Resultats de la cerca

Entre el 1984 i el 1989 fou intern de La Masia , l’escola de futbol del Futbol Club Barcelona Migcampista, jugà en les categories inferiors de l’equip 1984-90, i, successivament, al Figueres, al Celta, al Badajoz, al Mallorca, al Lleida, a l’Elx i a la Unió Esportiva Gramenet Retirat com a jugador l’any 2002, inicià una carrera com a tècnic al Palafrugell, el Figueres i el Terrassa L’any 2007, en ser designat tècnic del primer equip del FC Barcelona, Josep Guardiola el nomenà segon entrenador, i en aquest càrrec fou copartícip dels trofeus de l’etapa 2007-12 3 lligues espanyoles 2008-09,…

Un dels seus Ensayos poéticos 1826 suscità una controvèrsia decisiva en les directrius del Romanticisme valencià Contribuí a la introducció de la novella històrica amb Voyleano o exaltación de las pasiones 1827, Grecia o la doncella de Misolonghi 1830, Los expatriados o Zulema y Gazul 1834 i, sobretot, La conquista de Valencia por el Cid 1831 També conreà el teatre i altres gèneres literaris

El 1958 començà a treballar en un laboratori de revelatge comercial, on aprengué la tècnica fotogràfica Entre els anys 1961 i 1996 treballà en una agència de publicitat, de la qual fou director artístic, activitat que compaginà amb la docència a l’Escola d’Arts i Oficis de València fins a la jubilació Membre del Foto Club València, formà part de la seva junta directiva i fou un dels integrants del moviment artístic Estampa Popular Valenciana 1961 La seva obra se centra sobretot en el patrimoni històric valencià i també en la reivindicació social i nacional, com és palès tant als llibres que…

Fou cinc vegades campió de Catalunya de 1500 m 1970, 1973, 1974, 1976, 1978, una vegada campió de 1500 m en pista coberta 1977 i quatre vegades campió de 3000 m en pista coberta 1970, 1972, 1973, 1974 També fou dues vegades campió d’Espanya de 1500 m en pista coberta 1974, 1975 Establí el rècord de Catalunya de 3000 m 1974 i de 1500 m 1975, ambdós en pista coberta Fou quatre vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual participà en uns Campionats d’Europa de pista coberta 1975

Doctorat el 1929, fou professor a la Universidad Católica de Santiago de Xile i guanyà la càtedra de fisiologia a Santiago de Compostella 1936 Exiliat el 1939 a Mèxic, hi fou professor a l’Instituto Politécnico fins el 1945, que es traslladà als EUA, on s’installà definitivament Donà cursos de medicina a diverses universitats llatinoamericanes És autor, entre altres obres, d’ Antoni Gimbernat 1936, Las bases fisiológicas de la alimentación 1940 i El pensamiento vivo de Claudio Bernard 1945 El 1954 publicà, juntament amb Morris Fishbein, unes normes de literatura mèdica És fill d’ August Pi i…

Doctorat el 1931, fou professor de bioquímica a la Universitat Autònoma de Barcelona 1933 i secretari de la Societat Catalana de Biologia 1933-34 Exiliat a Mèxic el 1939, fou president de l’Institut Català de Cultura i de l’Orfeó Català de Mèxic, i collaborà en les revistes catalanes de l’exili Quaderns de l’Exili , Nova Revista , Pont Blau i Xaloc de Mèxic, i Vida Nova de Montpeller Entre els seus treballs científics cal esmentar Metabolismo intermediario de los hidratos de carbono 1932, El complex vitamínic B 1933, Curs de bioquímica i fisiologia de la contracció muscular 1934,…

Fill d’Agust Pi i Sunyer El 1939 s’exilià amb els seus pares a Veneçuela Estudià economia a la Cornell University, als EUA, on es graduà el 1944, i féu estudis de postgrau a la New School for Social Research de Nova York fins el 1946 Treballà tres anys a Nova York a l’Editorial MacMillan Tornà a Veneçuela el 1949, on treballà com a economista al Banc Central de Veneçuela i a la Creole Petroleum Company Exercí també com a professor adjunt d’història i organització del Moviment Obrer a la Universitat Central de Veneçuela Fou membre del Consell Nacional d’Economia de Veneçuela, president del…

Enfrontaments entre Alberto Bayo i Manuel Uribarry, que torna a València

Sortida de l’expedició contra Mallorca dirigida per Alberto Bayo Piraud

Vida i obra Al cenacle literari valencià dit Acadèmia d’Apollo 1826-27, on es polemitzà a propòsit dels seus Ensayos poéticos 1826, i a la tertúlia de Mariano de ↑ Cabrerizo es relacionà amb escriptors castellans com Juan Nicasio Gallego i Eugenio de Tapia i amb els valencians que participaren en la incorporació del romanticisme potser també amb el català Ramon López i Soler, que l’hauria influït en l’opció de la novella històrica Publicà novelles sentimentals com  Voyleano, o la exaltación de las pasiones , 1827, deutora del Werther de Goethe, malgrat el que, potser per precaució davant la…