Resultats de la cerca

Fou director del Kaiser Wilhelm Institut de Berlín i professor de genètica i citologia a la Universitat de Berkeley, a Califòrnia Investigà en els camps de la genètica, de l’embriologia i de la citologia

Es llicencià a la Universitat de Berkeley, es doctorà a la Universitat de Harvard i acabà els estudis de postgrau a l’Institut Tecnològic de Massachusetts MIT És professor de genètica de la Harvard Medical School, a Boston  Guanyà el premi Nobel de medicina 2024, compartit amb  Victor Ambros , pels seus descobriments sobre el micro-RNA, unes diminutes molècules d’ARN que tenen un paper essencial en la regulació dels gens 

Bachelor of Arts 1978 per la Universitat de Queen Kingston i doctorat en economia 1983 per la Universitat de Princeton Ha estat professor a les universitats de Chicago 1983-97 i Princeton 2000-01 i professor visitant a les universitats de Columbia i Harvard Des del 2001 és catedràtic d’economia a la Universitat de Califòrnia a Berkeley És director del Programa d’Estudis Laborals del National Bureau of Economic Research Especialitzat en l’estudi del mercat laboral i els efectes que hi tenen el salari mínim, l’educació i la immigració, una de les seves investigacions més conegudes…

Es graduà l’any 1980 pel Williams College de Massachusetts i es doctorà l’any 1985 per la Universitat de Harvard Després de realitzar estudis postdoctorals ha estat professor a les universitats de Princeton 1987-90, Berkeley 1990-97 i, des del 1997, Harvard Ha treballat en el camp de la dinàmica complexa, una branca de la teoria del caos, demostrant el caràcter hiperbòlic d’una part del “grup Mandelbrot” Ha rebut el premi Salem 1991 i la Medalla Fields 1998 L’any 2007 fou elegit membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències

El 1926 se n'anà als EUA, on es naturalitzà el 1927 Fou professor a Chicago i després a Berkeley Dirigí els observatoris de Yerkes, a Chicago, i el Mac Donald, a Texas Entre els anys 1952 i 1955 presidí la Unió Astronòmica Internacional Ideà un dispositiu, que installà a l’observatori Mac Donald, per a detectar les regions galàctiques d’emissió Estudià també els estels dobles espectroscòpics, i efectuà mesures de les velocitats radials dels astres

Pertanyent al cercle de Varsòvia i professor de la Universitat d’aquesta ciutat, emigrà als EUA, on fou professor a Berkeley Especialitzat en problemes sintàctics i semàntics, elaborà una lògica polivalent i féu importants aportacions a la teoria de la mesura i a la metamatemàtica A més dels seus nombrosos articles, cal destacar O logice matematycznej i metodzie dedukcyjnej ‘Introducció a la lògica i a la metodologia de les ciències deductives’, 1936, Undecidable Theories ‘Teories indecidibles’, 1953, en collaboració amb AMostowsky i RMRobinson, Logic semantics, Mathematics 1956…

De petit rebé ensenyaments musicals de la seva mare i aprengué a tocar la viola, el clavicèmbal i el koto Amplià la seva formació a les universitats de Califòrnia i Estatal de San Francisco, on rebé classes de direcció orquestral Els anys setanta començà la seva carrera com a director i el 1978 assumí la titularitat de l’Orquestra Simfònica de Berkeley, càrrec que exercí durant tres dècades, fins el 2009 També fou assistent de S Ozawa a París A la capital francesa fou principal director convidat de l’Ensemble InterContemporain, i també ho ha estat de l’Orquestra Simfònica de…

En 1942-46 participà en el projecte Manhattan, que projectà la bomba atòmica Es doctorà a Chicago 1948 i passà a la Universitat de Califòrnia Treballà amb Emilio Segrè en el bevatró de Berkeley i aconseguiren d’obtenir l’antiprotó Ambdós reberen el premi Nobel de física el 1959

Ensenyà a la Universitat de Viena i, després de la invasió nazi 1938, a la de Berkeley Inicialment intentà d’aproximar l’associacionisme a la nova psicologia de la forma rebé després les influències del cercle de Viena i de la psicoanàlisi A més de diversos articles, publicà, en collaboració amb Th Adorno, The Authoritarian Personality 1950

Fill d’ Eduard I i Elionor de Castella Deixà el govern en mans de diversos favorits La desafortunada invasió d’Escòcia 1314 i les derrotes de Bannockburn i de Blackmore 1321 obligaren la seva muller Isabel , filla de Felip IV de França, amb l’ajut de Roger Mortimer, a forçar l’abdicació del rei, que fou empresonat i executat al castell de Berkeley