La vall d’Horta —Orta en els documents medievals—, situada en un bell i fèrtil paratge del NE de la ciutat, entre la serralada de Collserola, el turó de la Peira i els serrats de la Rovira, s’esmenta, per primera vegada, l’any 965; es tracta d’una escriptura de donació atorgada per Ataülf, levita, i els preveres Guifré i Joan, a favor de l’església de Sant Miquel de Barcelona, al terme de Selvià, in valle Orta.

Els documents del segle XI, a més, esmenten un petit nucli de població, d’origen probablement ben antic; efectivament, l’any 1050, un conjunt de béns —cases, terres, vinyes, un verger...