Resultats de la cerca

Es casà el 1282 amb el senescal Guillem de Montcada, senyor de Fraga, que la menystingué Els reis, però, la protegiren i li oferiren el palau de Xàtiva i pensions sobre la moreria i l’aljama de València Morta sense descendència, rebé sepultura definitiva al monestir dominicà de Santa Agnès de Saragossa, després d’un repòs provisional a la seu vella de Lleida Li han atribuït erròniament un fet d’empresonament que correspon a Teresa, la segona muller de l’esmentat Guillem

Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, del Club d’Esgrima La Salle de Barcelona i del Centro Cultural de los Ejércitos, s’especialitzà en la modalitat de floret, en la qual es proclamà cinc vegades campiona d’Espanya per equips 1977, 1978, 1979, 1989, 1990 i quatre vegades campiona de Catalunya individual, tres en categoria sènior 1976, 1985, 1987 i una en categoria júnior 1973 Fou internacional amb la selecció espanyola al Mundial de Barcelona 1985 Fou una de les primeres llicenciades en educació física que s’incorporà com a tècnica a l’esgrima catalana, funció que desenvolupà durant quinze…

S’inicià en el patinatge en línia amb el seu pare, l’entrenador del Club Patí Delta Prat Antonio Gómez, i fou becada al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat 2003-07 Al seu palmarès hi ha set medalles d’or, set de plata i dues de bronze en Campionats d’Espanya de patinatge de velocitat en línia, entre els anys 2001 i 2003, i una medalla d’or en la prova de 10000 m 2006 i en marató 2004 del mateix campionat Amb la selecció espanyola, aconseguí l’or al Campionat d’Europa 2001 i disputà el Campionat del Món 2004 L’any 2005 participà en diverses proves de la Copa del Món de patinatge sobre gel, en…

Pertanyent a la Casa d’Orange-Nassau, és filla de la reina Juliana I i del príncep Bernat de Lippe-Biesterfeld Graduada en dret per la Universitat de Leiden 1961, fou designada princesa hereva el 1948 El 1966 es casà amb el diplomàtic alemany Claus von Amsberg, amb qui ha tingut tres fills, Guillem Alexandre, Joan Frisó i Constantí, i del qual enviudà l’any 2002 Abdicà el 30 d’abril de 2013 en el seu fill Guillem Alexandre , i posteriorment el seu títol oficial fou el de Princesa Beatriu dels Països Baixos

Educada a València, on s’havia traslladat vers el 1291 Es casà amb Jaume de Xèrica, segon senyor de la baronia de Xèrica 1298 Vídua 1321, actuà com a senyora usufructuària de Xèrica, i tingué diferències amb el seu fill Jaume, que li ocupà els llocs d’Eslida, Xelva i altres, fins que el rei ordenà una divisió de béns entre ella i tots els fills 1327 Jaume tindria Xèrica i li restituiria tot el que li havia pres Com a hereva del seu germà Berenguer, fou senyora de la baronia de Cocentaina, que deixà al seu fill…

Baronessa de Milany-Vallfogona, senyora de Cartellà Filla de Ramon Galceran de Pinós i de Milany Abans del 1454 es casà amb el seu cosí germà Francesc Galceran de Pinós-Fenollet i de Mur Vídua 1475, el 1478, sota la guia espiritual de l’ermità venecià Mario Del Pascio que vivia de feia un temps a Randa Mallorca i havia obtingut del rei el permís de rehabilitació de Randa com a centre didàctic lullià, legà a Barcelona, davant el notari i cronista Pere Miquel Carbonell amb qui l’uní una amistat de família, els seus béns i drets amb certes condicions, però, les baronies de Milany i la Portella…

La seva identitat és difícil de determinar i sembla molt insegur que es digués Beatriu, com s'admet comunament Podria tractar-se d’Isoarda, filla d’Isoard, comte de Dia, i muller de Ramon d’Agout El cavaller del qual s’enamorà i al qual dedicà les seves cançons sembla que fou Raimbaut IV d’Aurenga, el fill del trobador homònim Resten cinc cançons de la comtessa de Dia, senzilles i apassionades, en les quals descabdella els temes de la infidelitat del seu amant i la gelosia, i pondera la pròpia bellesa

Sostingué, el 1457, lluites cavalleresques amb Pere Pallars de Lladró, que amb Lluís de Boïl estava implicat en les bandositats que dugueren a la mort Jaume Guillem Escrivà i Martí, amb la vídua del qual, Isabel Serra, es casà Es mullerà després amb Castellana de Montpalau, cunyada del seu germà Joan Escrivà de Romaní i Ram Vengué Beniparrell a Lluís de Vilanova, i mitja baronia de Patraix al comte de Cocentaina Implicat novament en bandositats amb Joan del Milà en 1477-79, aquest darrer any fou nomenat lloctinent de València, càrrec que no arribà a exercir Fou nomenat virrei de Sardenya el…