Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
visigot | visigoda
Història
Individu d’un poble germànic del grup oriental estretament relacionat amb els ostrogots.
Sembla que s’establiren a Escandinàvia, d’on devien sortir a les ordres de Filimer, travessaren la mar Bàltica i romangueren un quant temps a la vall del Vístula Després el degueren remuntar, s’adreçaren vers el sud i s’establiren a Escítia, prop de la mar Negra, a l’oest del Dnièper A la primera meitat del segle IV tingueren per rei Vidigoia, que morí en lluita contra els sàrmates Poc temps després estigueren sotmesos als ostrogots i a llur rei Hermanric, i tots plegats foren empesos cap a l’oest i el sud per la invasió dels huns, que, a llur torn, sembla que foren pressionats pels xinesos…
Teodosi I
Història
Emperador romà (379-395).
Lluità a Britània i a l’Àfrica amb el seu pare el comte Flavi Honori Teodosi En morir aquest executat a Cartagena 376, es retirà a Cauca, fins que Gracià el nomenà august d’Orient 379 i l’envià a lluitar contra els gots a l’Orient i a Illíria S'establí a Tessalònica i després a Constantinoble, reorganitzà l’exèrcit i expulsà els gots de Tràcia després tingué algunes derrotes, però finalment aconseguí de dominar-los i fer la pau una part dels gots s’establí al S del Danubi, mentre que d’altres passaren a formar part de l’exèrcit imperial com a federats Batejat a Tessalònica 380, feu tancar els…
Acció Popular Catalana
Partit polític
Partit polític fundat a Barcelona a l’octubre de 1934 per dirigents de l’Institut Agríco-la Català de Sant Isidre [IACSI] i afiliats a la Lliga Catalana disconformes amb la seva política agrària, singularment per laseva actitud davant dels rabassaires, considerada poc ferma.
Un mes després de la fundació s’hi integrà el Partit Agrari de Catalunya Des de la seva aparició, l’APC s’adherí a la Confederación Española de Derechas Autónomas CEDA i fou el seu referent a Catalunya Ideològicament assumí el programa general cedista, dedefensa de la religió catòlica, l’ordre, la propietat, la família i la representaciócorporativa i se significà sobretot per ladefensa dels interessos dels propietaris agraris La CEDA aparegué tardanament a Catalunya a causa de l’existència d’un acord inicial entre la Lliga i Acción Popular pel qual aquesta última formació no tenia…
Torre Jussana d’Horta, actualment Can Cortada (Barcelona)
Art romànic
Els orígens d’aquesta torre, situada a Horta, es remunten a l’època romana, ja que en aquest indret es localitzaren els vestigis d’una villa romana, excavats l’any 1987 pel Servei d’Arqueologia de la Ciutat amb motiu de la construcció de l’accés al túnel del turó de la Rovira La recerca arqueològica posà de manifest que aquest indret corresponia a la part rústica de la villa, a la zona on se situaven les installacions destinades a magatzem de gra, amb un nombre considerable de sitges Les notícies documentals que trobem del lloc d’Horta es remunten a l’any 965, quan el levita Ataülf…
Sant Joan d’Horta (Barcelona)
Art romànic
La vall d’Horta — Orta en els documents medievals—, situada en un bell i fèrtil paratge del NE de la ciutat, entre la serralada de Collserola, el turó de la Peira i els serrats de la Rovira, s’esmenta, per primera vegada, l’any 965 es tracta d’una escriptura de donació atorgada per Ataülf, levita, i els preveres Guifré i Joan, a favor de l’església de Sant Miquel de Barcelona, al terme de Selvià, in valle Orta Els documents del segle XI, a més, esmenten un petit nucli de població, d’origen probablement ben antic efectivament, l’any 1050, un conjunt de béns —cases, terres, vinyes…
invasions bàrbares
![](/sites/default/files/media/FOTO/bàrbares_invasions.jpg)
Les migracions dels pobles germànics dels segles III, IV i V tradicionalment anomenades invasions bàrbares
© Fototeca.cat
Història
Tradicionalment, expressió que designa les successives migracions de pobles estrangers a Roma, sobretot les dels segles IV i V, que penetraren dins l’Imperi i contribuïren a destruir-ne la part occidental.
Tanmateix, és també aplicable a les migracions posteriors i en certa manera complementàries, sobretot a la segona onada, que al segle VI estabilitzava el món franc a tota la Gàllia, i encara a una tercera onada, la dels longobards, darrera incursió germànica dels segles VI i VII, que cloïa negativament l’empresa de Justinià 527-565 Poc abans de les anomenades grans invasions , els bàrbars sotjaven l’Imperi Romà des de la Bàltica fins a la mar Negra i des del Danubi fins al Rin, i havien tingut lloc ja diverses migracions En temps de Mari, cimbres i teutons havien penetrat fins a les…
Partit Maurista
Partit polític
Partit sorgit com a moviment al novembre de 1913.
Quan Eduardo Dato fou nomenat presidentdel govern, s’articulà un corrent intern del Partit Conservador que es reclamava del lideratge d’Antoni Maura Al gener de 1914 es reuní una Assemblea nacional de mauristes que creà una organització pròpia sota la presidència d’Ángel Ossorio y Gallardo, amb una direcció integrada en un Comité Central de Acción Maurista situat al cim d’una estructura de comitès provincials i locals El 1918 experimentà una reorganització que només aportà el canvi de nom de l’òrgan suprem ara Junta Nacional de Acción Maurista i la previsió de l’existència potestativa de…
La presa d'Ilerda pels bagaudes i els sueus
Làpida cristiana de Theodora, necròpoli de l'estació, Lleida, segle IV MAIEI / AP Els textos d'Hidaci Hydat olymp CCCVII, 142 i de sant Isidor de Sevilla Isid Historia Gothorum Vandalorum Sueborum , 87 referents a la presa d'Ilerda pels bagaudes de Basili i pels sueus de Requiari, el 449, difereixen molt poc entre ells De fet, en la seva brevetat, ambdós textos constitueixen un exemple illustratiu de la difícil situació d'una zona concreta on la inseguretat, la violència, l'absència d'autoritat o les efímeres aliances feren que representés a la perfecció, a manera de reflex local, allò que…
rei
Història
Persona que exerceix la sobirania d’un regne.
El rei pot ésser rei electiu quan ha estat triat per elecció, rei hereditari quan assoleix el títol per dret d’herència, rei absolut sense limitació de tipus jurídic, generalment basat el seu poder en el dret diví, rei constitucional que té el poder definit per una constitució, rei associat quan rep el títol d’un altre rei —generalment el pare o un germà— per tal d’associar-lo a l’exercici del poder Hom parla de rei titular o nominal , en el cas d’una persona que porta el títol de rei d’un país perquè hi té o hi creu tenir drets, però no n'exerceix cap poder, i de rei de dret o de iure , o…
Sant Genís de l’Ametlla del Vallès
Art romànic
Situació Mur de l’església romànica, consagrada el 1123, aprofitada com a façana sud del temple actual M Anglada L’Ametlla del Vallès es troba situada entre les valls del Congost i la riera de Tenes, al nord de la ciutat de Granollers L’església de Sant Genís és a la part més alta de l’Ametlla, a uns 321 m d’altitud Mapa L37-15393 Situació 31TDG127390 COR-METS Història La primera referència documental del terme i de la parròquia de Sant Genís de l’Ametlla es troba l’any 906 en el sínode celebrat a Barcelona i presidit per Arnust, arquebisbe de Narbona, en què l’abadessa Emma, filla de Guifré…