Resultats de la cerca

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Ingressà a la Masia el 1980 El seu debut a primera divisió 1988 coincidí amb l’eclosió del Dream Team Jugà 11 temporades en el primer equip 1988-98, on participà en un total de 421 partits També jugà a la Fiorentina, al Vila-real i es retirà al Livingston FC escocès Guanyà una Copa d’Europa 1992, dues Recopes d’Europa 1989, 1997, dues Supercopes d’Europa 1992, 1997, cinc Lligues 1991-94, 1998, tres Copes del Rei 1990, 1997, 1998 i quatre Supercopes d’Espanya 1991, 1992, 1994, 1996 Ha guanyat disset títols amb el FC Barcelona Jugà…

Llicenciat en dret 1945, encara que no exercí mai d’advocat, es dedicà a la investigació històrica sobre el País Valencià, especialment sobre les comarques meridionals i Benidorm Publicà, entre d’altres,  Regalismo en el siglo XVI Sus implicaciones políticas en la Diputación de Valencia, Alicante Notas históricas 1373-1800, Introducció a la història de la vila de Vilajoiosa i el notari Andreu Mayor 1972,  Arribada d’una imatge de la Verge a Benidorm 1972, L'almirall Bernat de Sarrià i la Carta de Poblament de Benidorm 1976 i Història de la Senyera al…

Llicenciat en dret per la Universitat de València 1945, ha centrat la seva atenció en la investigació històrica, particularment en matèries d’història local, institucional, eclesiàstica i militar, en general relacionades amb les terres meridionals del País Valencià, i molt sovint amb la comarca de la Marina, d’on és originària la seva família Especialista de prestigi en genealogia i heràldica valencianes, ha collaborat en la redacció d’un gran nombre de veus en obres enciclopèdiques Atret així mateix per la història de l’art, ha reunit una selecta collecció de pintura antiga És membre del…

És característic de la Marina, de Pego i Dénia a Benidorm

Estudià filosofia i lletres a Madrid i ingressà en el cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs 1931 Del 1932 al 1939 fou director del Museu Arqueològic de Tarragona En acabar la Guerra Civil Espanyola el destinaren al servei del Protectorat d’Espanya al Marroc com a director d’arxius i biblioteques Fou professor de geografia i història del Marroc i del món islàmic a l’Instituto General Franco de Estudios e Investigación Hispano-Árabe de Tetuan Amb la independència del Marroc el 1957 passà a ser cap del servei del Dipòsit Legal a Madrid fins el 1967, any en què fou nomenat…

Fou cofundador del Club Natació Atlètic de Barcelona 1913 Desplaçat a Madrid per motius laborals, el 1921 fundà amb altres catalans el primer club de natació de la ciutat, el Club Natación Atlético El 1931 fundà el Canoe Natación Club i el 1943, el Colegio Nacional de Árbitros, del qual fou president durant dinou anys 1943-62 El 1955 la Federació Espanyola de Natació li concedí la placa d’honor

Format en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, arribà al primer equip blaugrana la temporada 1930-31 Després de la Guerra Civil s’exilià a França i defensà la samarreta del Girondins de Bordeus 1938-39, del Le Mans Union Club 72 1939-44 i de l’Stade Rennais 1944-49 Posteriorment, jugà a la Real Sociedad 1949-52 Com a entrenador, s’inicià a l’Stade Rennais 1952-55, però també dirigí la Real Sociedad 1955-60, el Girondins de Bordeus 1960-67, el FC Barcelona 1967-69, la selecció espanyola 1969, l’Elx CF 1970-71, l’Athletic de Bilbao 1971-72 i el Sevilla CF 1972-73 Amb el Barça…

És inclòs dins els termes municipals d’Alfàs i de Benidorm Té uns 6 km de longitud i segueix una orientació SW-NE

Competí pel Reial Club Deportiu Espanyol i el Club Voleibol Benidorm i disputà els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Després de retirar-se es dedicà al vòlei platja

La geografia Cap de comarca, la Vila Joiosa És situada al vessant meridional de l’extrem E de les serralades prebètiques i subbètiques valencianes, de predomini eocènic, com a extensió de la designació popular —la Marina—, que correspon exactament al litoral semiàrid des de Teulada a la Marina Alta a la Vila Joiosa S’inicia al N amb un sector d’estructura complexa i muntanyosa, amb les serres de Bèrnia 1128 m i la del Carrascar de Parcent 973 m El sector meridional es recolza a l’interior en els vèrtexs d’Aitana 1558 m i Puigcampana 1406 m, des dels peus dels quals un raiguer o glacis va…