Resultats de la cerca

N'aparegueren 11 números, amb capçalera d’Enric Pertegàs, retrats i dibuixos Dirigida per Robert Blanquer, hi collaboraven escriptors dels Països Catalans MASalvà, EGuanyabens, Santiago Cebrian, Eladi Homs, FPuig i Espert, MFerrandis i Agulló, Brauli Solsona, Costa i Llobera, Pere Coromines, Jacint MMustieles, FHernández i Casajuana, entre altres

Publicà treballs literaris i lingüístics, el llibre Proses rimades 1950 i obres de teatre com El retorn 1954, L’argenter de Girona 1955, El carlà de la Geltrú 1957, El cafè sense sucre 1961, La promesa del blanquer 1963, etc També és autor de monografies locals com El carnaval vilanoví Dades per a la seva història 2002

Després de la guerra civil, Josep Maria Cervera i Lloret en fou director i la seva tasca fou fonamental per a la consolidació de l’agrupació i la creació de l’Escola d’Educands N’han estat també al capdavant directors com M Rehués, E Panach, JM Morató, F Berenguer, M Carrascosa, M Puig i Yago, J Peñarroja, A Peinado, F Forés, L Sanjaime, A Blanquer i F Tamarit i Fallos Disposa d’una plantilla de 130 músics dirigits, des del 1999, pel mestre F Bonete Piqueras Ha obtingut importants premis

Estudià filosofia i lletres a les universitats de València, Madrid i Múrcia i s’hi especialitzà en filologia romànica Anà a París, on treballà a l’Institut Pierrefitte i a l’Escola Nacional Superior d’Arts i Oficis com a professor Gran part dels seus treballs, d’història i d’art, són dedicats a diversos aspectes de la seva ciutat nadiua Gonzalo Cantó su vida, su teatro, su poesía 1967, Glosario de arte i artistas alcoyanos 1967, El humanista Andrés Sempere 1968, Autorretrato 1970, Escritores de Alcoy 1973, El combate político de Juan Botella y Asensi 1981 i Amando Blanquer en su…

Començà practicant natació al Club Natació Montjuïc, però el 1977, després de participar en algunes proves de cros, feu el salt a la secció d’atletisme Destacà en l’àmbit català i estatal en categoria júnior En categoria absoluta guanyà el Campionat d’Espanya de 400 m tanques 1984, sota la direcció de Rafael Blanquer També fou campiona de Catalunya de 400 m tanques 1978, 1981, 1983-86, 1993, de 400 m llisos 1979 i de 800 m llisos 1987 Establí el rècord de Catalunya de relleus de 4 × 400 m 1982 com a integrant de la selecció de Barcelona Fou quatre vegades internacional amb la…

Estudià direcció d’orquestra amb E García Asensio, J Ferriz i A Blanquer, entre d’altres, al Conservatori de València, i amplià la seva formació a Bonn, amb A Wagernheim, i a Siena, amb S Celibidache El 1959 entrà com a intèrpret de trompeta en la Banda Municipal de València, de la qual fou subdirector del 1976 al 1986, any en què assumí la titularitat de la Banda Municipal de Madrid Deixà aquest càrrec el 1992 en ser nomenat director titular de la Banda Municipal de València, lloc que encara ocupa Al llarg de la seva carrera ha estat director convidat de diverses bandes i…

El seu desenvolupament gremial correspon als segles XIV i XV Els de València es regien per privilegis del 1329 i del 1392, tenien tallers comunitaris i s’extingiren a la darreria del segle XVI Una escissió produïda el 1444 donà lloc al nou gremi de guanters Durant el segle XIV es formà el gremi de Perpinyà i la confraria de Sant Martí de Girona, que comprenia pellissers i sastres 1387 Al segle XV aparegueren els gremis de Mallorca 1435 i de Lleida 1481 A Barcelona el gremi es formà entre el 1340 ordinacions conjuntes amb els blanquers, sota l’advocació de sant Agustí i el 1401 formació de la…

Fill d’un humil blanquer, feu estudis a Arbois, a Besançon i a París a l’École Normale i a la Sorbona Doctorat en ciències 1847, ensenyà física i química a Dijon, Estrasburg on es casà i continuà els seus primers treballs sobre dissimetria molecular i Lilla L’any 1857 fou nomenat administrador de l’École Normale Supérieure, i des d’aleshores residí a París, llevat d’alguns viatges que feu per l’Estat francès principalment a Arbois, Alais i Pont-Gisquet a fi d’estudiar científicament la fabricació del vi i les malalties del cuc de seda El 1873 començà a investigar les malalties…

L’assaonador prenia del blanquer les pells o els cuirs “en blanc”, és a dir, només adobats amb tanins vegetals i sense acabar Damunt aquesta matèria hom aplicava tot un conjunt d’operacions, anomenades actualment d’acabament, i lliurava així un article enllestit per a l’ús que n'havien de fer els sabaters, els basters i l’altre personal d’oficis relacionats amb la pell El treball de l’assaonador començà per ésser l’assaonament amb seu o enseuament, però després la seva tasca s’estengué a moltes altres operacions tals com el tenyiment i el llustratge L’ofici d’assaonador ha restat…

Situació Es localitza prop del mas que li dona nom, situat al cantó de migdia del terme municipal de Calders Diguem a més que al mateix indret, a J poca distància del cementiri, hi ha les restes d’un molí blanquer, l’origen del qual sembla remuntar-se a època medieval Long 1°58’05” — Lat 41°45’30” Dos exemplars dels set que constitueixen la necròpoli, del tipus “cista”, collocades en disposició parallela F Baltà Dos exemplars dels set que constitueixen la necròpoli, del tipus “cista”, collocades en disposició parallela F Baltà Per anar-hi, cal prendre un camí que surt a mà dreta…