena d’aquest serrat, situat dins el municipi d’Argelaguer, és on s’alça l’antiga església de la Mare de Déu del Guilar o l’Aguilar, que sembla que fou fundada al final del segle XII o començament del XIII per Pere d’Albis, membre d’una família noble que posseïa la seva fortalesa en un indret proper al santuari El petit temple, dedicat a santa Maria, apareix documentat a la segona meitat del segle XIII Posteriorment, les notícies són exigües, però,…
Sant Julià d’Argelaguer (la Coma i la Pedra)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Pedra, fou una sufragània de la parròquia de Sant Sadurní de Pedra Depengué del monestir de Sant Llorenç de Morunys La primera notícia que se’n té és l’esment que es fa en la relació de parròquies del final del segle X o del principi de l’XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell, quan s’hi fa constar que, a la vall de Lord, la parròquia de Pedra tenia la sufragània d’Argelaguer“ Petra cum Argiler ” El titular de l’església consta en una relació de béns del monestir de Sant Llorenç de Morunys, de vers l’any 1050…
argelagar
Botànica
Lloc poblat d’argelagues.
Els argelagars, freqüents a les terres mediterrànies calcàries, se solen originar quan la pastura és molt intensa
Francesc de Montpalau i de Solanell
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i diplomàtic.
Quart fill de Gaspar de Montpalau-Alemany, senyor d’Argelaguer, i d’Helena de Solanell Monjo de Ripoll, fou recompensat per la seva participació profrancesa durant la guerra dels Segadors pel govern del lloctinent francès, marquès de Brézé 1642, amb l’abadiat de Banyoles i Camprodon El 1644, després de la caiguda de Lleida i d’un setge i d’un assalt infructuós de Tarragona, fou enviat pels consellers i per la generalitat com a ambaixador a París, a la reina regent Anna d’Àustria, i aconseguí el nomenament del comte d’Harcourt com a lloctinent del Principat, la tramesa d’un potent…
castell de Montpalau
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi d’Argelaguer (Garrotxa), les ruïnes del qual s’alcen damunt la riba dreta del Fluvià, al S del nucli de Sant Jaume de Llierca (nom actual de l’antic terme de Palau de Montagut o Palau d’Avall
).
La seva església de Santa Magdalena, dependent de la parròquia d’Argelaguer, consagrada el 1228, es conserva Inicialment el castell depengué del de Sales el 1216 els seus senyors el cediren, amb Argelaguer, a la família Montpalau, que al principi del s XV passà a residir a Argelaguer
Maria Oliveras i Collellmir
Medicina
Metgessa anestesiòloga.
Llicenciada en medicina el 1938 per la Universitat Autònoma de Barcelona, fou una de les poques metgesses de la seva generació Els darrers mesos de la Guerra Civil treballà a l’Hospital Militar de Vallcarca Instaurat el franquisme, les noves autoritats no li reconegueren els estudis posteriors al 1936, i no obtingué el títol fins el 1941 Després de treballar a l’Institut Neurològic Municipal, fou ajudant del neurocirurgià Adolfo Ley a l’Hospital Clínic 1944 com a especialista en anestèsia El 1947, en una estada a Oxford i Londres, amplià estudis en aquesta disciplina i del 1948 al 1963 fou…
escloper | esclopera
Oficis manuals
Persona que fabrica esclops.
Als Països Catalans ha tingut tradició la indústria dels esclops de la Garrotxa Olot, Argelaguer, Castellfollit de la Roca, Besalú, de caire familiar, i també n'hi hagué a Vic i a Berga hom emprava fusta de pi, més calenta, però fou substituïda per la de pollancre, més lleugera Els esclopers, en colla, plantaven els bancs de buidar als boscs durant el bon temps Hi hagué també obradors mecànics, especialment a l’Alt Empordà Figueres, Bellcaire